-
Publicat el 10 de maig 2022
Què fa que Barcelona sigui Barcelona? Les rajoles amb la flor de quatre pètals, el metro aclaparador de les 8 del matí, el modernisme, els coloms de Plaça Catalunya... hi ha moltes coses que podríem incloure a la llista, però segurament no mencionaríem noms de grans supermercats, cadenes de restaurants o botigues de fast fashion. Avui, però, per sort o per desgràcia, Barcelona també és això.

D’aquí ve que molts petits comerços de tota la vida hagin hagut de tancar i que només en quedin un grapat. Lluiten per resistir apujades de lloguer, pèrdues de clients i pressions externes, per continuar essent un trosset de Barcelona. Són els resistents.

A la Plaça Comercial, on abans hi havia l'antic mercat del Born, molts sabran que es troba Casa Perris. És pura casualitat que aquest local emblemàtic, obert l'any 1940, estigui situat a només uns quants metres del centre de la cultura i la memòria de Barcelona. Però no resulta estrany que, un dissabte al migdia, l'entrada estigui plena de gent esperant per comprar. 

Per a aquelles persones que solen anar amb presses, sense parar atenció als productes que compren, probablement Casa Perris no sigui el lloc ideal per a elles. La gent allà hi va amb la calma, agafa un número a l'entrada i, si no vol fer la cua, es pren un cafè en un dels establiments del costat fins que algú surt per avisar del seu torn.

A dins, un passadís fa de camí fins al fons de la botiga, amb fruits secs, espècies i xocolata a un costat i a l'altre. Les olors es barregen a les fosses nasals durant el passeig i mires a tots llocs per saber d'on provenen. Davant el dubte, preguntes algú, tastes i olores més. Amb temps. I cada treballador espera, amb una bossa de paper a la mà, a saber la quantitat exacta per després portar tot a la balança, que pesa i pesa tot el dia de dilluns a dissabte. 


Fotografia de l'interior de la botiga, plena de sacs amb els productes.

Des de la postguerra fins a l’actualitat

En aixecar la vista cap al sostre, es veuen els sacs plens de fruits secs que hi ha als altells. Els treballadors han d'agafar una escala, pujar fins a dalt i carregar amb ells a l'esquena per abaixar-los. Aquells sacs hi són a tot arreu i des del primer dia. Perquè, encara que han canviat alguns detalls, com les balances, que en res s'assemblen a les que hi havia abans, encara perdura l’essència de la feina tradicional. 

Casa Perris no ha estat sempre el nom d'aquest establiment. Originàriament, el local va obrir amb el nom de Casa Torras just acabada la Guerra Civil. Quan la jubilació de l'amo amenaçava la permanència de la botiga, Josep Maria Teixé va adquirir la seva gerència. Més tard, el 2019, va passar a ser propietat de l'empresari català Marcos Sala i l'administració Yoonah Kim Park. I així és fins el dia d’avui. 

Tot i que l'establiment és petit, l'equip que hi treballa ara no ho és pas. Comptant els agricultors, proveïdors, dependents i la gent que fa feina a la nau preparant les comandes de la pàgina web, són moltes les persones que s'asseguren cada dia que Casa Perris es mantingui oberta.

Perquè sí, aquest negoci també s'ha hagut d'adaptar a la modernitat amb una pàgina web. La creació d’aquesta es va fer en un moment molt oportú: poc temps abans que comencés la pandèmia. Això va permetre que la botiga pogués sobreviure en els mesos en què la gent no podia sortir de casa. Ara, el servei digital es manté, sobretot per assegurar que les persones de major edat no hagin de desplaçar-se fins allà pels productes que han comprat durant anys.


Un treballador i una treballadora de Casa Perris.

Els productes, amb segell de qualitat

L’establiment és emblemàtic pel seu nom i la seva història, però hi ha certs productes que la fan coneguda arreu de Catalunya i Espanya, sobretot els de proximitat. Les seves avellanes de Reus, les nous de Lleida i Tarragona o els safrans, molt demandats per clients d'Orient Mitjà, en són alguns exemples. 

La qualitat dels productes, tot i això, no és una de les úniques coses que Casa Perris intenta mantenir. En un context de crisi i de pujada de preus en el mercat, el local vol continuar apostant per uns preus assequibles que, encara que han hagut d’augmentar per no experimentar pèrdues, fan que aquest petit negoci pugui continuar competint amb les grans cadenes de supermercats. 


Alguns dels llegums que s'exposen en grans sacs a la botiga. 

Un còctel variat de clients

Casa Perris compta amb una clientela molt variada: esportistes que hi van per recomanació dels seus gimnasos pels còctels de fruits secs; turistes amb parada obligatòria en les seves visites guiades; o restaurants de la zona que són proveïts dels productes d'aquesta botiga.

Ara, el nombre de persones que entra a Casa Perris cada dia ha augmentat perquè l’slow shopping, un anglicisme que descriu a la perfecció la tradicional compra a granel, està de moda. I, més enllà de simples tendències, amb la conscienciació del canvi climàtic i les ganes d’estalviar, la clientela ha experimentat un rejoveniment. Tot i això, la d’abans encara es manté fidel. 

Segons un dels treballadors, “Casa Perris segurament és especial per a molta gent a Barcelona”. En els quatre anys que porta treballant allà, ha sigut testimoni d'algunes històries maques. Recorda que un dia va entrar un senyor que voltava els noranta anys i li va dir “company”. L’home havia tingut la seva mateixa feina feia algunes dècades i hi continuava tornant. Un altre client feia temps que no hi anava perquè treballava a l’estranger, però visitava el lloc perquè li recordava a la seva mare.  

A diferència d'altres establiments, l'antiguitat de Casa Perris ha sigut més un avantatge que no pas un inconvenient: la popularitat del negoci ha permès que el seu nom es converteixi en marca i pugui estendre els seus productes a altres llocs. A propòsit d'això, l'actual administració ha obert recentment una altra botiga homònima a Granollers, que intentarà mantenir l'estil clàssic de la botiga perquè Casa Perris perduri en el temps. 


 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —