[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 02 de juny 2020

El 2014, des del seminari "El meme como evolución de los medios de expresión social" a la Universitat de Xile, el doctor en comunicació de masses Rodrigo Uribe remarcava la capacitat que tenen els mems de “transmetre informació de tot tipus amb una sola imatge i poques paraules, o en alguns casos, sense paraules”. 

Segons Uribe, això ha transformat la nostra realitat de dues formes: primer, proporcionant-nos una nova forma de vocabulari (qui no ha fet servir algun cop el verb trollejar?); i segon, permetent una comunicació de masses bidireccional. És a dir, a les xarxes socials, els usuaris són alhora creadors i consumidors del contingut. Això ha tingut un impacte sense precedents pels col·lectius marginats. 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Una publicación compartida de 🏳️‍🌈 (@revolucionlgbt_) el

 

Els últims anys hem vist com els mems s’han tornat cada cop més centrals en les reivindicacions ideològiques, sobretot les que es volen fer sentir des dels marges de la societat. Avui dia gairebé no hi ha cap esdeveniment de caire social o polític que no vingui acompanyat de mems, que poden anar des de la crítica moderada fins al radicalisme més trencador.

De fet, les xarxes socials (i juntament, els mems) han tingut un rol central en el desenvolupament del moviment feminista els últims anys. Ho hem vist amb la històrica participació al Vuit de març viscuda el 2018. El jurista i membre de la Xarxa Feminista pel Dret Constitucional Octavio Salazar hi incideix en el seu últim llibre, #WeToo, apuntant que el “ciberfeminisme” ha posat el feminisme al davant de l’escenari, en particular pels joves.



Feminisme en bits

Per veure un exemple de com pot ser aquest ciberfeminisme, hem parlat amb Laura, l’administradora de @feminismoen8bits, un compte d’Instagram dedicat a denunciar en format mem el masclisme als videojocs. Per crear aquests mems, s’inspira tant en les seves experiències personals com en els temes d’actualitat que li semblen rellevants i en les aportacions que troba als fòrums de videojocs online.

Explica que el procés de creació pot ser costós, des de la idea fins a la síntesi final, passant pel procés d’edició. Inclou a la descripció de la imatge una breu reflexió, i també les seves referències per les persones que vulguin saber-ne més. Un cop publicat el mem, li agrada llegir els comentaris, contestar-los i atendre els missatges directes que li arriben. Tot i que es pot trobar amb haters, aprecia el debat i la crítica constructiva. 


Segons Laura, la funció de Feminismo en 8 Bits és, d’una banda, conscienciadora, per obrir els ulls d’aquells que no s’adonen de la representació discriminatòria o sexualitzada de la dona als videojocs; i, per altra banda, representativa, per tal que s’hi puguin sentir identificades totes aquelles persones que comparteixen aquestes reivindicacions. “M’agradaria pensar que les dones que segueixen el meu compte se senten tant indignades i frustrades com jo quan veuen com se’ns ha representat al llarg de la història dels videojocs”, comenta. 

D’altra banda, què passa quan els mems van més enllà de les bromes? En parla Jordi Mir García, professor de ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i director del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la mateixa universitat. Atenció espòiler: destaca que “avui ningú desprestigiarà un mem com a eina de comunicació, perquè ja ha vist sobradament la capacitat que té per fer circular determinats missatges.”

Finalment, el professor Uribe recorda que els mems poden anar més enllà de la distracció i generar canvis culturals importants en les noves generacions. Canvis que trascendeixen la cultura pròpia de cada país.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —