[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Júlia Albacar Subirats i Abril Ballesteros
Publicat el 25 de gener 2021

A partir d'ara, cap jutjat català no podrà retirar o modificar la custòdia dels fills a la mare afirmant que el menor pateix la Síndrome d'Alienació Parental, també coneguda com a SAP. El Parlament català ha reformat de la llei autonòmica contra les violències masclistes de 2008 i ha establert, entre d'altres, que la SAP és una forma de violència institucional.

La SAP és una suposada patologia que s'adjudica a un o una menor quan rebutja un dels seus progenitors en casos de separació o divorci, al·legant que ha estat l'altre progenitor que l'ha manipulat per fer-li creure que ha estat abusat o maltractat, quan no és així. El terme va ser inventat pel metge americà Richard Gardner l'any 1985, però no té cap reconeixement mèdic ni científic.

No es troba al DSM (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, en les seves sigles en anglès), l'únic manual del món que classifica trastorns i malalties mentals, i l'Associació Americana de Psicologia, que n'és l'editora, parla de la "pretesa" síndrome. "Es tracta d'un constructe inventat per un metge que es feia passar per psiquiatre per a defensar els pares acusats d'incest", explica Sonia Vaccaro, psicòloga clínica i coautora del llibre El pretendido síndrome de alienación parental.

Impacte als tribunals

La SAP s'ha utilitzat a Espanya des de 2004 en processos en què es decideix el règim de visites, comunicació i estança dels fills, sobretot per a justificar que els fills no volen veure el pare perquè la mare els ha manipulat. L'any 2016, el Consell General del Poder Judicial de vetar l'ús del SAP als tribunals, però s'ha seguit utilitzant en les resolucions judicials. Lucía Avilés, magistrada experta en violència de gènere, apunta que es deu a la "falta de formació amb perspectiva de gènere i d'infància".

Segons un estudi de 2010 elaborat per Abogadas para la Igualdad, en cap dels casos en què es va provar que el pare era l'alienador, se li va retirar la guarda i custòdia dels fills. En canvi, en cinc de les sis sentències en què es prova que és la mare l'alienadora, se li va treure la custòdia dels fills.

Tant Vaccaro com Avilés asseguren que, en la majoria de les al·legacions, no es fa referència al terme SAP en si, però sí al que suposa: "hi ha milers d'invents per a ocultar l'acusació de la mare i afavorir el pare, i al mig queda un nen a qui no se'l creu ni se l'atén". Segons Vaccaro, encara persisteix la idea que les dones quan es divorcien són males mares i volen prendre-ho tot al marit. El SAP ha prosperat perquè "reforça la mirada patriarcal i misògina i desvia l'atenció del delicte en si i culpa la mare".

Punt d’inflexió

Amb la publicació de la llei al BOE el 13 de gener queda expressament prohibit que cap operador judicial pugui utilitzar la SAP com a argument en un procés judicial a Catalunya. Lucía Avilés ha participat com a experta a la tramitació d'aquesta llei i apunta que una de les novetats és que la violència institucional ara tindrà conseqüències jurídiques. La víctima podrà promoure una acció contra l'administració i té el dret de ser assistida jurídicament durant el procés, tal com estableix l'article 76 bis.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —