“Tal com vosaltres voldríeu ser perdonats dels vostres pecats, deixeu que la vostra indulgència em doni la llibertat”, regala Pròsper a l’epíleg de La Tempestat de Shakespeare. Aquesta frase, en la veu de Lluís Soler a la versió de l’obra de La Perla 29, impressiona qualsevol. És inevitable gaudir de l’actuació de la companyia; tanmateix, la frase aterra de manera diferent en l’espectador si aquest és conscient que, a través d’aquest personatge, Shakespeare parla directament al seu públic i s'acomiada com a escriptor, ja que aquesta va ser la seva obra en solitari, segons afirmen els acadèmics.

Tot i que el mateix Oriol Broggi, director de La Tempestat de La Perla 29, assegura: “El context està bé, és molt important. Però tampoc no l’hi reforçaria gaire, perquè aleshores potser perdríem la idea de ser ampli o universal”. El Diari de Barcelona ha elaborat una guia per conèixer les capes de l’obra, que es pot veure al Teatre La Biblioteca fins al 12 d’octubre.

El que has de saber sobre Shakespeare

“Quan li dius a algú que pensi en un dramaturg, el més probable és que pensi en Shakespeare”, afirma Maria Teresa Domingo, professora de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra.

La popularitat de Shakespeare, segons Domingo, es deu al fet que l’autor tracta tots els grans temes de la literatura, però en el teatre. “El per què estem aquí, el sentit de la vida… tots els temes del Renaixement”, exemplifica la professora. I afegeix: “Veníem d'una societat on tot estava molt més estructurat amb la paraula de Déu, amb el lloc de cadascú i la comunitat”. En aquest sentit, en el Renaixement apareix amb més força la idea de l’individu i del lideratge personal. Molts dels protagonistes, o herois, en Shakespeare, assumeixen realment aquest paper de líder, com podria ser Hamlet o Macbeth.

Quan es llegeix o es veu una obra de Shakespeare, cal tenir en compte que l'autor escrivia per a la cort i per a Isabel I, que va ser reina durant gairebé tot el temps que ell va escriure, remarca Domingo. Gran part del que escrivia afavoria la instauració de la monarquia dels Tudor, que provenia d’una guerra de poders interns dins la família. Per tant, hi havia “una funció un tant propagandística”, assegura.

En Shakespeare, el tema del llenguatge és essencial, ja que l’autor va incorporar 1.700 paraules noves a la llengua anglesa, moltes de les quals encara s’utilitzen avui. Un parlant actiu de la llengua culta en anglès utilitza unes 15.000 paraules. Ell en feia servir 30.000, el doble. Segons la professora de la UPF, “Shakespeare era un superdotat en la llengua”.

Una obra que connecta totes les obres

La Tempestat tanca totes les obres anteriors de l’autor anglès i fa referència a la seva pròpia trajectòria. Shakespeare utilitza el metateatre, o el teatre dins del teatre, a La Tempestat, tal com fa a Hamlet. També fa ús de la màgia, com a El somni d'una nit d'estiu.

A l’escena de la mascarada, apareixen “tots els personatges disfressats, fent aquest teatre dins del teatre, i es veu en microsegons com van passant els personatges i totes les accions principals de les obres de Shakespeare”, explica Domingo. La professora opina: “Realment és un goig poder veure això i poder-ho reconèixer”, ja que hi apareixen escenes populars d’obres com Romeu i Julieta, Hamlet o El rei Lear, o d’altres menys conegudes.

A l’epíleg de l’obra, Pròsper, el protagonista, demana directament als espectadors que l’alliberin i el perdonin pels seus errors, fet pel qual se’l relaciona amb el mateix Shakespeare parlant i acomiadant el fidel públic.

Una lectura sobre el colonialisme

“En Shakespeare hi ha molts temes, però un no exclou l'altre i tots s'inclouen”, afirma Broggi. Acadèmics com Maite Domingo interpreten La Tempestat amb una mirada sobre el colonialisme, tot i que el fundador de La Perla 29 opina: “És molt bo de llegir, d'estudiar, per conèixer més, però en el moment que fas l'obra no sé si és gaire bo, perquè es tracta de parlar de tot això alhora i deixar que l'espectador vagi entenent”.

Encara així, Broggi reconeix aquesta lectura: “Uns venen d'Europa i uns venen del continent africà. Hi ha un xoc: uns arriben i submeten els altres, i es parla molt d'aquesta submissió”. A més, el director destaca que durant “tota l'obra, a cada escena, hi ha un tema de poder: algú que vol treure el poder a l'altre, l'altre que té submès l’altre, l’altre que reivindica la seva llibertat”.

Segons Domingo, les característiques de l’illa on succeeix l’obra s’assemblen a les del Nou Món de l’època, ja que quan es va escriure The Tempest, s’estava colonitzant i imposant l’estructura social i política europea.

“Per això ens trobem el personatge de Caliban, que en principi és un nadiu de l’illa. Si entenem aquesta illa com una del Carib, per exemple, podria representar la figura de l’esclau o dels nadius que hi vivien”, afirma la professora. Pròsper, en canvi, és qui arriba a l’illa i la domina. Tot i que hi arriba de manera involuntària, perquè ha estat abandonat en una barca amb la seva filla, Miranda, per morir, acaba establint-se, segons Domingo, “com l’amo i senyor del lloc”. Domingo afegeix que Pròsper també esclavitza Ariel, un esperit sense forma física, que continua servint-lo fins al final de l’obra, quan finalment els allibera a tots dos.

Escena de 'La Tempestat' de La Perla 29, amb Caliban en braços d'Ariel.

Per Domingo, La Tempestat és una obra curiosa, no només per la seva idea original, sinó també perquè és l’única de Shakespeare que segueix el model clàssic d’inspiració aristotèlica de les unitats de temps, lloc i acció”. Tota l’acció passa en dos dies i en un mateix espai: l’illa. Hi ha diferents escenaris dins de l’illa, però no se’n surt mai.

Temàtiques des del punt de vista acadèmic

Pel que fa als temes, apareixen alguns dels que Shakespeare ja havia explorat en obres anteriors, com la idea del somni o de la il·lusió que s’assembla molt a la realitat. De fet, un dels versos més famosos de The Tempest diu: “Som de la mateixa substància que els somnis, i la nostra breu vida s’acaba en un dormir”.

Arran del somni, l’illa també és una representació teatral, de la qual Pròsper és el director: un tòpic que també es troba a La vida és somni, de Calderón de la Barca, com destaca Domingo. Pròsper controla el que passa a l'illa i dirigeix l’escena de l’obra de teatre.

És ell qui, a través de la màgia, estructura tot el que hi passa. És ell qui provoca la tempesta al començament de l’obra i qui, a través d’Ariel, sobretot, i també de Caliban, manipula la resta de personatges. Finalment, és ell qui decideix perdonar tothom, perdonar el passat abans d’arribar a l’illa, com si arribés també al final de la seva vida, o del seu govern com a sobirà de l'illa.

Lluny d'aquest punt de vista acadèmic, Broggi afirma: "No sabem segur amb quin nivell de coneixement vindrà i, per tant, a quina capa arribarà de la història, hi ha mil capes". I afegeix: "Estic segur que no he arribat a totes, però he arribat a algunes. Potser l'espectador només arriba a la primera, i ben feliç".

Un final diferent

L’obra, segons Domingo, “no acaba com en altres obres de Shakespeare, amb la mort de tothom ni amb una resolució destructiva, sinó tot al contrari: amb una mena de final feliç”. 

Aquesta i les altres obres de Shakespeare tenen èxit perquè “la universalitat dels temes ens parla directament a qualsevol de nosaltres”, assegura Domingo. Segons Broggi, Shakespeare “crea una explosió d'harmònics” amb els seus temes. La professora afegeix que “tot i que Shakespeare escrivís fa molts anys i des d’un lloc i una llengua que no són els nostres, les reflexions que plantegen els seus textos i les seves obres de teatre encara ens commouen i continuen generant debat avui dia”.