[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 20 d’agost 2020

Ja fa 5 anys de l’homicidi del senegalès Mor Sylla a Salou, durant una batuda dels Mossos d’Esquadra contra els venedors ambulants. La causa es va arxivar al cap d’un mes, exculpant al policia que va ocasionar-li la mort, ja que l'Audiència de Tarragona va considerar-ho “un accident”. 

Segons explicava Ibarhima Sylla, germà de la víctima, en declaracions al Diari de Tarragona, Mor Sylla estava resant al balcó del seu domicili quan una brigada de 13 Mossos hi van entrar. Una actuació desproporcionada que va acabar precipitant Mor Sylla pel balcó de casa seva i causant-ne la mort. 

És per aquest motiu que, el passat 9 d’agost, un centenar de persones es van manifestar a Salou per tal de reclamar justícia per Mor Sylla i la reobertura del seu cas, sota lemes com “No s’ha suïcidat, el sistema l’ha assassinat” o “Sense justícia no hi haurà pau”. Allà, Ibrahima Sylla va aprofitar per denunciar algunes irregularitats i mentides de la versió policial, clamant que “La memòria del meu germà mereix la veritat”. 

 

Naixement del Sindicat 

Va ser precisament aquesta tragèdia l’espurna que va donar lloc a la creació del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, com a resposta a la necessitat imperiosa de defensar-se davant un sistema que els agredia constantment. El Diari de Barcelona ha parlat amb en Lamine Sarr, venedor ambulant i membre de Top Manta, sobre l’evolució del sindicat al llarg d'aquests cinc anys. Com molts altres, va arribar des del Senegal a Barcelona amb 24 anys i amb una idea preconcebuda i esbiaixada del que significava venir a viure a Europa. Aquell desengany i aquella frustració traspuen en les paraules d'en Lamine, un home seriós i determinat en la seva lluita, que parla amb les idees clares i una gran força interior. 

Membres del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, entre els quals es troba Lamine Sarr. Foto: Ángel García (manteros.org)

“Quan va morir Mor Sylla, vam veure que havíem de crear un sindicat per visibilitzar-ho”, explica, sempre, quan maten a un manter, ho justifiquen de diferents maneres. No hi ha testimonis: els únics que tenen veu són el mitjans de comunicació, la policia i els jutjats, i mai diuen la veritat”.

Lamine expressa amb dolor la mort del seu company, una mort que percep profundament injusta, i per això sentència que van crear aquest sindicat “amb molta ràbia, per demostrar a la societat que també som ésser humans, que no som animals davant un tros de tela amb quatre cordes que corre davant la policia”. Afegeix que, malgrat la gent no ho pensi, entre el manters hi ha llicenciats en dret, en economia, hi ha infermers i pesquers, entre moltes d’altres professions. 

En definitiva, el Sindicat Popular de Manters Ambulants vol dignificar aquestes persones i dotar-les de veu. I ara, gràcies a l’associacionisme, han pogut dir la seva en mitjans d’arreu del món, fet que en Lamine valora molt positivament, tot i que l’objectiu final del sindicat -l'eliminació del racisme- “és impossible d’aconseguir”, es lamenta. De fet, explica que, malgrat la lluita antiracista està creixent, el racisme també ho està fent en paral·lel, i això es deu a que els “racistes no saben que són eines del sistema”. 

Funcionament i organització del sindicat 

El Sindicat Popular de Venedors Ambulants està dirigit i organitzat pels propis manters, i serveix com a eina per crear llocs de treball. No hi ha límit de persones: “Si treballes com a venedor ambulant ja automàticament formes part del sindicat”, subratlla en Lamine. Per poder-lo posar en marxa, es va haver de fer “un treball monumental” i, quan finalment es va formalitzar, van buscar la cooperació dels manters d’arreu d’Espanya per tal d’organitzar-se.

Actualment, hi ha diverses entitats de manters a diferents punts de la península que s’han unit al Sindicat Popular de Manters Ambulants de Barcelona, com ara el Sindicato de Manteros y Lateros de Madrid, o els companys de ciutats com Saragossa, València i Bilbao

 


A part, Lamine es mostra indignat amb el comportament de les administracions i institucions vers el seu sindicat, i es queixa que “del que prometen, no compleixen ni el 95%”. De fet, per ell el problema no rau en el racisme de la societat, sinó en el racisme institucional, el que no els deixa treballar o obrir-se comptes bancaris, tal i com els va passar als inicis de la creació del sindicat.

Quan se li pregunta si la seva situació ha millorat o empitjorat des de que Ada Colau està a l’Ajuntament de Barcelona, ens respon amb desil·lusió que ella “va passar de ser activista a política, i tots els polítics són iguals”. El cert és que amb Albert Batlle al capdavant de la seguretat de Barcelona, el 2019 es va iniciar una campanya de control policial sistemàtic vers el col·lectiu manter. 

Per veure les reivindicacions i comunicats que han fet públics des del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, a la seva pàgina web en tenen una recopilació.  

Marca Top Manta

Nascuda el juny del 2017, Top Manta és la marca de roba pròpia dels venedors ambulants, un segell d’identitat que persegueix eliminar els prejudicis socials sobre el col·lectiu. “Igual que el sindicat, Top Manta l’hem creat amb molta ràbia”, escenifica en Lamine. La idea d'aquesta marca era lluitar contra els missatges que difonen els mitjans de que “no paguem impostos, exercim l’evasió fiscal, i venem marques que exploten gent d’altres països més pobres”.

Sabien que, com a sindicat, la lluita que havien fet fins al moment estava bé, però no era suficient: calia buscar una alternativa de resistència. I aquesta alternativa va eclosionar en la creació de Top Manta. Als seus inicis, només tenien 5 models de camises pròpies, però, a base de molt treball i constància, van aconseguir ampliar el capital i invertir en crear dissenys propis.

A més, van idear els models en col·laboració amb la revista digital Playground, a partir dels quals van poder llançar el seu crowdfunding. Actualment, hi ha 6 persones treballant íntegrament a Top Manta, i moltes d’altres que ho compaginen amb un altre treball.

Solidaritat en plena pandèmia

Com ja va relatar el Diari de Barcelona, als inicis de la Covid-19 Top Manta va aturar totalment la seva activitat, però aviat es va tornar a posar les piles i va transformar part del seu magatzem en un taller de costura per fer mascaretes solidàries, tant pels propis manters com pels hospitals i equipaments sanitaris que no diposaven de prous mesures de seguretat. En total, en van fer més de 14.000 entre les 45 persones que hi estaven treballant de manera voluntària. A més, van organitzar un Banc d’aliments -finançat gràcies a donacions- per tal de repartir menjar entre les famílies i els membres de Top Manta que ho necessitessin. 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

¡YA ESTÁN AQUÍ LAS MASCARILLAS REUTILIZABLES TOP MANTA! Cuando empezó el confinamiento desde el colectivo mantero nos preguntamos qué podíamos hacer para aportar nuestro grano de arena. En seguida nos dimos cuenta de que podíamos aprovechar nuestras profesiones de costureros para producir batas y mascarillas que dieran respuesta a la urgente necesidad del momento. ¡En los hospitales no había batas, la gente no tenía mascarillas y nosotros sabíamos hacerlas! Gracias a solidaridad de nuestrxs compañerxs cosimos más de 14.000 productos de forma totalmente altruista para hospitales catalanes, residencias y personas vulnerables en situación de calle o exclusión social. Ellxs son Oumy, Anta, Diame y Samba, cuatro de los más de 20 costureras y costureros manteros que se arriesgaron para venir a coser cada día. Hoy el compromiso de Top Manta está con ellos, con mantener la producción del taller para que no tengan que volver a la calle y conseguir regularizar su situación para que puedan ser libres. Nos puedes seguir apoyando comprando una de estas mascarillas en www.topmanta.store ¡Gracias, de corazón, por el camino compartido, por vuestro apoyo incesable! ✊❤️

A post shared by Top Manta (@topmanta_bcn) on

 

Un món fet per als altres

En Lamine sentència que ser negre "és un desafiament en aquesta societat”. Hereva d’anys de colonització per part dels europeus, l’Àfrica encara en pateix avui en dia les conseqüències. Segons Lamine, la situació actual és pitjor que quan estaven explícitament en mans de les potències europees: “No tenim governs, no tenim president, no tenim res”, i afegeix que “han privatitzat tots els sectors a la força, ja que els presidents que tenim no representen res, són unes titelles”. A més, assegura que “cap senegalès hauria de treballar, perquè la quantitat de recursos que tenim al país és suficient perquè els ciutadans puguin cobrar cada mes sense treballar”.  

Manifestació del Sindicat Popular de Venedors Ambulants al centre de Barcelona. Foto: Ángel García (manteros.org)

La principal lluita per en Lamine és acabar amb el racisme, i es mostra especialment indignat amb els centres de menors migrats no tutelats, titllant-los de “centres de formació de bandolers”. Defensa que aquests espais pràcticament aboquen els nois a la delinqüència per poder sustentar el sistema que hem muntat, i així donar feina a jutges i policies. 

Així doncs, davant un sistema intrínsecament hostil, Lamine diu que cal treballar amb persones d'aquí, que usin els seu privilegi per desmentir les manipulacions administratives, com va ser el cas de la mort de Mor Sylla. Mentrestant, les xarxes socials serveixen al col·lectiu manter per denunciar públicament els abusos policials i institucionals que pateixen dia rere dia.  

L'entrevista acaba amb una petició d’en Lamine a Ada Colau: que no s’agenolli davant del sistema. Perquè, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, amb tota una estructura en contra, ha demostrat que és possible fer-se un lloc a la societat sense la necessitat d’agenollar-se als peus de ningú.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —