La situació de l'habitatge a Barcelona és molt crítica. Molta gent viu en habitatges sense les mínimes condicions per ser habitats. Aquest fenomen s'anomena infrahabitatge. La seva forma més visible és el sensellarisme i els assentaments temporals de barraques, però el gruix majoritari es troba dintre els blocs de pisos, fet que fa que sigui invisible a ulls del ciutadà. 

El reportatge és una anàlisi i una aproximació periodística a diverses problemàtiques relacionades amb l’habitatge a la ciutat de Barcelona. L’objectiu principal del projecte és mostrar com una sola problemàtica els diversos conflictes que molts dels ciutadans de la capital catalana afronten en l’àmbit de l’accés a l’habitatge i del dret a un habitatge digne.

Per un costat, existeix la realitat més visible pel conjunt de la ciutadania que és el sensellarisme i els assentaments temporals de barraques a la ciutat. Per l’altra, i la que té més pes en el reportatge, existeix el fet que molts dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona malviuen actualment en construccions que no tenen les condicions mínimes per ser habitades, és a dir infrahabitatges. Aquests casos queden ocults a ulls del ciutadà, ja que es troben portes endins dels immobles, com també de moltes institucions pel fet que el recompte de casos és molt complicat. 

L’objectiu és explicar com l’augment visible del sensellarisme i del barraquisme comporta intrínsecament un augment de les persones que malviuen en infrahabitatges portes endins. 

El reportatge exposa un recorregut històric per observar l’evolució urbanística i social de Barcelona, posant el focus en els grans assentaments de barraques que existien a la ciutat durant la segona meitat del segle XX, que van aglutinar fins a 100.000 persones. En aquest recorregut també destaca el rellevant paper de les polítiques públiques per part de diverses institucions com el Govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona com a responsables en part de la situació actual.