Posar un peu al Celler de Gelida, és empetitir-se davant l'enorme quantitat d'ampolles que t'envolten. La sensació d'ignorància comença a esvair-se quan arriba en Toni Falgueras. La quarta generació del negoci, ja jubilat i qui va canviar-ne la història. El Toni és una enciclopèdia, camina pel Celler i és capaç d'aturar-se enfront de qualsevol ampolla i explicar-te la seva història.

El número 65 del carrer Vallespir funciona des del 1895, ha passat per cinc generacions de la família Falgueras i ha mutat de bodega a celler. Amb ampolles de més de setanta països, actualment és un referent del món del vi en l'àmbit barceloní. Amb la Casa Reial o els millors restaurants europeus com a clients, el Celler no perd la seva essència i vol que tothom pugui beure vi, però sempre per gaudir-lo i amb moderació.

De Gelida a Barcelona

La història del Celler comença el 1895 al Forn Vallespir, el negoci que té just al costat. La família Falgueras va baixar a Barcelona des de Gelida, el poble on vivien, perquè el besavi del Toni, que tenia 20 anys, treballés al forn. Amb la feina se li va assignar un habitatge al pis del costat. El rebesavi del Toni treballava transportant vi amb un carro de torn. Aprofitant l'habitatge, va convertir-lo en una bodega.

S'hi venia oli, sabó i vi a doll. També hi havia una part de taverna amb una barra on es podia beure una cervesa o menjar unes anxoves. Però sobretot el Celler funcionava com un punt de venda de gel. Es guardava en unes neveres molt grosses i la gent que en necessitava per mantenir freds els aliments en venia a comprar a primera hora del matí.

La bodega funcionava, i sense temps per perdre, allà mateix va néixer el pare d'en Toni. El model de negoci no canviava i la bodega funcionava també com a habitatge de la família. A principis del segle XX, el carrer Vallespir era ple de bodegues on anaven els treballadors al sortir de les fàbriques. Amb el pare del Toni ja com a cap del negoci va arribar la Guerra Civil, i va haver de canviar-se el nom del Celler a Bodega Gelida. Però tot i dir-se Celler, la família Falgueras encara no tenia coneixement de la importància del vi. El pare del Toni deia: "Tots els vins sortien de la mateixa aixeta".

Desenes d'ampolles antigues al magatzem del Celler de Gelida

Canvi de model de negoci

El Toni també va néixer a la bodega: "No hi havia temps d'anar a la clínica perquè hi havia feina". Va créixer envoltat de vins perquè el Celler ja estava consolidat com una de les bodegues més conegudes del barri de Sants i va començar a treballar-hi. Fins que l'any després de casar-se van deixar-li un cotxe i se'n va anar amb la seva dona a dormir sota la Torre Eiffel. "A París vaig descobrir la botiga especialitzada en vins". Els pares del Toni estaven a punt de jubilar-se; o es posava al capdavant del Celler o s'havia de tancar.

Però al contrari que el seu pare, el Toni sí que valorava i distingia entre els diferents vins i quan va començar a gestionar el Celler, la bodega va fer un canvi radical. "No veia possibilitats de negoci amb el vi a doll, jo volia vendre ampolles, fer una botiga especialitzada com les de París".

Va començar a viatjar per Catalunya, sempre acompanyat per la seva dona. Tastant tota mena de vins o licors, per portar els que li agradaven al Celler. Va estendre el model de negoci per Europa, i posteriorment per tot el món. "He visitat més de setanta països: entro en un bar, veig una ampolla que no conec i demano que me'n serveixin una copa. Si m'agrada, me l'enduc al Celler". La manera de treballar del Toni també té casos de fracàs. "Vam ser un dels primers establiments catalans a tenir Redbull, però vam veure el tipus de client que ens venia a comprar i el tipus d'alcohol que era i ho vam treure".

Al Celler hi ha dos pisos plens d'ampolles i fins i tot una sala dedicada a vins de tot arreu

Beure moderat i per tothom

Quan va començar el canvi de model de negoci el pare li deia que "s'estabellaria". Però tot el contrari, el Celler va començar a créixer. La gent hi trobava vins catalans que no eren enlloc més. Amb l'auge del negoci el Toni va poder comprar el magatzem de davant del Celler, amb quatre plantes i desenes de milers d'ampolles. Algunes d'abans de la Guerra Civil.

El canvi definitiu de bodega a celler va suposar un canvi en la clientela. "Hi ha clients que no venen durant anys, però el dia que tenen un compromís important confien en tu." El Toni explica que han venut vins a la Casa Reial, al Japó o als millors restaurants d'Europa, que ja són coneixedors de la varietat de vins que tenen. Al Celler de Gelida, però, sempre han volgut que qualsevol persona pugui comprar-hi. Hi ha des d'ampolles de vi per 3,49 euros fins ampolles de whisky japoneses de vuit mil euros.

El Toni ja està jubilat, però li agrada passar tardes al Celler i anar recomanant ampolles als clients indecisos. "La idea que ens ha marcat sempre és que la gent begui menys però millor. Quan em ve gent a demanar alcohols que jo sé que no són bons primer els envio a la benzinera, després els recomano una alternativa que tinguem nosaltres". En Toni insisteix que s'ha d'educar la societat a beure amb moderació, però que fer-ho de bones ampolles farà que sigui una forma de gaudir i no un vici.

Futur assegurat

Amb el Toni jubilat, el Celler és ara en mans dels seus fills, la cinquena generació del negoci. Quan va fer 65 anys el Toni va fer el traspàs del negoci al seu fill gran. El Ferran és advocat, però segueix els passos del seu pare i viatja per tot el món per anar provant alcohols, amb una diferència: ell sí que parla anglès. La seva germana Meritxell és periodista i sommelier. Ha publicat diversos llibres sobre el vi i també dóna un cop de mà al Celler.

Ambdós van criar-se amb vins al seu voltant, perquè les vacances familiars s'aprofitaven amb viatges per provar ampolles. Així van desenvolupar un coneixement i estima pel món del vi que el Toni defineix com a "sobtat" però que fa que el Celler de Gelida segueixi en peu 129 anys després.

El Toni conclou amb una frase que el defineix a ell i al Celler: "Ho tornaria a fer tot, perquè m'he divertit molt. Et diverteixes més treballant i fent calés que no pas gastant-los. Prefereixo tenir un client o un amic més que no pas 10 euros".