[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Abril Ballesteros i Júlia Albacar Subirats
Publicat el 16 de gener 2021

La Unió Europea ha deixat de reconèixer Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela després de la derrota a les eleccions de l’Assemblea Nacional (AN) del passat 6 de desembre. Nicolás Maduro, a més de ser el president del país, controla el Parlament.

Josep Borrell, l'alt representant d’Assumptes Exteriors de la UE, va anunciar la resolució dels vint-i-set poc després de les eleccions: reconèixer Guaidó com a líder de l'oposició a Maduro, però deixar a cada estat la decisió de reconèixer-lo com a president interí veneçolà o no. Guaidó es va atorgar aquest càrrec com a president de l’AN el 2019 i ara ha perdut el càrrec de diputat de la cambra.

L’estratègia de la majoria de partits opositors des de 2018 ha estat la de no participar en els comicis perquè consideren que no hi ha garanties democràtiques. Des de 2015 i fins ara, els “antichavistes” controlaven l’AN, tot i que això va servir de poc, perquè el Tribunal Suprem va declarar-la “en desacatament” i va anul·lar totes les seves resolucions. Després, el govern va crear una assemblea constituent i van quedar dues cambres en paral·lel.

Ara, tot i que el mandat dels legisladors de l’antiga AN va acabar el 5 de gener, han decidit mantenir-la un any més i al·leguen ser l'únic poder elegit democràticament que queda a Veneçuela.

Pendents de Biden

El 20 de gener Biden prendrà possessió de la presidència dels Estats Units i s’haurà de pronunciar sobre si segueix reconeixent Guaidó com a president encarregat de Veneçuela -com fins ara- tot i haver perdut el control del Parlament a les urnes, o es retracta, com la UE. Potències com Rússia i la Xina, en canvi, celebren el retorn del chavisme al capdavant Parlament.

Nicolás Maduro i la primera dama arriben a la nova Assemblea Nacional, de majoria chavista

Tot i això, tal com apunta Ana Sofía Cardenal, professora de Ciència Política a la UOC i experta en política comparada, “la influència internacional per a provocar un canvi és molt limitada; els esforços haurien d'anar a dividir la coalició dominant i no sembla que això s'estigui aconseguint.”

Un poble “apàtic” davant la ineficàcia política

Els comicis han estat marcats per les acusacions de frau i una abstenció disparada, de gairebé el 70%. Això xoca amb les eleccions de 2015, que van registrar una participació del 74%. La majoria de partits de l'oposició no s’han presentat a les eleccions per la falta de garanties electorals i han demanat l’abstenció.

A banda del boicot, Guaidó ha organitzat una consulta popular entre el 7 i 12 de gener en rebuig de les eleccions. La participació ha estat de més de 640 persones, el que equival a un 31,22% del cens total, i ha superat en més de 200.000 els vots emesos a les eleccions presidencials.

Consulta Popular celebrada del 7 al 12 de gener per l’oposició en rebuig a les eleccions parlamentàries del 6 de desembre

Isabella Valentina Durán, de la ciutat veneçolana de Barcelona, ha estat una de les votants de la consulta. En canvi, no va votar a les eleccions perquè “no eren lliures ni justes”. Denuncia que s’han produït irregularitats, com la designació “il·legal” dels membres del Consejo Nacional Electoral per part del Tribunal Superior de Justícia, quan és competència de l’Assemblea Nacional.

Enrique Carballo és veneçolà i viu a Catalunya des de fa poc més d’un any. No creu que les eleccions fossin democràtiques, però considera un error que l’oposició hagi cridat a l’abstenció, perquè ha desmobilitzat encara més a la població, que està “apàtica”. “Al veneçolà ja no li importa qui governa, els importa menjar”, explica.

Hi ha sortida del bloqueig polític?

Si amb el control del parlament, l’oposició es va trobar amb les mans lligades, les opcions de canvi ara encara són menors. Cardenal no creu que, a curt termini, la situació canviï: "No sembla que hi hagi fissures dins del bloc autoritari; Maduro ha cooptat a sectors claus del país, com l'exèrcit, i els ha fet partícips dels negocis i rendes del règim."

Nicolás Maduro ofereix un discurs davant de la nova Assemblea Nacional

Tenint en compte que només el 30% del padró va acudir a les urnes, el resultat de les eleccions representa una minoria veneçolana. Tot i considerar-se il·legítimes per la comunitat internacional, l’Assemblea Nacional de Maduro segueix en peu.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —