Il·lustració del que seria el projecte 'Xarxa Comunitària de Cures a l'entorn de l'habitatge'
Il·lustració del que seria el projecte 'Xarxa Comunitària de Cures a l'entorn de l'habitatge'
Publicat el 21 de juny 2022

— Aquest cap de setmana ve la meva tieta a Barcelona i tinc un problema… Té ja 80 anys i no tinc un espai adequat per a ella a casa meva”, es lamenta la Maria.

— No pateixis, dona! Al meu pis tinc una habitació gran i lluminosa on segur que estarà molt còmoda. A més, jo la puc cuidar a la tarda i fer-te el relleu quan marxis a treballar, li contesta la Pepita, la seva veïna. 

En un edifici d’habitatge privat a l’ús pot haver-hi bona relació, però difícilment es donaria aquesta conversa entre qualsevol integrant de la comunitat. Inclús, per a molta gent, el sol fet de compartir ascensor amb el veí es troba en el top 3 de situacions incòmodes. “Per què ha de ser així? Per què no col·laborar en la tasca de cures entre persones que viuen porta amb porta? O carrer amb carrer?”. Aquesta inquietud va portar les urbanistes de Col·lectiu Punt 6 a presentar l’any 2019 un projecte de xarxa de cures comunitàries en què tasques com fer la rentadora, comprar roba o cuidar els infants sortissin de l’àmbit privat o familiar.


Interior del co-habitatge La Borda. FOTO: Lluc Miralles, La Borda

Fins al moment, la xarxa només ha pres forma sobre el paper i parteix del model de cooperativa d’habitatge. Punt 6 pren la idea de viure compartint en un edifici i la trasllada a fora, a l’espai públic: “És una xarxa de suport entre persones que viuen en diferents models d’habitatge i decideixen compartir espais, gestió i temps de cures”, segons explica a Diari de Barcelona l’arquitecta Roser Casanovas, integrant d'aquest col·lectiu.

S’ha d’imaginar el barri amb botigues d’intercanvi de roba, cooperatives de consum o espais de coworking. Els espais varien segons les necessitats dels individus que formen la xarxa: "Com que depèn de les persones, aquestes decideixen què comparteixen i estableixen els seus vincles", afegeix Casanovas. En aquest sentit el concepte “construir” és clau. A més, requereix d’una ben entesa entre els integrants i l’anàlisi del perfil de les persones que hi viuen. 


Roser Casanovas, arquitecta: "Com que depèn de les persones, aquestes decideixen què comparteixen i estableixen els seus vincles"


El temps com a moneda de canvi

La proposta implica pensar en altres tipus d'economia, en altres maneres de consumir alienes a l’intercanvi monetari. En són exemples el fet de compartir roba o organitzar-se per a anar a buscar els infants o cuidar-los. Així, el temps pren força com a moneda de canvi. Igualment, Punt 6 és conscient del pes del capitalisme: "És evident que treballem per una recompensa econòmica, però hem de començar a pensar en què és just, i no especular", puntualitza l'arquitecta. 

La xarxa de cures comunitàries abraça tots els àmbits de la societat, també els serveis, però d’una manera diferent de l’habitual. Segons Casanovas, “no és un comerç privat que s’instal·la per a donar un servei i emportar-se un benefici”, sinó que s’aposta per les cooperatives de consum. És la comunitat qui s’encarrega de la gestió: en el cas d’una cafeteria, per exemple, la comunitat lloga un local, pensa les despeses i paga la persona que ho regentarà. Casanovas assegura que així es paga “el just”: “No s’entra en la dinàmica d’apujar el preu perquè el bar del costat ho hagi fet”. 

L’habitatge no és com una barra de pa

Per a col·lectiu Punt 6 és essencial la promoció d’un model residencial que quedi fora del mercat lliure, considerant l’habitatge com un dret i no un bé de consum. "Hem de deixar de mercantilitzar l'habitatge com si fos una barra de pa", una dinàmica que segons Roser Casanovas, comporta desigualtats: “Com pot ser que unes persones tinguin 10 habitatges en propietat i d’altres hagin de dormir al carrer?”. Aquesta idea és un pilar fonamental de la xarxa comunitària que proposen.

En aquest cas, la disponibilitat de sòl públic és fonamental, però també escassa a Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona xifra el parc de lloguer públic a la ciutat en un 2%, mentre que a ciutats com Berlín, París o Amsterdam representa el 20%. L'arquitecta apunta que aquesta baixa representació respon a motivacions ideològiques: “El Franquisme va promocionar la propietat privada perquè si la gent s’hipoteca no es mou i impulsa l’economia del país”. 


Roser Casanovas, arquitecta: “Hi ha una part de la societat que no té criatures i segurament passa perfectament fent una o dues rentadores a la setmana"


Compartir és més sostenible

Tot plegat implica repensar la manera d’interactuar amb l’entorn, també la forma en què consumim. L’habitatge privat es basa en l’ús individual dels elements necessaris per a viure, com poden ser la cuina, la dutxa o el cotxe. La xarxa convida a col·lectivitzar el seu ús per tal de no gastar més de l’imprescindible: “Hi ha una part de la societat que no té criatures i segurament passa perfectament fent una o dues rentadores a la setmana", segons Casanovas.

Petita llavor a l’Alt Penedès

El Col·lectiu Punt 6 conceb la xarxa com una "utopia il·lustrada" que es materialitzarà a llarg termini. Si més no, durant aquest any s’han començat a moure fils per a implementar el projecte al poble de Sant Joan de Mediona. Fins al moment, només s’ha establert contacte amb l’administració i s’ha analitzat a grans trets la zona.

En aquest petit poble d’Alt Penedès que no arriba als 1.000 habitants, el col·lectiu ha trobat petites llavors en sintonia amb els valors de la xarxa. Hi ha una cooperativa de treballadores de la llar formada per persones que feien tasques de cura de forma precària i que es van organitzar per a treballar en un espai segur. D’aquí han sorgit altres interaccions segons l’arquitecta: "Entre treballadores i usuàries s'intercanvien altres coses més enllà de l'intercanvi monetari per exercir la seva feina". També s’han ajuntat un grup de mares que comparteixen espai i temps per a cuidar els infants. 

El projecte, per tant, està en fase molt inicial. A través de l’Ajuntament s’està fent anàlisis de les necessitats dels habitants per a detectar què manca i què està passant ja. També és important la tasca de donar visibilitat i posar en contacte els possibles integrants de la futura xarxa.

Una altra manera

"És una oda a la humanitat, a dir, ho podem fer d'una altra manera en què totes hi guanyem". Així exposa la Roser Casanovas l'essència d'aquesta xarxa comunitària de cures, que pretén ser una alternativa d'organització social oberta a interpretacions. Tenen clar l'horitzó: trencar amb la propietat privada i fer-ho sempre amb la perspectiva feminista en el centre. El canal per arribar-hi serà permanentment mal·leable.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —