Quan l'escorta blaugrana Darío Brizuela, que compagina el bàsquet amb un grau en Psicologia, va sorprendre l'octubre els periodistes dient que contra el Reial Madrid calia preparar-se "holísticament", va respondre: "És el que té la carrera, que aprens paraules noves". L'enrenou d'horaris repartits entre entrenaments, viatges i partits dificulta que els esportistes d'elit puguin conciliar la vida esportiva amb els estudis postobligatoris, però alguns s'atreveixen a afrontar aquest repte.

A les seccions professionals del FC Barcelona hi ha 24 esportistes que han acabat els estudis: un al primer equip de futbol masculí, vuit en el del femení, tres al de bàsquet, dos en el d'handbol, tres al de futbol sala i set en el d'hoquei, i uns altres 23 més que els estan cursant. La carrera més repetida és Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (CAFE), triada per 14 esportistes de les seccions professionals blaugranes, encara que hi ha uns altres que s'han decantat per especialitats més allunyades de l'esport.

Són casos com els de Sergi Llorca (hoquei), que cursa un màster en Enginyeria Industrial, o els germans Carles i Marc Grau, també del primer equip d'hoquei, graduats en Farmàcia i Odontologia, respectivament.

Sense presses per acabar

"Vaig començar la carrera amb 20 anys, però en tinc 29 i encara l'estic acabant", explica a EFE Brizuela, qui va descobrir la seva vocació gràcies a un psicòleg esportiu amb el qual va coincidir en el Penyes Huesca. Gairebé una dècada després, el guipuscoà segueix al seu ritme i en remot els estudis a la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), on s'ha adonat que "tothom ha d'exterioritzar els seus problemes i febleses".

Fermín López, migcampista del Barcelona, combina la seva etapa futbolística en el primer equip blaugrana amb el grau en CAFE. "Vaig començar la carrera amb alguns companys del juvenil. Ara ja queden pocs, però m'agrada perquè està relacionada amb l'esport", afirma. La pressió de la seva mare i la influència del seu oncle, que va estudiar la mateixa carrera, van fer que dos anys enrere s'embarqués en aquesta nova etapa formativa que ocupa part del seu temps lliure.

"Sempre tinc viatges, partits o entrenaments, així que aprofito per a avançar el treball que tinc endarrerit a les tardes o en els dies lliures", detalla l'andalús, que va apostar pels mateixos estudis que va acabar el seu company Robert Lewandowski. Conscient que en el futbol els ingressos dels jugadors són superiors a la de la majoria d'esports, Fermín indica que els horaris són una altra complicació. "És molt difícil compaginar-ho. A vegades no et dona la vida i per això crec que hi ha menys gent en el futbol que pugui seguir amb els seus estudis", contempla.

Facilitats per a la conciliació

Durant aquests processos, és vital tenir eines per a poder suportar els compromisos acadèmics i esportius. "A la Pompeu Fabra vaig tenir sempre moltes facilitats perquè t'ho posa fàcil quan no pots assistir als seminaris", ressalta el central del primer equip del Barça d'handbol Pol Valera. Actualment, estudia Dret en línia, encara que fa uns anys va acabar els seus estudis en Relacions Laborals amb el suport del Programa Tutoresport de la universitat barcelonina, dissenyat per compatibilitzar l'activitat acadèmica i esportiva.

"Amb la selecció espanyola juvenil, ens n'anàvem tot l'estiu i teníem exàmens. Quan tornàvem amb avió, anàvem directament a la universitat a fer l'examen, descansar i preparar el següent", recorda el català.

Pol Valera

Una vida més enllà de l'esport

Encara que ara les condicions en el futbol femení han millorat, quan Marta Torrejón es va endinsar en el món de la Biologia era "indispensable" preparar-se per a l'etapa posterior a l'esport. "O feies futbol i estudiaves o feies futbol i treballaves, perquè sabies que quan se t'acabés la carrera no et donava", assevera la lateral dreta del Barcelona, qui lamenta que això li va fer "no haver gaudit de la vida universitària".

Amb els seus horaris actuals, reconeix que seria "molt complicat" repetir el que va fer quan era adolescent: "Moltes vegades feia classes de 9 a 13 hores, després pràctiques de 15 a 19 hores i a les 21 hores entrenava", detalla Torrejón, que es planteja impartir classes de Biologia en la universitat quan pengi les botes.

Molts esportistes han tractat de separar totes dues esferes de la seva vida perquè una no afectés a l'altra, encara que alguns s'han adonat que, en realitat, es retroalimenten. "Estudiar em fa més ben jugador. Soc molt organitzat i disciplinat dins de la pista i crec que la meva faceta fora de l'esport ha ajudat a això", afirma l'ala blaugrana Sergio González, estudiant d'un doble grau en Administració i Direcció d'Empreses (ADE) i Dret.

El jugador de Montcada i Reixac (Barcelona) té clar que, una vegada finalitzada la seva vida esportiva, tocarà encarar una nova etapa professional allunyada de les pistes. "Ara estic vivint el més bonic de l'esport, però el dia de demà marcarà el com viuré quan em retiri del futbol sala", analitza González, qui afegeix que encara que ha triat "un camí dur", val la pena perquè "estudiar et fa una persona plena".