El cineasta Carlos Marques-Marcet roda a Barcelona Polvo serán, un tragicomèdia musical que tracta sobre la mort i la decisió de morir. La cinta narra la història de la Claudia, interpretada per Ángela Molina, que està malalta i vol decidir la seva forma de morir, i les conseqüències que té en el seu entorn, especialment en la seva parella i la seva filla.

Marques-Marcet afirma que Polvo serán “intenta confrontar com és mirar de prop la pròpia mort”. El film de coproducció catalana, amb la presència de Lastor Media, es preveu que s’estreni a mitjans del 2024. La cinta també està protagonitzada per Alfredo Castro i Mònica Almirall.

La Claudia decideix que no vol esperar que la malaltia li espatlli el cos i la seva parella des de fa 40 anys, el Flavio, posa en marxa el seu antic pla de posar fi a la seva vida junts a Suïssa gràcies a l’ajuda d’una associació de mort voluntària assistida. Mentre, la seva filla, Violeta, es converteix en la mediadora entre els seus pares i tot allò que deixen enrere.

Marques-Marcet creu que la mort és “un tema intergeneracional perquè al final és cap on anem tots”. Reconeix que és una cosa en la qual hi pensa molt recurrentment des que era molt petit. La història, apunta, venia d’uns amics d’ell que van inspirar-la.

El director de 10.000 KM i Els dies que vindran indica que no és una pel·lícula que tracti sobre l’eutanàsia o la mort assistida, tot i que el tema hi té una gran presència. “El film no és temàtic ni és activista”, sinó que “intenta confrontar com és mirar de prop la pròpia mort”. De fet, part de la pel·lícula se centra en el moment de la decisió de morir, els dubtes i les angoixes, però també, afegeix, els moments absurds i còmics.

El cineasta no té la intenció de fer un altre drama sobre el dol i la mort que ja “s’ha vist moltes vegades. Per a mi tenia més a veure en confrontar una cosa tan estranya que és deixar d’existir un mateix o deixar d’existir d’aquesta forma”. En aquest context, també hi apareixen escenes còmiques i absurdes.

Dansa i música

Per parlar d’aquest buit i del no-res, afegeix, va aparèixer “la necessitat de fer-ho a través del cos i la dansa”. La banda sonora original del film és de la cantant i compositora Maria Arnal, i les coreografies de la companyia de dansa La Veronal. 

Actors

L’actor Alfredo Castro es posa en la pell del Flabio, un exiliat xilè que troba refugi a Espanya escapant de la dictadura militar xilena i coneix a la Claudia, que és una ballarina i entre els dos creen una companyia i fan obres molt boniques. D’aquí, declara, sorgeix un amor molt apassionat entre ells.

Castro diu que Polvo serán és “una història d’amor amb certa fatalitat com totes les històries d’amor, però també és molt bonica”. Admet que la decisió que ha de prendre la parella és molt difícil i remarca que aquest és un film que “planteja problemes ètics molt contemporanis i molt d’ara”.

Per la seva part, Ángel Molina assenyala que interpreta una mare que està molt enamorada dels seus fills i del seu marit i això és molt potent en la història. Al film, diu, es crea un conflicte familiar amb molts dolors. “No és fàcil entendre l’altre i posar-se en el seu lloc, però l’amor és més fort que la mort”.

Rodatge

El rodatge s’ha desenvolupat en diverses localitzacions de Barcelona, després enregistraran els musicals que falten i aniran a acabar el rodatge a Suïssa, on gravaran a localitzacions reals on la gent va morir de mort assistida voluntària. Es preveu que s’estreni a mitjans de l’any que ve.

La pel·lícula, escrita pel mateix Marques-Marcet, juntament amb Clara Roquet i Coral Cruz, és una producció de Lastor Media, Alina Film (Suïssa) i Kino Produzioni (Itàlia), i té la col·laboració de l’ICAA, ICEC i MEDIA, i el suport de RTVE i Movistar Plus+ i Eurimages.

Article redactat per Pere Francesch