Pandora Papers
Per Laura Rodríguez Blanco
Publicat el 09 d’octubre 2021

Amb l'esclat dels Papers de Pandora els paradisos fiscals tornen a estar en el punt de mira, si és que alguna vegada havien deixat d'estar-hi. Després de l'escàndol dels Papers de Panamà el 2016, la recerca dels Pandora Papers, coordinada pel Consorci Internacional de Periodistes de Recerca (CIPJ o ICIJ, per les seves sigles en anglès) suposa una filtració de documents confidencials sense precedents. També ha estat un precedent de col·laboració periodística, amb la participació de 600 periodistes de 117 països.

En total, la filtració suma 11,9 milions d'arxius provinents de 14 despatxos d'advocats especialitzats en la creació de societats en diferents jurisdiccions, entre les quals es troben les Seychelles, les Illes Verges Britàniques, Hong Kong, Belize, Panamà i Dakota del Sud.

Des de documents i fulls de càlcul fins a e-mails i àudios, la quantitat massiva de dades ha suposat un veritable repte per als periodistes. Les dificultats afegides no han estat poques. Cada despatx tenia el seu propi sistema d'organització, alguns dels documents estaven escrits a mà i els idiomes eren molt variats (anglès, rus, francès, àrab, coreà…). Com es gestiona una recerca d'aquest pes?

Estructurar, identificar, extreure, publicar

En primer lloc, cal posar ordre al caòtic munt d'arxius que constitueix la filtració. Miguel Fiandor és un especialista en dades que treballa al CIPJ i durant mesos s'ha dedicat a l'estructuració de tota aquesta informació. “Primer identifiquem els documents que ens interessen, per exemple, els de creació d'empreses o que els vinculen amb determinades persones”, assenyala al Diari de Barcelona.

Una vegada situats aquests arxius, utilitzen codi per a extreure informació clau, com ara noms, adreces o països. I, segons explica, “generen bases de dades internes vinculades a països, que després facilitem als nostres socis d'aquests llocs”. Per a això, el consorci compta amb la seva pròpia eina, Datashare, un cercador de lliure accés que facilita l'accés a la informació i el treball periodístic.

Els experts en tecnologia treballen braç a braç amb periodistes com ara Jesús García Bueno, periodista d'El País encarregat del cas de Pep Guardiola, entrenador del Manchester City i exjugador del Barça. “Tant en aquest cas, com en molts altres, la recerca comença amb un paper en brut, com un full d'Excel o un document de registre”, assegura García. En estirar el fil, García va descobrir que “Repox Investments, la societat panamenya que figurava al seu nom, és una societat instrumental proposada per un banc d'Andorra, en el qual Guardiola havia tingut un compte”.

No obstant això, tenir una societat offshore no és un delicte —sempre que es declari davant les autoritats tributàries—, i així ho explica el periodista del País: “No assenyalem qüestions penals, sinó que volem destapar un sistema de funcionament pel qual la gent rica i poderosa utilitza despatxos d'advocats i assessors i aconsegueix pagar menys imposats o realitzar operacions opaques”. El cas de Guardiola és un exemple, ja que va decidir regularitzar el seu compte andorrà el 2012 i no abans, per tal de beneficiar-se de l'amnistia fiscal que va impulsar Rajoy.

El CIPJ assenyala també que moltes de les societats establertes en els paradisos fiscals estan intrínsecament “lligades a crims financers, incloent-hi l'emblanquiment de diners”. Molts dels despatxos que presten la seva ajuda per a la creació d'aquestes entitats canvien de país quan comencen a ser investigats, o quan la jurisdicció del país en el qual es troben canvia i deixa de beneficiar-los. A més a més, la recerca ha demostrat que no sempre coneixen tots els seus clients, malgrat que és una obligació, per no permetre activitats il·legals.

Els Papers de Pandora són la punta de l'iceberg de la indústria de serveis que ofereixen els paradisos fiscals. Aquesta filtració, juntament amb precedents com el cas de Panamà, demostra que es tracta d'una pràctica més estesa del que s'estimava. D'acord amb García, “es calcula que el 10 % de la riquesa mundial està en paradisos fiscals”. Sobre l'impacte de la recerca, espera que pugui “impulsar canvis legislatius que impedeixin aquest tipus de pràctiques”.

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —