La política és molt volàtil, i cada dia es produeixen canvis que són difícils de captar. Els sondejos de les passades eleccions del 23-J van destacar per uns resultats bastant diferents dels definitius, i a les xarxes socials alguns usuaris van afirmar que havien canviat el seu vot a l’últim moment, de vegades d’un extrem a un altre. 

Alexis Lara, sociòleg i expert en participació ciutadana, destaca que “l'any 2015 es veia que al voltant del 15% de l'electorat podia canviar el seu vot durant la campanya electoral, mentre que els estudis recents apunten prop del 30%”. Aquest fenomen no és simple: les causes que ens porten a votar o no depenen de més factors dels que ens pensem. 

Per què votem?
Berta Barbet, politòloga i experta en comportament polític, descriu que “la ideologia és el conjunt de valors que guien els ciutadans en la seva presa de decisions”. La ideologia ens porta a tenir unes preferències i, per tant, mou la nostra voluntat de vot. Així i tot, no és sempre clara i, segons descriuen els experts, no és l’únic factor del qual depèn el vot dels ciutadans. 

Lara apunta que existeixen dos tipus de votants: un més abstencionista i dubitatiu, que va canviant les seves preferències de vot en diverses ocasions; i un altre més ideologitzat, que té una posició més clara a l’eix esquerra-dreta.

Existeixen diverses explicacions sobre per què hi ha votants amb preferències menys clares. Barbet menciona dues raons principals: que hi ha gent que no té preferències polítiques fortes perquè “no ha dedicat gaire temps a pensar sobre els seus valors polítics”; i que hi ha ciutadans que “tenen un sistema de valors que no s’alinea bé amb cap dels projectes polítics que dominen la nostra democràcia”. 

"No voto perquè no tinc ideologia"

El fet de no tenir ideologia és un argument recurrent entre aquelles persones que no exerceixen el seu dret a vot. Tanmateix, ambdós experts coincideixen: és impossible no tenir ideologia. “De valors, en té tothom, igual que de preferències”, comenta Barbet. 

Lara afegeix que “les persones que diuen que no tenen ideologia són les persones que la tenen, però que no són conscients de tenir-la i probablement és més perillós”. El sociòleg subratlla que tothom té uns valors formats, però sovint el fet de tenir ideologia es percep, en molts casos, de forma negativa. Afirma que la causa d’això és que les idees més acceptades socialment es consideren de sentit comú; i a les més allunyades de l’statu quo se les acusa d’estar carregades d’ideologia. 

La política: un espai sofisticat
Barbet argumenta que les persones que canvien més de preferències són aquelles que estan menys informades, i aquestes acostumen a ser les més vulnerables. "Hem muntat un debat polític que envia el missatge que la política és un espai en què només pots entrar informat i sofisticat i, per tant, aquells que saben que no ho estan, se senten expulsats del debat”. Per tant, considera que justament la consciència de no tenir privilegis és el que provoca que hi hagi persones que no participin políticament.

Hi ha una manca d’educació política?
L’auge de les fake news i la desinformació ha posat sobre la taula el debat de la manca de coneixements i d’eines perquè els ciutadans puguin informar-se. Ambdós experts coincideixen que existeix una manca d’educació política i mediàtica entre la població, però difereixen en com cal actuar-hi al respecte. 

Lara destaca que les persones tenim la tendència de creure’ns allò que referma les nostres opinions, i que cal millorar l’educació mediàtica perquè els ciutadans siguin més crítics a l’hora de consumir informació.

Per la seva banda, Barbet apunta que hi ha ciutadans que no tenen interès a invertir part del seu temps en informar-se sobre política, i ho atribueix al fet que la informació política actualment és difícil d’entendre per aquelles persones menys polititzades.

Llavors, per què no encerten els sondejos?

Les enquestes tenen la funció d’explicar la realitat, ara bé, Barbet qüestiona la capacitat dels sondejos de mostrar correctament les tendències de vot: “La gent que té poc interès per la política, acostuma a ser també la gent que no vol dedicar temps a contestar una enquesta sobre política i, per tant, els sondejos no capten bé les preferències i comportaments d'aquests que viuen en els marges de la política”. 

Però les enquestes també poden alterar la realitat política. “En aquestes últimes eleccions s'han donat un munt d'enquestes i de baròmetres que han superat inclús alguns dels límits anteriors. […] El que s'ha vist en totes les cases d'enquestes és com s'ha intentat, sabent que hi ha efectes com l'efecte bandwagon, de posar a un partit com a primer i això afecta la persona que està votant.  Hi ha hagut un efecte més performatiu que explicatiu”, relata el sociòleg. 

Les estadístiques demostren que cada vegada hi ha votants més dubitatius —el doble actualment que l’any 2015—, però el canvi de vot no és una pràctica tan recurrent com podrien donar a entendre els sondejos. 

“Hi ha poca gent que canviï el vot el dia de les eleccions”, explica Barbet. “El que veiem el dia de les eleccions és gent que es decideix a anar a votar o no, i gent que acaba prenent una decisió entre dos partits entre els quals dubtava des del principi. No veiem gent convençuda d'una cosa que passa a fer-ne una altra”. 

“Es pot donar el canvi de vot, evidentment, però hi ha una possibilitat més alta que votis allò que durant diversos anys has estat escoltant”, afegeix Lara. El sociòleg comenta, també, que si el canvi de vot ha augmentat és perquè ara “també hi ha més possibilitat de canviar de partit”. Així i tot, destaca que “en els últims dies de campanya és molt rar que pugui passar i que el que està en joc sempre és l'abstencionisme i la participació”.