Les eleccions celebrades a Polònia el passat 15 d’octubre han canviat el panorama polític del país. Una de les conseqüències d’aquestes eleccions serà un canvi de govern, liderat per l’exprimer ministre (2007-2014) i expresident del Consell Europeu (2014-2019), Donald Tusk, que deixarà fora de joc el partit Llei i Justícia (PiS), que portava governant l’Estat des de 2015.

Des de l’entrada del PiS al govern polonès, aquest ha estat catalogat com a poc democràtic, a causa de la seva falta de transparència, polítiques en contra de drets socials, o la reducció de la llibertat de premsa. A banda d’aquests conflictes que se situen en un àmbit intraestatal, també hi ha hagut d’altres que han debilitat les relacions del país amb la Unió Europea. 

Polònia, la Unió Europea i l’Estat de Dret

L'Article 2 del Tractat de la Unió Europea (TUE) estableix que la Unió Europea es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’Estat de dret i el respecte dels drets humans. Polònia, però, ha patit una reculada democràtica a causa dels atacs del seu govern a la independència judicial i a alguns col·lectius minoritaris que diversos índexs de democràcia com el de V-Dem fan visible. Aquests fets han culminat en l'inici d'un procés sancionador a Polònia per part de la Comissió Europea en virtut de l'Article 7 del TUE a finals del 2017.

Aquesta reculada de democràcia és fàcilment observable en l’índex de democràcia de V-DEM. En aquest se separa la qualitat de democràcia en les cinc categories que es poden observar al gràfic. A partir del 2015, any en què entra a governar el PiS, es pot veure com s’inicia un retrocés que és simultani en totes les categories de qualitat democràtica. No és només aquest índex el què apunta a una baixada de la qualitat democràtica del país. L’índex de democràcia de Freedom House també ha passat d’una democràcia consolidada abans de l’entrada del PiS, a una democràcia semiconsolidada en l’actualitat.

El resultat electoral

Amb un PiS (ultraconservadors) que ha perdut la majoria absoluta al Sejm (cambra baixa del parlament), s’espera que la Plataforma Cívica (centredreta) de Donald Tusk lideri un govern de coalició juntament amb Tercera Via (centristes) i Lewica (socialdemòcrates). Tot i això, el President polonès, Andrzej Duda, va decidir triar al candidat del PiS, Mateusz Morawiecki com a primer ministre el 6 de novembre i li va encarregar la formació d'un gabinet. 

El president Duda va dir en un discurs televisat que la seva decisió és producte d’una anàlisi tranquil·la i de les consultes amb els diferents partits, que van tenir lloc el 24 i 25 d’octubre, i “d’acord amb la Constitució i la tradició”. Amb aquesta decisió, Duda ha endarrerit la formació del govern de coalició liderat per Donald Tusk almenys fins al desembre.

A partir del 13 de novembre, quan es va iniciar la nova legislatura, Morawiecki hauria d’aconseguir la confiança del Sejem per formar un nou govern en un termini de dues setmanes. Si no obté la confiança de la cambra baixa al seu govern, com és previsible, el mateix Sejm escollirà Donald Tusk primer ministre, la coalició de partits del qual té majoria a la cambra baixa, fet que garanteix el suport al govern proposat per Tusk. 

Canvis de cara a la ciutadania i la Unió Europea

El Diari de Barcelona s’ha posat en contacte amb Gisela Hernández, investigadora predoctoral a l’Instituto de Políticas y Bienes Públicos del CSIC, amb qui hem parlat de les oportunitats que es presenten a la població i a la Unió Europea amb el nou govern. Hernández identifica els tres obstacles als quals s’enfronta Tusk i el seu futur govern de coalició: “El primer és el president Duda, afí al PiS i que intenta endarrerir la formació del nou govern; el segon obstacle és que els partits que formaran el govern són ideològicament diversos; el tercer obstacle és que el PiS té influència a les estructures de l’Estat”.

Els canvis que es vulguin impulsar des del nou govern de coalició, diu Hernández, “estaran limitats almenys fins al 2025”, quan es convoquin noves eleccions presidencials. El president de Polònia és escollit cada cinc anys en un procés a dues voltes. El mandat de l’actual president, escollit el 2020, no acabarà fins al 6 d’agost de 2025. El president té el poder de veto i ja ha amenaçat en utilitzar-lo per defensar “solucions controvertides”

Respecte a les relacions de Polònia amb la Unió Europea, Hernández explica que el resultat electoral és una bona notícia pel bloc comunitari, ja que ha recuperat un soci i “afegeix pressió sobre l’Hongria” de Viktor Orban. En aquest sentit, creu que és possible que es desactivi en procés sancionador en virtut de l’Article 7 iniciat per la Comissió Europea fa uns anys. Pel que fa als Fons Europeus del Pla de Recuperació després de la crisi de la Covid-19, la investigadora predoctoral recorda que Polònia encara no els ha rebut i espera que el nou govern impulsi els canvis necessaris per rebre’ls.

Els tres partits de la coalició ja han pactat el seu full de ruta. La coalició treballarà en la seguretat, amb relació a l’atac de Rússia a Ucraïna, per restaurar l'estat de dret, abordar la crisi climàtica i millorar la trajectòria de Polònia en matèria de drets de les dones. El  govern de coalició també se centrarà en l'educació, la sanitat i la lluita contra el discurs de l'odi, segons el pacte. Tot i els reptes als quals s’enfronta el govern, Hernández creu que el canvi de govern serà positiu tant per la ciutadania de Polònia com per la Unió Europea.