[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Redacció
Publicat el 09 de novembre 2020

He vist arribar el profit
com una llengua gasosa
pels turmells dels edificis.

He vist el metall desfet
seguir famílies,
la llengua d’un animal
sota el llustre de monedes
passades per mans.

M’he vist provant d’apagar
borralls de neu a la boca;
m’ha quedat la llengua morta.

Si acaba aquest vers,
tot era un malson.

Chantal Poch ens recita "Somni d'hivern", que forma part del seu poemari L'ala fosca (Viena Edicions, 2020). Tot el llibre és ple d'imatges elevades i es caracteritza per una certa mística. Poch explica que mentre l'escrivia patia per temes econòmics i, per això, va decidir dedicar un poema als diners, que eren la seva "principal angoixa en certs moments". "Somni d'hivern" és, en paraules de l'autora, el fruit de barrejar el to solemne del poemari amb una qüestió més aviat pràctica, com són els diners.

Poch (Mataró, 1993) va estudiar el grau en Comunicació Audiovisual i el màster en Estudis del Cinema i Audiovisual Contemporanis a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment també hi cursa el Doctorat en Comunicació i prepara la tesi sobre el cinema d’Andrei Tarkovski, Terrence Malick i Werner Herzog. Amb L'ala fosca, el seu primer poemari, va guanyar el premi Salvador Iborra 2019.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —