En els últims mesos, algunes ciutats de Colòmbia han viscut situacions de violència que preocupen diferents sectors del país. En tan sols un mes hi ha hagut l'explosió d'una granada a Buenaventura, a la costa pacífica; la detonació d'un artefacte explosiu a Cali; la retenció de 57 homes de l'exèrcit al sud-oest per part de comunitats presumptament instrumentalitzades per la guerrilla; l'assassinat de líders socials i l'atemptat a Bogotà contra un precandidat presidencial mentre feia un discurs per als seus seguidors, fan part de la llista de fets que obren les preguntes: Colòmbia està tornant a la violència dels anys 80 i 90, o ha fracassat la política de defensa del govern del president Gustavo Petro?

Els anys 80 i 90 van ser considerats els més violents que va viure Colòmbia, perquè la por rondava la porta dels ciutadans, quan els càrtels del narcotràfic i les guerrilles fomentaven temor i buscaven el control dels territoris amb atemptats o cometent cruels massacres contra civils.

Encara que els grans càrtels del narcotràfic ja no existeixin i s'hagi signat un tractat de pau el 2016 amb les FARC-EP —la guerrilla més antiga de Colòmbia— la percepció d'inseguretat d'alguns ciutadans s'evidencia a les xarxes socials.

A més, alguns sectors de l'extrema dreta colombiana han mostrat la seva inconformitat amb la política de Pau Total, la major aposta del president Petro per buscar una sortida negociada al conflicte armat amb els grups insurgents que encara existeixen.

Malgrat les percepcions d'inseguretat i aquestes preocupacions, la Taula Catalana per la Pau i de Drets Humans per Colòmbia interpreta aquests fets de violència com una crisi humanitària. Segons María Vera, coordinadora de la Taula, “la situació és molt preocupant, però nosaltres creiem que no es pot parlar d'uns nivells de violència com els que hi havia en els 80 o els 90. Això no vol dir que la situació sigui ideal, perquè hi ha una crisi humanitària”. I afegeix un punt clau: “La taxa d'homicidis no és la mateixa que en els 80 i 90, no podem equiparar la violència”, explica la coordinadora de la Taula Catalana.

Una altra anàlisi que fa Vera és que la dinàmica de violència ha canviat, perquè “el sistema de control dels grups armats ha variat bastant, perquè no hi ha una violència tan explícita. Ara intenten guanyar-se les comunitats. Això no vol dir que no continuïn existint desplaçaments o assassinats”, afirma.

Laura Bonilla, subdirectora de la Fundació Pau i Reconciliació de Colòmbia, explica també que no cal comparar les dinàmiques de violència de fa 30 anys amb la situació actual: “Avui no tenim aquesta gran comparació de quan hi havia tots els càrtels, totes les guerrilles i tots els grups al mateix temps”. Bonilla considera que l'augment de la percepció d'inseguretat es deu al fet que avui els temes de seguretat i pau importen molt més a tots els sectors de Colòmbia: “La gent està molt més receptiva, avui hi ha més sectors polítics pendents d'això, i això també crea la sensació que la situació de violència és més gran que abans”.


Marxa a Cali, Colòmbia en contra de la violència. EFE

Mentrestant, l'escriptor colombià i analista en conflicte Gabriel Cifuentes explica que Colòmbia no travessa un bon moment. “Les xifres de seguretat que publica el Ministeri de Defensa acrediten una deterioració. Per exemple, la xifra de membres de la força pública que han estat assassinats el 2025 arriba a 80, quan el total el 2024 va ser de 90; és a dir, ja s'està arribant gairebé a la mateixa xifra i encara falten cinc mesos”, diu Cifuentes.

L'analista adverteix que aquestes xifres són una alerta que ha de tenir-se en compte, perquè “marquen una tendència negativa i, si no es prenen mesures i no s'adopten polítiques de seguretat eficaces, serà molt difícil controlar”, diu Cifuentes.

Política de pau total

La pau és un dels temes prioritaris del govern del president Petro, i per això es va crear una política denominada Pau Total, el principal objectiu de la qual és disminuir la violència i negociar la pau amb els grups insurgents del país. No obstant això, els resultats d'aquesta política no han estat significatius, segons la Taula Catalana.

“Hi ha hagut algunes millores quant a la política de Pau Total. S'han aconseguit alguns acords, alguns alleujaments humanitaris, però el repte que era disminuir la violència no s'ha aconseguit”, diu Vera.

La coordinadora conclou que els errors de la política de Pau Total tenen a veure amb el fet que “les expectatives del president Petro eren molt elevades, perquè enmig d'una societat amb tanta violència i desigualtats l'arribada d'un president progressista va generar moltes expectatives, però quatre anys de mandat no són suficients”. Bonilla, subdirectora de la Fundació Pau i Reconciliació, fa una altra lectura: assenyala que la política de pau del president Petro està en una fase que no permet avançar prou: “Avui estem en política de confrontació, s'obren portes a la negociació, però s'enfronten al mateix temps. És com la política d'avui”.

Finalment, Colòmbia és a poc més d'un any de les eleccions presidencials i la situació actual de violència podria tenir repercussions en els comicis, segons l'analista i escriptor Gabriel Cifuentes. “A diferència d'eleccions anteriors, és molt probable que aquestes no siguin unes eleccions tan tranquil·les com les que es van veure fa 4 o 8 anys, fet que està advertint el Mecanisme de Monitoratge Electoral”, diu Cifuentes.

Mentrestant, els analistes consultats pel Diari de Barcelona conclouen que la situació pot millorar si es reforça l'estratègia de seguretat i defensa, i es garanteix la protecció dels ciutadans.