[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 01 d’agost 2020

La gestió i les mesures restrictives preses pel govern durant la pandèmia han posat al centre del debat un possible desgast de la democràcia. La crisi de la Covid-19 també ha afectat indirectament el funcionament de la política, en concret, l’estratègia de comunicació dels partits. El discurs ideològic no ha trigat a arribar a TikTok, per exemple, la xarxa social per excel·lència en el confinament.

L’època de reclusió ha disparat la plataforma TikTok, una xarxa social de l’empresa xinesa ByteDance. Les seves claus de l’èxit són la brevetat i l’entreteniment fàcil, combinat amb el component musical, en un període on els usuaris buscaven aïllar-se de la realitat de la Covid-19 i l’avorriment del confinament.

En un ambient on l’usuari té les alertes polítiques desconnectades, els partits i els seus candidats triomfen mostrant un entorn més desenfadat i desvinculat de la pròpia política. D’aquesta manera, la seva imatge aconsegueix captar l’atenció i generar un cert carisma entre els més joves, ja que molts dels usuaris d’aquesta aplicació són menors d’edat.

Aquest és el cas de Matteo Salvini, un dels primers polítics europeus que va iniciar-se a TikTok. En els seus vídeos, el podem veure interrompre una roda de premsa per posar una pizza al forn o fregar la vora d’una copa i que en resulti “Fratelli d’Italia”, l’himne nacional italià.

@matteosalviniufficiale

##Pizza bruciata? ##colpadiSalvini (questa volta per davvero) 🍕 🔥

♬ original sound - bingbongshowtime

El fet que fos un dels primers, l’ha portat a estar perfectament col·locat després del fenomen que ha generat la pandèmia, tal com diu el sociòleg expert en xarxes Iago Moreno. En un principi, es considerava que aquesta estratègia era una excentricitat de Luca Morisi, el seu community manager, però ara juga amb avantatge respecte aquells partits o polítics que només compten amb els seus militants com a seguidors. Salvini acumula 314.000 seguidors i és un dels exemples de com l’extrema dreta aconsegueix traslladar el seu missatge polític en els nous mitjans.

L’elitisme de l’esquerra davant la banalització de la política

La banalització o popularització de la política, altrament coneguda com a “política pop”, abasta totes les ideologies, però sembla que la dreta ha entès millor les noves plataformes de comunicació que l’esquerra.

Carles A. Foguet, politòleg expert en comunicació política, apunta la probabilitat que “l’esquerra arreu estigui més ancorada a principis morals autoimposats que no pas la dreta”. Especialment, la dreta menys institucionalitzada no ha tingut problema a apostar per les noves vies de comunicació, “en veure dificultat el seu accés a altres plataformes més convencionals”.

 

"És possible que l'esquerra estigui més ancorada a principis morals autoimposats que no pas la dreta"

 

Foguet afegeix que l’estratègia de la dreta de “fer política en termes emocionals encaixa molt millor en aquests mitjans”, com és el cas de TikTok, en contraposició a la racionalitat que desprèn el procés comunicatiu d’opcions més progressistes. En aquesta xarxa social “el missatge circula perquè no és explícitament polític”, sinó que es fa pas a través de la ironia i l’humor, emmarcats en un format de pur entreteniment.

La primera onada de la televisió i la ràdio

A banda del concepte de banalització, també s’ha de tenir en compte el de la mediatització. Segons el sociòleg Iago Moreno, estem vivint una segona fase de la mediatització. Primer van ser la televisió i la ràdio, que van imposar les seves dinàmiques sobre altres esferes de la societat com la política, i ara és el torn dels new media. Moreno explica com “abans els candidats s’exposaven en el programa de late night de moda, per exemple, per tocar el saxo com va ser el cas sonat de Bill Clinton. A Espanya, tenim molts exemples com el d’Esperanza Aguirre a Pasapalabra o el programa de Bertín Osborne". 

 

La història ja explica aquesta tendència. En el genocidi de Ruanda, una de les ràdios que més alimentava la violència ètnica entre tutsis i hutus s’havia fet popularment coneguda per ser una emissora referent amb la millor música de moda per als joves i els hits s’intercalaven amb missatges d’odi, desenvolupa Moreno.

 

Una de les ràdios que més alimentava la violència en el genocidi de Ruanda era coneguda per la seva música

 

Malgrat això, no només la comunicació ha canviat, sinó que la política també ha tingut la seva evolució. Moreno apunta que el concepte de mediatització ha coincidit amb la pospolítica, el buit de qualsevol discussió real que es centri en els assumptes que veritablement incumbeixen els ciutadans.

Twitter Vs. TikTok

Vox ha tingut molts problemes a Twitter. De fet, arran del seu vet a aquesta xarxa, el partit va iniciar-se el passat febrer a TikTok, on el seu missatge es divulga molt ràpidament, fins i tot abans de tenir-hi representació oficial. Actualment, el perfil arreplega gairebé 23.000 seguidors i es posiciona en segon lloc després de Podemos amb aproximadament 92.000 seguidors.

Aquests dos partits són els que precisament tenen més tirada entre els joves. A les passades generals, Vox i Podemos van rebre la majoria de vots dels homes menors de 30 anys, segons un estudi de SocioMétrica.

La periodista Ana Belén Ramos assenyalava com, fins i tot, hi havia interacció entre els dos partits a la xarxa com ara en un dels vídeos de Podemos, on es feia burla de Vox per haver copiat la iniciativa d’unir-se a TikTok.

@ahorapodemos

Nos chivan que alguien nos está espiando... 🕵🤣🤣🤣 ##zascasegundaparte ##parati ##abascal ##zasca ##podemos

♬ sonido original - ahorapodemos

A diferència de Twitter, el particular funcionament de TikTok permet que, tot i no seguir un determinat contingut de segons quins partits o líders polítics, sigui possible que aparegui aleatòriament al teu feed, l’anomenada #foryoupage. De manera que, les “bombolles de filtres” de les quals parla Manuel Castells a Comunicació i poder (Editorial UOC, 2009) no existeixen. La “comunitat virtual” que és Twitter pot arribar a ser cada vegada més autorreferencial i desconnectada de la resta de la societat.

A la vegada, però, Moreno incideix en què “TikTok té un algoritme molt agressiu, és capaç de connectar gent que comparteix interessos, humor i codis culturals i estètics d’una manera impressionant en comparació a Twitter o Instagram”. “Si ja vivíem en enormes càmeres d’eco a altres xarxes, a TikTok es converteix en una gran preocupació”, afegeix Moreno. Aquest fet el podem observar exemplificat en els discursos de racisme a Mèxic i Argentina, que no deixen de fer-se virals a aquesta plataforma.

A més, Moreno explica que es tracta d’una xarxa social molt intuïtiva, on tothom té la capacitat de compartir les seves idees i és difícil limitar aquest fenomen. És molt més fàcil que TikTok vagi calant a poc a poc que no pas que altres xarxes socials com Facebook recuperin el terreny que van rebutjar guanyar el seu dia.

L’argot dels joves és clau

A principis d’aquest mes, les xarxes anaven plenes del nou perfil de Carles Puigdemont a TikTok. S’estrenava amb un videomuntatge del seu discurs a Perpinyà i la cançó “Ay-Oh” de Queen. Un dia abans, ho feia Emmanuel Macron, simplement dirigint un missatge als joves francesos. Tot i ser formats diferents, els dos polítics fan ús d'un llenguatge i uns codis que s'allunyen dels usos habituals a l'aplicació i que posen de manifest una desconnexió amb els usuaris més joves. Caldrà esperar per veure si l'estratègia per adreçar-se als seus suculents votants potencials es fa, amb el temps, més sofisticada.

@krlspuigdemont

Eeeeeooo!! Hola ##TikTok ✊🤘##Catalunya ##independència

♬ sonido original - krlspuigdemont

El sociòleg Iago Moreno remarca que és un llenguatge molt més informal, directe i memètic, fet que porta a pensar en una certa banalització de contingut ideològic, “però després la realitat no és aquesta, sinó una nova forma de fer política que és tan poderosa com l’anterior.

Originalment, les regles de TikTok impedien la publicitat política. Possiblement, perquè els menors d’edat que no estan en edat de votar monopolitzen aquesta xarxa. És aleshores, doncs, quan es poden refermar potencials futurs votants. No obstant, segons Foguet, “l’obligació dels actors polítics és comunicar allà on és la seva audiència i amb els codis adequats en cadascun d’aquests espais.”

Malgrat existeix un debat sobre si és lícit o no elaborar una estratègia de comunicació política en un espai on el contingut és difícilment identificable amb institucions polítiques, ja sigui a través de vídeos de TikTok o mems a Twitter, Foguet creu inevitable que la política s’escoli per qualsevol camp explotable. Els actors s’aprofiten d’allà on són més eficients, perquè “la legislació electoral és ambigua i força obsoleta”. A més, en qualsevol intent de regularització, “l’ecosistema haurà evolucionat prou com per deixar aquesta regulació obsoleta”.

Tot i això, Foguet recorda que les plataformes són, en primer lloc, conjunturals i només conformen una fracció del conjunt d’accions comunicatives d’una campanya: "Quan estudiava ni tan sols estava generalitzat l’ús del mòbil; dos anys després, els SMS tenien un paper clau a la campanya de 2004… i l’evolució no s’ha aturat des d’aleshores”.

Estats Units ja està estudiant una prohibició de TikTok en concepte de “seguretat nacional”, tot i que realment ve impulsada pels seus vincles i conflictes amb Xina. Després de totes les polèmiques i hashtags al voltant de Trump en aquesta xarxa, es creu que els resultats de les eleccions exemplificaran l’impacte de TikTok en una nova forma de comunicació política.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —