[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 02 de setembre 2020

Les bicicletes vermelles i negres a Barcelona ja són tot un emblema de la ciutat i són visibles per tot arreu. Des de Sarrià fins a la platja de la Barceloneta, circulant per Nou Barris i creuant la Plaça Universitat. Cada vegada se’n veuen més, i és que, Bicing ha augmentat des del confinament, en 6.718  el seu nombre d’usuaris. Però, quines són les causes d’aquest increment de ciclistes a Barcelona?

El Diari de Barcelona s’ha mogut a diferents barris de la ciutat per esbrinar els motius pels quals els nous usuaris de Bicing han escollit moure’s en bicicleta i no en metro o en autobús. A més, també hem pogut parlar amb una família usuària d’eBicing, a l’Hospitalet de Llobregat. Així doncs, hem recollit situacions variades que responen a les preocupacions personals, però també socials.

“Amb el bon temps, agafar la bici dóna més gust: és un hàbit saludable, ajudes al medi ambient i evites els espais tancats”: aquest és l’argument d'Óscar Rodríguez, un estudiant d’Enginyeria Mecànica de 24 anys.

Fa temps que havia estat subscrit a Bicing, però, en ser estudiant i tenir la universitat tan lluny, li sortia més a compte viatjar amb transport públic compartit. Ara, però, amb la pandèmia, ha tornat al servei de bicicletes de la ciutat. La prevenció del virus és una raó de molt pes en la seva decisió de tornar a Bicing, però també les seves circumstàncies laborals. Com que entra a treballar “a les 12 del migdia, i no és hora punta”, aprofita el metro. En canvi, quan surt, agafa el Bicing per anar fins a casa, ja que el metro i els autobusos, a aquella hora, van plens de gom a gom.

Por a contagiar-se

"Sempre havia volgut fer-me Bicing, tot i que al meu pare li feia por; però més por li fa el coronavirus", explica Guillermo Cabellos, un estudiant de Periodisme de 20 anys. Té el carnet de Bicing des de mitjans de juliol, i des que el té, no ha fet servir el metro. A part d'arribar més ràpid als llocs, aprofita per fer esport, i per anar a fer esport. "És molt còmode, perquè si has d'anar a buscar la parada del metro, trigues més", explica el Guillermo, que està molt satisfet amb la seva subscripció a Bicing i seguirà fent-lo servir per moure's per Barcelona.

“Em fa por el transport públic i les aglomeracions als espais tancats”, diu Yago Lozano, un treballador de l’hostaleria de 50 anys. Tot i que la prevenció de la pandèmia no és el seu motiu principal per haver-se subscrit al servei de bicicletes urbanes, la té molt en compte.

Ell fa servir eBicing, que equivaldria al Bicing, però a l’Hospitalet de Llobregat. Amb aquesta empresa, les parades de bicicletes estan tancades amb una reixa, que, segons el Yago, “són difícils d’obrir i t’has de trencar l’esquena cada cop que vols agafar una bicicleta”. També critica l’empresa, argumentant que “les parades estan mal informades”. Tot i això, està molt agraït per aquest servei, ja que es pot “moure fàcilment amb menys temps i menys riscos”. El Yago fa servir la bici “per fer esport, per desconnectar”. Ell i la seva dona, la Gaby Muratore, ara que poden deixar els seus fills sols a casa, aprofiten per fer escapades en parella, alhora que fan activitat física.

Yago Lozano i Gaby Muratore amb eBicing, a l'Hospitalet de Llobregat. Fotos cedides pel Yago i la Gaby

“Segurament, si no fes aquest horari a la feina, no tindria Bicing”, explica Oriol Jové, un periodista de 22 anys. La seva història comença aquest estiu, quan el van contractar a Rac1, però el seu horari de feina acaba a la una de la matinada, i els metros ja han tancat. Aleshores, pot escollir entre anar a peu, que trig una hora, o l’altra opció és el bus nit.

“La primera nit vaig anar en bus i estava ple de gent. Tota la gent que volia anar en metro i no podia, anava en autobús”, diu, penedint-se de la seva decisió. Gràcies a un company que viu relativament a prop de casa seva, va provar Bicing, i en 20 minuts aconsegueix estar a casa. L’Oriol ha estat estudiant la carrera a Barcelona, però mai li havia sorgit la necessitat de subscriure’s a Bicing, fins ara. Evidentment, la decisió de començar a fer servir les bicis vermelles està condicionada per la pandèmia, també. Tot i això, com que entra a treballar a mitja tarda, agafa el metro per no arribar suat a la feina. 

L’Oriol és crític amb els diners que costa el transport a Barcelona. Encara que troba que el preu de Bicing és “raonable”, si fa servir el metro o l’autobús, s’ha de comprar una T-jove, i “si comences a sumar, la mobilitat per Barcelona resulta cara”. És per això, que es planteja donar-se de baixa de Bicing quan ja no li resulti estrictament necessari, tot i que reconeix que és una manera de fer esport i gaudir de la ciutat”.

"L'oferta de transport públic al meu barri és força limitada", expressa Pol Vendrell, un estudiant de Periodisme de 20 anys. Com que, des que va començar la quarantena, la freqüència d'autobusos i ferrocarrils és molt dil·latada, el Pol va creure adient subscriure's al servei Bicing, ja que el pot agafar quan vulgui, també a la nit. A més, la flexibilitat que ofereixen les bicis urbanes és ideal, ja que "és una opció que sempre tinc". Si queda amb amics, pot anar el bicicleta, però després pot tornar en transport públic o a peu. Així doncs, no depèn de la freqüència de metros i autobusos, sinó que només ha de trobar una parada de Bicing a prop. 

“Va ser un rampell, però ara que en tinc, prioritzaré la bicicleta”, explica la Carla Gibert, una estudiant de Belles Arts de 20 anys. Amb una amiga, van decidir subscriure’s a Bicing perquè tenien “una parada a prop de la uni i feia molt que dèiem de fer-nos-el”. Així doncs, fa tres setmanes, van decidir donar-se d’alta del servei de bicicletes urbanes. Ara bé, tot i que va ser una decisió que es fa efectuar en el moment, pensat en perspectiva, la Carla farà servir la bicicleta com a primera opció per moure’s per Barcelona, “per evitar aglomeracions al metro”. Encara que no ha pogut anar molt en Bicing perquè es troba fora de Barcelona, “quan comenci el curs, ja veurem com va tot”.

I no surt més a compte una bicicleta pròpia?

El servei de Bicing es paga anualment, cosa que genera crítiques, però també lloances, per la raonabilitat del preu que es paga. Tot i això, a la llarga, si es pretén fer servir durant molt de temps, potser surt més a compte comprar-se una bicicleta nova. Els nous usuaris han respost aquesta pregunta amb una preocupació general: els robatoris. “Has de procurar que no te la robin, l’has de tenir al dia amb el manteniment, i amb la quota de Bicing ja pagues tot això”, diu l’Óscar Rodríguez. Lligar la bicicleta al carrer suposa un risc que ningú està disposat a córrer, ja que prefereixen pagar una quota assequible a trobar-se amb una bicicleta sense seient o sense rodes: “El mitjà de transport que agafis no t’ha de generar maldecaps”, explica l’Oriol Jové.

A més, amb una bicicleta pròpia, apareix un problema afegit: guardar-la a casa. “Visc en un segon pis sense ascensor, si no canvien les meves circumstàncies d’habitatge, seguiré amb el servei”, diu Yago Lozano, que prefereix pagar la quota de la bicicleta urbana abans que pujar-ne una de pròpia cada dia per les escales de casa seva. “No tindria gaire espai al pis on visc, a la llarga potser sí que sortiria més barato, però com a comoditat, no sé si m’aniria gaire bé”, pensa Carla Gibert, que té més en compte un servei pràctic als diners que, a la llarga, podria estalviar.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —