“Venir a la cereria quan era petita era el premi que em donava el meu pare quan em portava bé”, rememora Clara Altimiras. Ella és la sisena generació dels cerers del carrer del Cardenal Casañas número 5, la qual porta des del 1826 activa. Ni la guerra civil ni la pandèmia han aconseguit que aquest negoci no seguís resistint.

Quan entrem a la Cereria Gallissà , l’olfacte viatja dels gofres dels turistes fins a la pau d’una església plena de ciris encesos. La diferència, però, és que a la cereria trobem espelmes que van més enllà de la missa: n’hi ha de personalitzades per batejos i comunions, de cera d’abella o fins i tot espelmes que s’assemblen a les figuretes de Mickey que es posen a la mona de Pasqua per als infants.

La Clara ens rep quan la cereria encara té la persiana abaixada. Al cantó de l’ordinador des d’on rep les comandes hi ha el llibre de caixa número 2, dels inicis de la cereria. Quan l'obrim, tornem al 1827, que és quan comença el registre. Totes les pàgines estan plenes de les vendes de cada dia fins al 1857. Les pàgines estan grogues i algunes trencades per la humitat, però sobretot pel pas del temps. 

Entenem l'antiguitat del negoci quan ens el mostra. L’actual propietària comenta al Diari de Barcelona que ensenya el llibre de registres número 2 perquè no s’ha trobat l’anterior i, per tant, és probable que la data en què es va obrir la cereria sigui anterior al que els documents assenyalen.

El llibre de la caixa número 2

El plaer visual del prestatge de darrere del taulell — i espai de treball de la Clara — és un massatge pels sentits. Les espelmes estan ordenades per colors i formes. Darrere l’aparador hi ha tot una secció de Sant Jordi, amb espelmes que es podrien confondre amb roses de veritat. L’ordre i posició de cada element no és casualitat. La Clara va deixar que tres noies entressin a la seva cereria i ho moguessin tot. “Ho van fer amb tant entusiasme i ho van deixar tan maco que ho hem deixat així”, expressa. 

198 anys d’història

La Cereria Gallissà va ser fundada per Mariano Gallissà i Amat, un avantpassat de la família. El primer propietari, nascut a Valls, va decidir abandonar la seva terra natal i aventurar-se per anar a la capital catalana per aprendre l’ofici a la cereria Jacint Galí, davant de Santa Maria del Mar. La primera generació dels Gallissà va estar aprenent l’ofici fins al 1815, quan va decidir obrir una botiga pel seu compte. Per a poder establir-se, va haver d’entrar al Gremi de Cerer amb uns requisits: estar avalat, ser una persona honrada i tenir creences catòliques.

Ceres personalitzades de bateig de la Cereria Gallisà

Un cop va entrar al gremi, va muntar la cereria al mateix local que encara avui resisteix. Els anys es noten i la botiga és la meitat del que va ser en els seus inicis. La Clara explica que van haver de vendre el que ara és el local del costat, una botiga de telefonia, per problemes econòmics. “No ha sigut fàcil. Però aquí seguim”, afegeix.

El negoci el va heretar Joan Gallissà, de la segona generació i, posteriorment, el seu nét, Joan Baptista Gallissà. Aquest últim va donar l’impuls en el blanqueig de cera, un procés manual en el qual es posen grumolls de cera d’abella al sol i es van movent cada dia durant 15 dies aproximadament.

La quarta generació l’hauria d’haver continuat el seu fill, però, malauradament, va morir de tifus durant l’epidèmia del 1914. La botiga familiar la va continuar la Rosa Gallissà, l’àvia de la Clara Altimiras i la cinquena generació dels Gallissà. La Clara és la sisena generació del negoci familiar que porta actiu gairebé dos segles. 

Generacions de clients 

Mentre l'entrevistem, només veiem entrar a la botiga una dona, d’uns 70 o 80 anys, que ve a comprar un parell d’espelmes. Tot i estar a Ciutat Vella a dues passes de la Rambla de Catalunya, hi ha més clients locals que no pas de fora. “Tenim molta clientela molt fidel, que a més, són els nets de les àvies que venien a comprar quan jo era petita”, assenyala la Clara. No hi ha gaire gran flux de gent, però el local semblava buit. 

Diversos diplomes i documents antics, un d'ells de la Generalitat de Catalunya

La sensació era de tradició. La Clara explica la seva tot recordant la seva mare. “El dia de Tots Sants la meva mare encenia espelmes. Abans pensava que era una ximpleria, però ara ho faig perquè penso que si ella ho ha fet sempre i la meva àvia també, doncs per què no jo també”. Sense adonar-se'n, ens dona un exemple del que representa la seva botiga: un lloc amb tradició que no només ha tingut diverses generacions en els seus propietaris, sinó també en els seus clients.

Seguint els costums

Un dels punts forts de la cereria és seguir els costums de cadascuna de les èpoques de l’any. Si arriba la Setmana Santa, fan les espelmes personalitzades pels batejos i els casaments. Fa dues setmanes va ser la Diada de Sant Jordi a Catalunya i la cereria va aprofitar per omplir el taulell d’espelmes de roses. O bé, si és Halloween, fan espelmes amb forma de carabassa. Aquest és un dels aspectes que els fa diferent de la resta dels negocis. 

L’actual propietària comenta al Ddb que altres negocis amb molta varietat de producte — incloent-hi les espelmes — han repercutit al comerç especialitzat com és el seu, però assegura que la qualitat no és la mateixa. Tot i això, la botiga no ha deixat de reinventar-se i adaptar-se al que els clients consumeixen amb les espelmes de decoració o les de colors, que en l’actualitat es poden trobar a moltes botigues.

Diferents exemples d'espelmes de cera d'abella

El futur de la Cereria Gallissà és incert. La Clara no té clar si hi haurà una setena generació. “És un negoci molt sacrificat en el qual t’emportes la feina a casa. A més, l’horari és criminal”, lamenta. Actualment, la botiga obre de 10 h a 13:30 h i de 17 h a 20 h i, en moltes ocasions, la jornada laboral continua a casa. Tot i això, ens admet que el seu fill li agradaria continuar el negoci, però amb la botiga oberta durant menys hores.  

Ara el que més es ven, apunta la Clara, són les espelmes produïdes amb cera d’abella. Moltes les fa ella al mateix taulell. Agafa les làmines i les converteix en espelmes de diferents formes i mides. No va deixar que el Diari de Barcelona marxés amb les mans buides. Com a record, ens va donar una d’aquestes espelmes en forma d’espiral. La propietària comenta que aquesta en concret, s’ha d’encendre cada 11 o 22 de cada mes de l’any perquè la sort — i la dolça olor de mel — ens acompanyi.