La cursa pels 270: així funciona el complex sistema electoral als EUA - Diari de Barcelona

LA CASA BLANCA, EN JOC
La cursa pels 270: així funciona el complex sistema electoral als EUA
En un sistema de sufragi força complex, per als candidats és més important on es guanyen els vots que quants se n’acumulen
A menys de cinc dies de les eleccions presidencials dels Estats Units, més de 70 milions d’americans ja han votat, segons les dades del U.S. Election Project. El sistema electoral permet el vot anticipat, ja sigui per correu postal —amb gairebé 48 milions de vots— o presencialment en centres de votació anticipada —més de 23 milions—. I aquest any, l’early voting ha assolit xifres rècord: ja arriba al 51,6% del total dels vots emesos el 2016.
Encara s'ha de veure si l’augment de vots anticipats es traduirà en un increment de la participació ciutadana general en les eleccions. Els comicis presidencials d’enguany, sempre el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, cauen el dia 3 de novembre, dimarts vinent. Tot i que l’elecció presidencial s’emporta tot el protagonisme, normalment també es voten altres càrrecs de curses estatals i locals diferents en cada estat.
El sistema electoral nord-americà
La possibilitat de votar amb anticipació no és l’única diferència amb les nostres eleccions. El sistema electoral dels Estats Units, aprovat juntament amb la Constitució del país l’any 1787, té diverses peculiaritats i matisos que el distingeixen del sistema espanyol i català, fent-lo especialment únic i, per a molts, força complicat d’entendre. Per poder votar, els ciutadans dels EUA han d’estar necessàriament registrats al cens o bé com a votants d’un dels dos grans partits o o bé com a independents.
En termes burocràtics, aquest procés pot variar depenent de l’estat, per tant, factors com la data límit, la documentació necessària o la possibilitat de votar per correu depenen de l’estat on s’estigui registrat. Tot i així, se sol basar en un formulari que s’ha d’emplenar amb dades personals i només fa falta registrar-se com a votant una vegada en la vida, a no ser que hagis canviat de lloc de residència, de nom, de preferència de partit polític, o si no has votat a cap comici en els darrers quatre anys. En alguns estats, el registre limita i condiciona posteriorment el vot.
L’early voting ja ha arribat al 51,6% del total de vots emesos en les eleccions del 2016
Un cop registrats al cens, els mateixos votants han d’estar pendents de les eleccions primàries o els caucus. Es celebren uns mesos abans de les presidencials i acaben amb la nominació els candidats de cada partit a la presidència. La Constitució no estableix el procés, i han estat els partits els que l’han establert. Cada estat celebra unes eleccions primàries o caucus, en les quals els diversos aspirants a candidats van acumulant delegats. Aquest procés normalment comença entre el gener i febrer, i sol acabar a mitjans de juny amb les convencions de cada partit. Són en aquestes convencions on els dos grans partits nomenen oficialment el candidat a president, el candidat que ha acumulat més delegats.
La campanya presidencial dura fins l’Election Day al novembre, aquest any el dia 3. Encara que el país separi les eleccions legislatives i les executives, els ciutadans estatunidencs no escullen de forma directa el seu president. La Constitució estableix que l’elecció del president es fa a través del Col·legi Electoral, una forma d’arribar a un punt entremig entre l’opció d’escollir-lo al Congrés i amb un vot popular nacional directe.
Dos vots en un
Els vots populars es tradueixen en electors del Col·legi Electoral, que està format per 538 electors. Els candidats tenen el seu “conjunt” d’electors a cada un dels estats, i si guanyen amb una majoria simple a l’estat, aconsegueixen tots els electors del territori. Només hi ha dos estats, Maine i Nebraska, que permeten dividir els vots electorals en partits diferents. Per guanyar la presidència, s’ha d’acumular una majoria absoluta de “vots electorals”, 270 dels 538 electors.
És per això que el nombre de vots acumulats no és tan important com el lloc on es guanyen. En aquest context apareixen els estats frontissa, en anglès battleground o swing. Els estats frontissa són territoris que no són majoritàriament demòcrates ni majoritàriament republicans i, per tant, solen ser els objectius primordials durant les eleccions presidencials: si s’aconsegueixen, pot significar la victòria.
Dues seguidores del Partit Demòcrata fan campanya a Florida. Foto: EFE
Així doncs, aquest procés permet que un candidat arribi a la Casa Blanca tot i haver perdut en vot popular. Va passar el 2016 amb Donald Trump, que va acumular més de tres milions menys de vots que Hillary Clinton. “En els darrers 20 anys, s’ha donat dues vegades que el vot popular hagi estat més gran que el vot electoral, i això no em sembla just”, explica al Diari de Barcelona Karen Wideen, californiana de 70 anys. El Col·legi Electoral ha permès cinc vegades que un candidat guanyés tot i perdre el vot popular a les eleccions de 1824, 1876, 2000 i 2016.
La Kristy Brooks, de 43 anys i també californiana, afirma que “cal reformar el sistema de votació. S’ha d’abolir el Col·legi Electoral i desfer-nos de la llei First Past The Post”, la fórmula majoritària actualment vigent als Estats Units. Tot i així, el Col·legi Electoral es va establir per evitar una “tirania de la majoria”, i segons la Tricia Klos, de 31 anys i natural de Wisconsin, “s’ha de regular el gerrymandering (en anglès 'manipulació de les circunscripcions') però entenc la importància del Col·legi Electoral, sóc d’una petita zona rural en un swing state”. A causa del majoritarisme, al país hi ha un problema amb l’ús dels districtes electorals per augmentar el poder d’un dels partits.
Els vots populars es tradueixen en electors, i se n’han d’aconseguir 270 per guanyar
Els dos potencials candidats a la presidència aquest 2020 són l’actual president republicà, Donald Trump, i el veterà Joe Biden, que va guanyar les primàries demòcrates el passat juny. Si la victòria es decanta pel costat republicà, Trump allargarà la seva presidència amb el seu segon i últim mandat. Si guanyen els demòcrates, Biden assolirà la presidència després d’una llarga carrera política, amb sis mandats com a senador per Delaware i vicepresident durant la presidència d’Obama. Cal esperar a dimarts que ve, doncs, per saber quin dels dos candidats aconseguirà els 270 comissaris necessaris per guanyar la Casa Blanca.
L’ajuda virtual per als votants californians
A Califòrnia, un dels estats amb habitants i, per tant, més representants al Col·legi Electoral, qualsevol votant registrat té dret a votar en persona a una oficina del comtat, o per correu, igual que els ciutadans que es troben fora del país. Sigui com sigui, el secretari d’estat, Alex Padilla, ha habilitat una pàgina web de la Secretaria de l’Estat com a eina de guia i de suport als votants californians per tal que el procés els resulti més simple. Així doncs, aquesta web serveix per registrar-se al cens, per votar a les primàries i les respectives eleccions i per fer un posterior seguiment del vot. A més, dona la informació necessària perquè els processos burocràtics siguin senzills i tothom hi pugui accedir fàcilment.

