-
Publicat el 29 de març 2023

El piano va molt més enllà del Für Elise de Beethoven o el Nuvole Bianche de Ludovico Einaudi. Així que, per celebrar com cal el dia mundial del piano, us oferim pseudo-10 cançons per presentar-vos cinc tresors a piano que potser no coneixieu i que val la pena que conegueu. 

1. Ana-lògic - Clara Peya

Començo forta recomanant-vos que escolteu (i aneu a veure) la pianista Clara Peya (Palafrugell, 1986). Concretament us proposo que escolteu sencer i ordenat l'àlbum per a piano A-A  Analogia de l'A-mort. Una proposta íntima i alhora explosiva que redefineix la música habitual per a piano.

 

2. Danza española nº 2 (Oriental) - Enric Granados

El compositor, pianista i pedagog Enric Granados (1867-1917) és un referent per a mi. La peça que us proposo pertany a la seva col·lecció de 12 Danzas españolas, que es va publicar en quatre quaderns de tres peces a partir de 1892, però que havia estat concebuda a Paris uns anys abans. Totes elles són peces que van tenir molt èxit a l'època, i no m'estranya gens. Aquesta és la meva preferida:

 

3. La noche y el día - Lucia fumero, Martin Leiton i Juan Rodríguez Berbín

Tota la música de la Lucia Fumero, les seves col·laboracions i les seves versions brillen. Per escoltar la seva veu, us recomano Pichón, amb el trombó de Rita Payés; o Los aretes de la luna, una cançó de Vicentico Valdés que versiona amb el seu pare Horacio Fumero al contrabaix. La proposta per a piano que més m'inspira és La noche y el día, amb acompanyament de contrabaix i percussions.

 

4. Body and soul - interpretada per Oscar Peterson

Cos i ànima, és una cançó popular del jazz composta als anys 30 per John Green amb lletra d'Edward Heyman, Robert Sour i Frank Eyton. El pianista i compositor canadenc Oscar Peterson (1925-2007) en va fer aquesta versió, i jo l'escolto i em desfaig del tot.

 

5. Arabesque n. 1 - Claude Debussy 

Per acabar el recull, us porto aquesta meravella del compositor francès Claude Debussy (1862-1918). Forma part de l'època de l'impressionisme i, tot i que ell mateix rebutjava definir la seva música amb aquest terme, no podem evitar veure les ombres violetes i taronges en la seva música... Per a mi, és una peça per gaudir contemplant una obra d'art.

 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —