“He arribat a estar en una plantilla de sis persones, de les quals tres estaven de baixa per assetjament de l’encarregada, i l’empresa no fa absolutament res”, explica un extreballador de la Casa de las Carcasas de Madrid, ara de baixa. “Sempre diuen que prendran mesures, però aquí estic jo, a casa meva, amb la meva salut mental penjant d’un fil i sense poder treballar”, afegeix. 

“Ets un número més i, si no dones el que esperen o exigeixen, van a per tu sense miraments per tal que renunciïs i així s'estalvien l'acomiadament en la majoria de casos", comparteix Mario Astorga, un extreballador de Lugo. “La meva experiència va ser nefasta”, resumeix. La Rocío defineix l'experiència treballant a una de les botigues de Sevilla com a “pèssima”. La seva encarregada la tractava “molt malament, com si fos una merda”, expressa, i denuncia que “mai ningú” li demanés perdó.

La Casa de las Carcasas, empresa nascuda a Càceres el 2013 i dedicada a la venda de fundes i accessoris per a telèfons mòbils, s'ha convertit en un referent del sector amb més de 400 botigues arreu d'Espanya i un patrimoni de 200 milions d’euros. El negoci segueix un model de marketing “agressiu”, segons consideren els empleats. Aquest es basa en un check de venda estricte —un protocol que marca als treballadors com interactuar amb els clients— i avaluacions sorpresa als seus treballadors.

El Diari de Barcelona ha pogut contactar amb una vintena de treballadors i extreballadors de la companyia. Els testimonis descriuen una cultura d’abús sostingut per part dels seus superiors, un incompliment dels horaris pactats i irregularitats en les seves contractacions.

Una exdependenta afirma que, després de demanar una reducció de jornada, la supervisora va començar a tractar-la "malament", malgrat haver-la lloat els mesos anteriors. “Em castigava enviant-me al magatzem, per no vendre i així no emportant-me cap comissió”, declara. A una altra de les botigues, una extreballadora també comparteix que la supervisora la feia anar a buscar caixes i netejar la botiga “perquè no vengués productes als clients” i així fer-la fora per baix rendiment. En el seu cas, descriu com la supervisora la “ridiculitzava” davant dels clients, dient-li que no servia per a vendre i que “no estava llesta per treballar”. Davant la pressió psicològica, va haver d’agafar la baixa per ansietat junt amb dos altres treballadors. 

L’empresa, que tot i la insistència no ha respost les preguntes d'aquest mitjà, treballa per objectius individuals i comissions. Cada cert temps, els treballadors reben la visita inesperada del client misteriós, conegut com a ‘mystery’, una persona de l’empresa que avalua el compliment del protocol pels seus empleats. “Si el mystery et suspèn, no cobres comissions i l'encarregada tampoc, per això les encarregades posen tanta pressió a les empleades”, apunta una treballadora. Treballadors i extreballadors es queixen d’aquest procediment. Diuen que és “molt estricte” i “genera una pressió constant sobre els empleats”.

Els treballadors es veuen obligats a perseguir els clients per aconseguir vendes. “L’únic objectiu del negoci és explotar els treballadors perquè facturin el màxim possible amb uns objectius de venda majoritàriament inassumibles”, expressa Mario Astorga. “Pràcticament, havies d'anar darrere dels clients apressant-los. Si el teu encarregat et veia que no anaves corrent darrere d'un client ja et queia esbroncada”, declara L.P., una extreballadora. Explica que aquest model fomenta una competitivitat interna, ja que “cada dia surt una llista amb els resultats de cada empleat de la botiga” i “a la mínima que tens un percentatge una mica baix ja ho estàs fent malament, has de vendre més”, assegura.

Precarietat horària

Al maltractament per part de superiors, se li afegeix la precarietat horària. "Moltes vegades els empleats rebíem els horaris de la jornada laboral poques hores abans de començar el torn", afirma Astorga. “Els horaris ens els canviaven una o dues hores abans, cosa que et feia impossible tenir vida fora de la feina o fer plans, perquè et podien trucar en qualsevol moment per venir a treballar”, explica una altra extreballadora. “Moltes vegades tenia, en un mateix mes, 10 horaris diferents”, comenta.

Alguns dels empleats expliquen que havien d'arribar abans de l'obertura per obrir la botiga i quedar-se després pel tancament sense rebre compensació per aquestes hores extres. “Si obrim hem d'estar mínim 15 min abans de l'obertura i acabem sortint de la botiga 20 o 30 minuts més tard del que ens consta a l’horari”, comparteix un treballador actual. Jéssica Cid, advocada de Campmany Advocats i experta en dret laboral, exposa que perquè els treballadors puguin fer hores complementàries “cal que hi hagi acord entre treballador i empresa, és a dir, no es poden imposar i el treballador es pot negar a fer-les sense que pugui ser motiu de sanció o fins i tot d'acomiadament”. En cas d’estar d’acord, aquestes s’haurien de “compensar amb temps de descans o s’abonarien”.

Pel que fa a les hores contractades, aquestes també varien, sovint sense previ avís. “Cada mes tens hores diferents: et poden tenir a 30 hores un mes i de sobte baixar-te a 12 hores perquè no hi ha molta gent i no els compensa”, assegura un antic treballador. Si els empleats no acceptaven aquests canvis, s'enfronten al risc de ser acomiadats. “T'obliguen a deixar signada una baixada d’hores mínimes del primer contracte per a ells usar-la quan els sembli necessari”, afegeix.

Contractes irregulars 

Una altra de les grans raons per les quals els treballadors protesten és la irregularitat en els seus contractes. Segons confirma el sindicat CGT i asseguren els treballadors amb què ha contactat aquest mitjà, a alguns contractes de La Casa de las Carcasas arreu d'Espanya hi consten convenis que no corresponen. En alguns casos, el conveni sota el qual es troben els treballadors és el del comerç de Càceres, tot i no ser aquesta la província en la qual es duu a terme l’activitat laboral.

"Al contracte posava conveni del comerç del metall, però ens aplicaven el conveni de Càceres perquè deien que era on estava la seu de l’empresa", apunta un extreballador. El conveni de Càceres, però, és inferior en condicions a altres convenis de regions amb un cost de vida més al i tal com explica la CGT, "en una província fora de Càceres no es pot aplicar un conveni provincial". 

Altres empleats asseguren tenir contractes sota convenis com el de joguines i basars, o simplement un espai en blanc a aquest apartat. La CGT ha revelat que "en una mateixa botiga poden haver-hi fins a tres o quatre convenis diferents en contracte sense que cap sigui aplicat correctament". L’empresa, davant d’aquesta situació, va respondre al sindicat dient que "va haver-hi un error de la gestoria que tenien abans que elaborava així els contractes", assegura CGT. 

A Saragossa, província amb una gran mobilització sindical contra l’empresa, es va determinar judicialment el conveni del comerç de joguines i basars com aquell correctament aplicable als treballadors. No obstant això, als contractes de la província hi constava el conveni del comerç del metall, un conveni superior al de basars que la CGT va intentar que s’apliqués mitjançant un tràmit de conflicte col·lectiu, un procediment legal que se segueix per a resoldre conflictes col·lectius, ja sigui a través de la mediació, conciliació, arbitratge o mitjançant la intervenció d'un jutge. Aquest, però, va acabar sent desestimat per la justícia. 

Amb el conveni col·lectiu de basars, l’empresa va continuar sense regularitzar les condicions laborals que promet aquest conveni, això va provocar diverses reclamacions judicials per diferències salarials. A més, els treballadors de Saragossa, tal com ho han fet prop de la vintena de testimonis d’arreu d’Espanya amb els quals ha contactat aquest diari, van manifestar una manca de concordança entre les funcions realitzades a botiga i aquelles especificades als seus contractes.

Les persones venedores són majoritàriament categoritzades i contractades com a ‘auxiliar de caixa’, però les tasques que acaben realitzant corresponen a les de ‘dependent’, situació en què “el treballador o treballadora tindrà dret a sol·licitar l'ascens de categoria professional (...) i també a les diferències salarials que hi hagi entre el lloc d'origen i el que està ocupant”, adverteix l’advocada Jéssica Cid. És per això que a Saragossa, després de diverses sentències, l'empresa va admetre el canvi de categories i el va aplicar a tota la plantilla de la província. Tanmateix, part dels treballadors, els que no estaven sindicats, així com altres botigues del territori espanyol, encara no tenen aquesta regularització.