Doble Tic Blau: avui parlem de 'Cats' - Diari de Barcelona
doble tic blau
Avui parlem de 'Cats'
Un film controvertit
Coincidint amb l’estrena de la pel·lícula musical Cats (Tom Hooper, 2019) en les plataformes de VOD, companys de Doble Tic Blau parlen del controvertit film.
Cats és l’adaptació del popular musical d’Andrew Lloyd Webber estrenat l’any 1981 al West End de Londres. Narra la història dels Jellicle, un grup de gats, durant la nit on un d’ells serà escollit per renéixer i poder viure una nova vida Jellicle.
La Júlia escriu als seus amics per comentar-la:
DdB - Doble tic blau
Adri, Joan, Andreu, Maria, Víctor, Tu
Heu vist que s’estrena Cats en VOD? M’ha fet pensar en això:
20.00
L’havíem vista tots, ja?
20.00
Andreu
Sip!
20.01
Adri
Malauradament.
20.01
Joan
Jo també. Què us va semblar?
20.01
Adri
Jo vaig anar a veure-la al cinema com me l’havien venut, és a dir, com el proper hit de culte, tan dolent que al final acaba agradant, i amb aquestes expectatives em va decebre moltíssim.
20.02
Sobretot perquè, més enllà que els efectes especials siguin dolents, crec que el problema parteix del fet que el guió no se sosté per enlloc.
20.02
Entren i surten personatges sense cap presentació prèvia, construeixen la trama d’una manera tan mínima que gairebé ni s’entén, i al final el resultat és una sèrie d'esquetxos en què no et sents gens involucrat com a espectador.
20.02
És un desproposit.
20.03
Andreu
Totalment.
20.03
El que més em va confondre a mi és que, al principi, sembla que vulgui tenir un fil narratiu més clar del que acaba tenint al final.
20.03
No em sembla malament que la pel·li intenti ser més abstracta o experimental (de fet, opino que seria millor si fos més agosarada en aquest sentit).
20.04
És només que crea unes expectatives els primers minuts que després no compleix i no és gaire satisfactòria en aquest sentit, la veritat.
20.04
Joan
100 %
20.04
Per mi, ja es parteix d’un problema de concepte, que és que Cats és un musical molt poc cinematogràfic.
20.04
En teatre funciona, perquè encara que no tingui una narrativa clara és un espectacle molt complet, però a l'intentar traslladar-ho al terreny del cine, no m’estranya que en general no convenci als espectadors, perquè no em sembla ben treballada la integració d’elements narratius originals/afegits.
20.04
Adri
Sí, pot ser… Jo el musical no l’he vist.
20.05
Joan
Jo igual que vosaltres, sentia que no acabava d'arrencar mai i era un mena de presentació de personatges perpètua on la música havia de fer la feina d’expressar el que no expressava res més a la pel·lícula.
20.05
Això de que el film se senti com una llarga presentació és perquè el musical realment és això. ?
20.05
Està basat en un poemari de T. S. Eliot i en manté l'estructura, simplement un grup de gats on cadascú té la seva cançó i així va avançant la obra.
20.06
Però a la pel·li intenten dramatitzar afegint una protagonista, i és on comença a no quadrar, perquè esperes una història i es queda a mig camí.
20.06
Joan
Ja, és el que em vaig imaginar. I de seguida vaig entendre que tota la pel·lícula tenia aquesta estructura i això no és cap problema, és clar, el problema és que no es fa de forma interessant.
20.06
Adri
Un altre aspecte que no em va agradar gens és el to.
20.06
O sigui, els pocs moments en què no hi ha música em van produir una incomoditat que poques vegades he sentit a una sala de cinema.
20.07
Amb aquesta estètica hiperrealista que no acaba de quallar, quan acaben les escenes artificioses, com a espectador, em veig obligat a aterrar en un món en què no em vull quedar, amb uns personatges dels quals vull fugir.
20.07
És que és una pel·lícula molt incòmoda de veure.
20.07
Més enllà de l'estètica, que em sembla desagradable veure unes persones mig metamorfitzades en animals amb la tecnologia CGI que tant bombo li havien fet, i al final és simplement incòmode anatòmicament. També en l’equilibri entre el musical i el que se’n surt d’això, que no està ben trobat.
20.08
Joan
Realment la part que em va semblar més desagradable va ser quan els personatges feien coses de gats però sent humans, i quan els sexualitzaven.
20.08
A més, crec que aquest tractament digital hiperrealista estrany feia que em distanciés més dels balls, que són normalment una cosa tan física i corporal. Aquí no hi havia ni la força dels cossos, ni les possibilitats del cinema digital.
20.08
Adri
Tot just m’acabo d’enrecordar de l’escena en que el personatge de la Rebel Wilson es menja un escarabat antropomòrfic. ?
20.09
Eeew! La vaig odiar.
20.09
Andreu
L’escena dels escarabats és de les meves preferides, hehe. ?
20.09
Però bé, més enllà del fet que la pel·li estigui mal plantejada, trobo que la direcció deixa molt a desitjar.
20.09
Puc entendre que al musical es prioritzi l’escenografia, el vestuari i els balls per sobre de la narrativa, però aquí res de tot això resulta interessant: és visualment avorrida i cap d’aquests aspectes està cuidat...
20.09
Trobo que el director ha repetit aquí alguns dels recursos que va fer servir a Los miserables, però es tracta de dos musicals molt, molt diferents, i el que allà li funcionava més o menys aquí li juga completament en contra.
20.09
De fet, Los miserables penso que és un bon exemple de com buscar-li un plus al musical original, perquè a part d’haver enregistrat les veus en set, en directe, en escenes molt carregades emocionalment la càmera s’apropa als actors i et permet accedir a una sensació que en teatre no pots.
20.10
L’escena de l’Anne Hathaway avui en dia segueix semblant-me una de les millors interpretacions en musical i fora de musical. ?
20.10
Adri
Exacte.
20.10
Però a Cats no es pot repetir la fórmula.
20.10
Perquè, normalment, la construcció de la narrativa als musicals és clarament dual: d’una banda, el món real on es desenvolupa la narrativa, i d’altra, les digressions musicals que formen part d’un món artificiós.
20.11
I, evidentment, hi ha altres musicals que parteixen de l'eliminació d’aquesta distinció, com Los paraguas de Cherburgo.
20.11
Però tal com està construïda la pel·lícula, simplement trobo que no han sabut treballar-ho bé perquè hi ha una narrativa tan mínima que no permet el desenvolupament d’una trama en condicions.
20.11
Andreu
Aquest és un altre tema: no us sembla que l’espai de la pel·lícula està mal construït?
20.12
Vull dir, se suposa que el món felí dels protagonistes contrasta amb el món humà, però aquest contrast mai es fa palès.
20.12
És com si la pel·li succeís en una mena de llimbs entre dues dimensions, un lloc molt inquietant.
20.12
No només això, alguns personatges com Bustopher Jones o els bessons Mungojerrie i Rumpleteazer es defineixen precisament per la seva interacció amb el món humà, però això no apareix aquí enlloc…
20.13
Podrien haver tret molt més profit al tema de l’espai, sí.
20.13
A mi, una de les coses que em saben més greu és que les actuacions en sí tenen potencial, tenen un càsting generalment bo, amb gent de moltíssim talent.
20.13
I el que hauria pogut ser una oportunitat genial per mostrar l'increïble de la veu de Jennifer Hudson, o per fer-li un homenatge a Sir Ian McKellen com a “gat vell del teatre”, es queda en una pantomima general.
20.13
Joan
Ja, pobre Ian… ?
20.13
Andreu
En resum, que no em sembla una pel·li a celebrar. La veritat és que resulta bastant anodina.
20.14
Es mereix la recepció negativa, però no acabo d’entendre que alguns la considerin una obra de culte, com et van dir a tu, Adri.
20.14
Està clar que és un desastre molt gran en l'àmbit comercial, però vaja, no crec que sigui el suficientment espectacular ni divertida per compensar. ?
20.14
Adri
Sí, sí, vaig quedar súper decebut.
20.14
Joan
Per mi no fa res subversiu o inusual on et puguis agafar perquè sentis que és una pel·li especial. Tot el contrari, jo la veig tan cenyida en si mateixa que és incapaç de ser aquell musical que brilli i despunti per moments.
20.15
El dubte més gran que tinc jo és: realment creien que això funcionaria?
20.15
És que em sembla un despropòsit tan gran que se'm fa difícil imaginar-me que en algun moment haguessin estat en el bon camí.
20.15
En aquest sentit entenc la recepció, perquè es destil·la una intenció “seria”, i llavors és normal que es rebi mig en burla, perquè sembla mentida.
20.15
Adri
Totalment ?
20.15
Jo crec que es van confiar per l’èxit de Los miserables, la veritat. És la meva teoria.
20.16
O sigui, jo crec que van agafar en Hooper perquè repetís el to que li va funcionar a aquella pel·lícula sense parar-se a pensar si realment la història és extrapolable. I, clarament, no ho és, són dos arguments molt diferents.
20.16
Andreu
Això és el que passa quan tractes els projectes artístics segons la seva viabilitat comercial... que tingui molt “talent” associat no és un èxit assegurat, de cap manera.
20.16
I no sé què penseu sobre quin va ser el discurs al voltant de la pel·li quan va sortir: era una de les estrenes de l’any, i al poc de sortir l'opinió ja havia canviat tant com per ser considerada un clàssic del cinema de culte.
20.16
Jo trobo que això va ser una decisió conscient de màrqueting, que van voler aprofitar que la pel·li ja estava rebent males crítiques per intentar atraure a un públic, el que sigui, més interessat per aquest tipus de cinema. Què en penseu?
20.17
De fet, James Corden i Rebel Wilson van presentar un premi als Oscars vestits de gat, en to de broma total. ?♀️ Em sembla una mica desesperat.
20.17
Joan
Més enllà de les estratègies de màrqueting posteriors, jo veig clar que la intenció era fer el que van fer: una pel·li amb un mínim fil narratiu convencional junt amb els moments musicals, i que això brillaria i seria màgic. Però no il·lumina ni transmet res per tots els defectes que hem dit.
20.18
I per mi no transmet ni horror, potser és cosa meva però tampoc podia gaudir-la com si es tractés d’un monstre creat a un laboratori sinó que simplement ho veia estrany però m’era indiferent.
20.18
A mi sí que em va generar un cert horror, al nivell de "realment no em ve de gust estar veient això, vull deixar de processar aquestes imatges."?
20.18
Adri
?
20.19
