-
Per EFE
Publicat el 17 d’abril 2023

L'enlairament del coet Starship de l'empresa SpaceX, d'Elon Musk, considerat el més potent mai construït, no s'ha pogut realitzar avui per problemes tècnics i el seu primer vol de prova ha estat endarrerit almenys 42 hores.

Els tècnics d'SpaceX a les instal·lacions de la companyia d'Elon Musk a Texas han desistit del llançament de l'Starship, que tenia 150 minuts de vol des de les vuit del matí. Els tècnics han dit que han trobat que una vàlvula de pressurització estava congelada com a motiu per ajornar la que havia de ser la primera prova del coet dissenyat per portar persones a la Lluna i a Mart.

Llaçament ajornat

El llançament queda ara ajornat, en principi, fins a dimecres, encara que caldrà esperar encara per saber amb exactitud quan serà el pròxim intent. Després de molts anys de preparació per part d'SpaceX, divendres passat l'Administració Federal d'Aviació (FAA) dels EUA, responsable de concedir les llicències per al llançament de coets comercials als EUA, va donar el vistiplau per al primer vol de prova d'Starship.

La zona d'enlairament, a l'àrea de Brownsville (Texas), es trobava avui sota una restricció del trànsit aeri per a evitar problemes en l'operació del llançament del coet. La companyia de Musk defineix la nau espacial Starship i el coet Super Heavy, denominats col·lectivament Starship, com un sistema de transport reutilitzable dissenyat per transportar tant la tripulació com la càrrega a l'òrbita terrestre, la Lluna, Mart i més enllà.

Starship

Starship, amb un diàmetre de nou metres (30 peus), és capaç de transportar fins a 150 tones totalment reutilitzables, segons els càlculs de la companyia. L'objectiu és realitzar en el futur viatges interplanetaris amb fins a 100 persones a bord.

El coet propulsor, en aquesta primera prova fallida, havia de caure a la mar al poc temps d'enlairar, encara que en el futur es pretén la recuperació dels vehicles perquè aterrin verticalment en el mateix lloc del llançament. Fins al llançament d'avui, el coet més gran de la història aeroespacial era el Saturn V de les missions Apol·lo amb poc més de 110 metres, que ja van quedar superats per aquest nou projecte.

 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —