[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per David Milián i Ramon Vilageliu
Publicat el 21 de novembre 2020

El cinema és l’ovella negra del sector audiovisual català. A Catalunya, s’escolta la ràdio en català, es mira la televisió en català, però no es consumeix cinema en català. Perquè gairebé no n’hi ha, en un fenomen que s’apropa molt al del peix que es mossega la cua. La llista de produccions candidates pels propers premis Gaudí, anunciada ahir per l’Acadèmia del Cinema Català, són un reflex de la crua realitat. De la seixantena d’aspirants, tan sols 6 s’han rodat en català, a diferència de les 19 candidatures interpretades en castellà o altres llengües. Un rècord a la baixa.

Les dades de l’activitat al sector cinematogràfic del 2019, publicades aquesta setmana pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts, tampoc criden a l’optimisme. I encara es preveu una patacada més grossa quan es faci balanç d’aquest any 2020.  La quota de pantalla del cinema català ha caigut estrepitosament, fins a arribar al mínim del 2,3%. També preocupa el nombre d’espectadors en llengua catalana: tot i haver augmentat el nombre de llargmetratges, fins a 84, la producció en català només atrau el 0,3% dels espectadors. Una xifra ínfima per assegurar la supervivència de la llengua en aquest sector.

 

 

El 16 de desembre arrencarà la primera ronda de votacions de la tretzena edició dels Premis Gaudí. Opten a les nominacions fins a 59 obres —25 llargmetratges, 14 curtmetratges i 10 documentals—, 6 d’elles amb participació europea. I la resta, amb una intervenció catalana d’almenys un 20%. A l'estatueta a millor pel·lícula de l’any, destinada exclusivament a cintes rodades en català, hi ha Les dues nits d'ahir, de Pau Cruanyes i Gerard Vidal Barrena; Bronko, d'Isaac Ulam; La dona il·legal, de Ramon Térmens; La vampira de Barcelona, de Lluís Danès; L'Ofrena, de Ventura Durall, i Terra de telers, de Joan Frank Charansonnet.

També estan entre els candidats títols rellevants en el panorama espanyol com No matarás, del català David Victori o La boda de Rosa, d’Íciar Bollaín.

Netflix segueix menjant terreny als cinemes

Un any més, Netflix tornarà a ser protagonista d’una entrega de premis cinematogràfics com els Gaudí. La tendència que ja s’ha vist en les darreres edicions dels Goya o els Oscar també ha aterrat a Catalunya. Hogar, Adú i Ofrenda a la tormenta són algunes de les produccions que es van estrenar en exclusiva en línia, o bé simultàniament a les sales de cinema.

Les plataformes d’streaming tampoc són un gran exemple quant a la prevalencia del català al cinema. Actualment, la plataforma més popular, Netflix, només compta amb set títols on l’àudio és en català, com per exemple, les sèries Merlí, Les de l’hoquei i Benvinguts a la família, produïdes per TV3, o les pel·lícules Incerta glòria, d’Agustí Villalonga o La propera pell, d’Isaki Lacuesta i Isa Campo.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —