[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Redacció
Publicat el 12 de gener 2021

La història de la música està plena de plagis, siguin cançons senceres, alguns fragments o fins i tot, apropiant-se de la lletra. Cada poc temps, apareixen notícies d’un nou plagi, a vegades en grups i cantants que mai ens hauríem pogut imaginar. Recentment s’ha resolt la demanda de plagi de la cantant estatunidenca Tracy Chapman, autora del conegut tema Baby, I Can Hold You (1988), dirigida a la rapera Nicki Minaj per Sorry. Els problemes van sorgir de la impossibilitat d’arribar a un acord entre les dues perquè Niki Minaj pogués versionar la cançó original. Finalment, però, la rapera haurà de pagar 450 mil dòlars a Chapman per haver fet pública la cançó Sorry

 

 

El plagi de Coldplay a Joe Satriani

La famosíssima cançó Viva la vida, publicada el 2008 per Coldplay, un grup que ha venut més de dos milions de discos només als EEUU, va plagiar fragments de la cançó If I could fly (2004) del guitarrista Joe Satriani. La demanda assegurava que el tema de Coldplay, candidat al Grammy, tenia “proporcions substancials i originals” de la cançó de Satriani. Ambdós van arribar a un acord per pagar una quantitat de diners quan el jutge va anunciar que desestimava l’acusació de plagi de Satriani.

 

 

Les similituds entre les cançons La Sandunguera, de Nathy Peluso, i El Barrio

Són força els usuaris que assimilen la cançó La Sandunguera de Nathy Peluso amb El Barrio, un tema que la rapera de Nova York, d’origen porto-riqueny Hurricane G va publicar a finals dels anys 90. Ja és similar ambdues formes de cantar, però a més a més els seus respectius beats: l’inici amb repiqueig, abans d’iniciar la cançó és gairebé igual, la salsa filtrada. De moment, aquest cas no ha arribat als tribunals, ja que Nathi Peluso ho nega completament.

 

 

 

Amaral plagia l’artista britànica PJ Harvey

La cançó Te necesito (2002) d’Eva Amaral i Juan Aguirre presenta similituds clares amb That was my veil (1996) de la cantant britànica PJ Harvey. Un reportatge sobre els Plagis més sagnants, de la revista Jotdown, mostra com a partir del minut 0:55 de la primera cançó i del 0:35 de la segona hi ha un plagi. Amb tot, el duo aragonès es va defensar per les xarxes socials afirmant que van escriure la cançó dos anys abans de la publicació del disc de PJ Harvey. 

 


Els plagis de Shakira

La cantant Shakira ha estat acusada diverses vegades per presumpte plagi. L’últim cop ha sigut per la cançó La Bicicleta, amb Carlos Vives, una ocasió en què la demanda també ha estat desestimada. 

Una de les cançons amb un plagi més descarat és l’èxit Hips don’t lie, de l’any 2005. El cantant Jerry Rivera va acusar Shakira de plagiar el seu tema Amores como el nuestro, l’inici del qual és gairebé igual a la seva cançó, que ell havia publicat 13 anys abans.

 

 

L’any 2010 també va publicar la cançó Loca, un tema inspirat en el tema Loca con su tíguere del cantant dominicà El Cata (escrita un any abans), que a la vegada és un plagi de l’original Loca con su Tiguere, escrita els anys 90 de Ramón Arias Vázquez.

 

 


L'ús de la melodia orquestral de The Last Time dels Rolling Stones per The Verve

L'any 1997 The Verve va llançar la cançó Bitter Sweet Symphony, que es va convertir en un èxit mundial i en un dels hits emblemàtics de l'era Britpop. Per a la seva creació, el grup va acordar amb els Rolling Stones utilitzar un petit fragment de la cançó The Last Time a canvi del 50% dels royalties. 

Tanmateix posteriorment, Allen Klein, el nou manager dels Rolling Stones va demandar The Verve argumentant que havien incomplert l'acord en utilitzar més elements musicals dels que s'havien pactat. Per evitar problemes, la banda va cedir els drets complets a la discogràfica de The Rolling Stones i van acreditar com a compositors a Mick Jagger i a Keith Richards. 

Finalment, l'any passat, els Rolling Stones van decidir tornar voluntàriament els crèdits de la cançó a The Verve posant fi a la disputa.

 

I ja ho diuen, al final tots els camins porten a Roma. Segons Rob Paravonian, un artista còmic, la majoria de cançons populars utilitzen la progressió harmònica del Canon de Pachelbel. Per demostrar-ho va publicar aquest vídeo paròdia, on es percep clarament el seu odi a Pachelbel.

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —