Almenys 121 persones amb discapacitat intel·lectual o de desenvolupament (DID) compleixen condemna. La majoria per delictes menys greus, en 12 presons de Catalunya, encara que en podrien ser més perquè pot haver-hi presos que no compten ni amb el diagnòstic ni amb la documentació que acrediti aquesta discapacitat.

L'educadora Marta Coll, de l'equip de Dincat, la principal associació de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha explicat en una entrevista amb EFE que moltes persones amb discapacitat intel·lectual es troben “completament sols”, si no compten amb la documentació acreditativa corresponent, davant l'administració de justícia.

Per això, ha reivindicat la necessitat que tots els jutjats tinguin la figura del "facilitador", que ajudi aquestes persones i que, una vegada hagin complert condemna, comptin amb la documentació necessària de la discapacitat intel·lectual, que actualment tenen llargues llistes d'espera per a la seva consecució. També ha reclamat que moltes d'aquestes persones no gaudeixen d'un entorn favorable ni suports residencials quan surten de la presó, la qual cosa dificulta la seva reinserció.

Fonts de l'UTE Abril-Programa DID, que integren la Fundació Catalònia i l'Associació Ampans, han facilitat les dades del nombre de presos amb DID a Catalunya en el transcurs d'una jornada organitzada per Dincat sobre aquest tema.

Millorar la detecció

L'objectiu d'aquesta UTE, reconeguda pel Departament de Justícia de la Generalitat, és detectar persones amb discapacitat a les presons que encara no compten amb el reconeixement d'aquesta condició. Així com intervenir-ne en les diverses situacions, elaborant un pla de tractament individualitzat, i facilitar-ne la reinserció en la societat quan finalitzen la seva condemna.

Segons les dades d'aquesta empresa, on hi ha més presos amb discapacitat intel·lectual és en el Departament d'Atenció Especialitzada (DAE) que se situa a la presó de Quatre Camins (la Roca del Vallès, Vallès Oriental), amb 34 interns. A la mateixa presó, però, hi ha altres 16 en les dependències comunes, juntament amb la resta de presos que no tenen cap discapacitat.

Altres 17 en la de Brians 1 i 17 més a Brians 2 (Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat); a la presó de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada, Bages) hi ha deu discapacitats complint penes de presó i dues més a la presó de dones de Barcelona, mentre en la secció oberta de dones hi ha altres sis preses.

A la presó de joves, hi ha cinc persones amb discapacitat; en Mas Enric (el Catllar, Tarragonès), tres; a Puig de les Basses (Figueres, Alt Empordà), altres tres; i el mateix nombre, tres, en la de Ponent (Lleida, Segrià). En la de la Trinitat (Barcelona), n'hi ha 4, i en el centre penitenciari obert de Tarragona, un.

Les mateixes fonts de la UTE-Abril han trobat casos d'interns en presons sense certificat de discapacitat i sense cap tipus de valoració, que “són persones molt vulnerables, que no entenen les normes i poden ser extorquits per altres persones”.

El perfil del pres amb discapacitat intel·lectual és un home, de nacionalitat espanyola, que té entre 25 i 40 anys, amb intel·ligència límit o discapacitat intel·lectual lleu, si bé els professionals de la citada UTE s'han trobat amb alguns casos moderats.

Un percentatge elevat d'aquests presos presenta algun trastorn mental i, en un 95% dels casos, dependència de substàncies tòxiques, també un nivell econòmic molt baix i sense ingressos propis, i una escolarització baixa. El 60% de les persones que ha atès la UTE no compta amb la documentació que els acrediti com a discapacitats intel·lectuals i manquen, en la seva majoria, d'una família darrere que els protegeixi.

Mentre estan a la presó, els professionals de la UTE, que es compon de tres educadors i dos col·laboradors més una coordinadora, intenten assessorar aquestes persones, amb plans d'atenció individuals. També elaboren informes judicials per ajudar-los en els seus processos davant la justícia i estudis d'intel·ligència.

Aquests educadors consideren que la presó "no és un lloc" per als discapacitats intel·lectuals perquè "les normes són rígides" i fins i tot s'han trobat amb una persona que ha estat en règim d'aïllament molts mesos sortint només dues hores al dia al pati d'una de les presons catalanes.

A nivell espanyol, l'estudi ‘A cada costat’ elaborat per l'entitat Plena Inclusió Espanya, ja va denunciar el 2020 que set de cada deu persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament (DID) recluses a presons espanyoles no han tingut un judici just, ja que no se'ls va reconèixer la seva discapacitat.

L'estudi es va elaborar al llarg d'un any amb entrevistes a 367 persones amb discapacitat intel·lectual que estaven aquest any a la presó o hi havien estat. L'informe descriu una situació molt dura i conclou que, encara que la condemna penal i la privació de llibertat haurien de ser l'últim recurs de la justícia per a les persones amb discapacitat, en el 90,2% dels processos se'ls va imposar pena de presó. 

Text per Divina Beas