XO, Kitty (Petons, Kitty) és una sèrie televisiva de comèdia, que es podria englobar dins la categoria del k-drama (drama coreà). Així i tot, ha estat criticada precisament per ser un “intent de k-drama” des d’una perspectiva molt americanitzada i se l’ha comparat amb Emily in Paris. Tot i estar immersa en diferents polèmiques, XO, Kitty té altres encants que han captivat el públic i que ens donen cinc raons per donar-li una oportunitat i jutjar per nosaltres mateixos. Miraré de no fer spoilers, però quedeu avisats que alguna de les raons potser us revela la millor part de la història. 

És un spin-off de To All the Boys I’ve Loved Before

Si estàs pensant en començar XO, Kitty i no has vist les seves tres pel·lícules precursores, ja estàs trigant. No són necessàries per entendre la història de la Kitty Song Covey (Anna Cathcart), però és un bon filtre per saber si t’agradarà o no aquest “dorama”. Aquells que ja han vist les pel·lícules i s’han enamorat de la Lara Jean i el Peter Kavinsky, tenen una altra oportunitat per reviure algunes històries d’amor adolescent i per enamorar-se dels seus personatges, com ho vam fer molts i moltes amb la falsa parella dels films. 

Pels que ja coneixen la història, aquesta petita sèrie de Netflix, de 10 capítols (de moment) de 30 minuts cadascun, gira al voltant de la germana petita de la Lara Jean, la “celestina” que ja va veure l’amor entre la parella protagonista. Aquesta vegada ha de fer de celestina per ella mateixa i això, la veritat, ho fa una mica més interessant.

No, l’amor no ho és tot

És cert que l’interès de la Kitty per anar a estudiar a una escola coreana no ve del no-res. Un dels grans motius que impulsen a la protagonista a marxar a l’altra punta del planeta és la seva parella, en Dae, amb qui fa anys que manté una relació a distància. Però la Kitty no és aquella protagonista amb l’únic objectiu de trobar el seu amor vertader; escull l'Escola Internacional Independent de Corea perquè és on la seva mare, que gairebé no va conèixer, va passar la seva adolescència. 

Per això, quan la seva gran història d’amor i la seva estada a l’escola KISS comencen a complicar-se, la Kitty no torna als Estats Units amb el cor trencat, sinó que recorda el seu motiu principal per ser allà. Això no és cap novetat i, que la protagonista femenina d’una sèrie tingui més objectius a part d’enamorar-se és un drama que, per sort, vam superar fa temps, però sempre s’agraeix una mica d’història en un drama romàntic, perquè no, l’amor no ho és tot. 

Una sèrie de marató

A molts ens ha passat alguna vegada que ens hem enganxat a una sèrie i no hem pogut parar de mirar capítols, però amb XO, Kitty, és una altra història. Acostumats al format típic de Netflix d’una hora, els capítols de mitja hora fan que et quedis amb ganes de mirar el següent cada vegada. A més a més, és una història prou lleugera per oblidar el teu propi drama i entrar de ple a l’emocionant història de la Kitty i companyia. És la sèrie de marató perfecta, tant per un cap de setmana com per qualsevol moment al tren. 

La seva representativitat

És conegut, sobretot entre lectors, que una sèrie creada per una dona ja té molts punts per acabar sent bona i, sobretot, garanteix gairebé segur certa sensibilitat cap alguns col·lectius. Jenny Han, la ideòloga de XO, Kitty, és un bon motiu d’entrada per plantejar-se donar-li una oportunitat al “dorama”. 

La representativitat LGTBIQ+ a la sèrie ha estat un dels temes més polèmics a les xarxes socials. De fet, molts espectadors criticaven que havia estat molt forçada la bisexualitat d’un dels personatges, la qual cosa la creadora ja ha desmentit per Twitter, assegurant que la sèrie “ja anava encaminada des del principi” tenint en compte l’orientació sexual d’aquest personatge. 

Personalment, mirant la sèrie he sentit que —per ser una sèrie de Netflix— per una vegada s’havien inclòs de debò personatges diversos en sexualitat, raça i ètnia, i que no havia estat una qüestió de “quota”. L'era de “l’amic gai de la protagonista” està arribant a la seva fi i hi ha contribuït de molt bona manera. 

Ens agraden els clixés

Deixant de banda els temes més seriosos, no us enganyaré, XO, Kitty és una més de les sèries clixé tan característiques de Netflix. Però, què podíem esperar d’un spin-off de To All the Boys I’ve Loved Before? Gairebé tothom ha gaudit almenys una vegada a la seva vida de la típica pel·lícula d'una història d'amor amb final feliç. Sí, tothom sap com acaba, però és reconfortant. Perfecta per aquells dies on, emocionalment, necessites una història fàcil de pair. XO, Kitty combina la calma d’una pel·lícula clixé amb els plot twists justos per fer-la emocionant i, això, sempre agrada.