Concerts en megapíxels: el futur de la música en directe - Diari de Barcelona
A fons
Concerts en megapíxels: el futur de la música en directe
El sector musical està patint una transformació en què el format en streaming esdevindrà clau
Concerts anul·lats, festivals en stand by, estrenes de discos posposades i gravacions aturades. La pandèmia i el confinament van suposar un cop duríssim per l'economia de tot el país, que va colpejar amb força a molts sectors, entre ells, el musical. Tot i que després de les primeres setmanes el cansament i l’amoïnament per la manca d’ingressos i d’ajuts va fer reduir l’activitat altruista dels artistes a les seves xarxes socials, al principi molts d’ells van oferir concerts i xerrades en directe pels seus seguidors. Alguns festivals virtuals van tenir molt d’èxit i van sorgir moltes noves plataformes i iniciatives per impulsar els live streamings. Un canvi de paradigma que tot just acaba de començar.
El Primavera Pro d’enguany s’ha celebrat en línia i ha reflexionat al voltant del futur de la música en directe. Quins agents han d’intervenir als nous directes? És una manera viable econòmicament perquè tots ells en treguin benefici? Els live streamings estan emparats legalment? I, sobretot, substituiran els directes a través de la pantalla els de tota la vida?
El Cuarentena Fest, un èxit intercontinental
Durant les primeres setmanes de confinament a Espanya van sorgir dos grans projectes en aquest àmbit: el Yo Me Quedo En Casa Festival, que comptava amb artistes més mainstream, i el Cuarentena Fest, amb un cartell jove i un sistema de taquilla inversa. Gràcies a aquesta van poder recollir més de 4.000 euros que es van repartir entre tots els artistes que hi van participar per igual i dels quals 600 seran donats a organitzacions benèfiques.
“Vam començar proposant a Stephen Please que fes un concert el dimecres 11 de març i d’allà vam estirar del fil, ho vam proposar a més artistes i aquests en van avisar d’altres”, explica sobre els inicis del festival Dani Cantó, membre de l’equip fundacional. Un cop van tenir els artistes triats van formar un grup de WhatsApp amb tots ells mitjançant el qual ho decidien tot de forma assembleària i van compartir un Google Drive amb els manifestos, els tutorials per fer els directes, els horaris d’actuacions i altres qüestions relatives al festival. “Vam haver de prendre decisions molt ràpid i de forma diferent, perquè en comptes d’un escenari en teníem 50 i sempre hi havia alguna cosa que podia fallar”, afegeix Cantó.
“Al principi érem molt naïf i pensàvem que potser la quarantena acabava abans que el Cuarentena”, diu el periodista, “però quan semblava que avançava ens vam adonar que potser havíem de seguir d’alguna manera.” Van descartar seguir amb el mateix format perquè notaven que els ànims cada vegada estaven més baixos entre l’audiència.
Així que quan els van contactar des d’Uruguay i Argentina per replicar el festival, ho van tenir clar: Vam decidir fer una cosa que físicament era impossible perquè ni amb ajudes pots fer un festival al qual puguis convidar tanta gent d’Argentina, Xile o Mèxic perquè és caríssim i són bandes molt petites.” En poc temps van reunir un nou equip a Llatinoamèrica i van poder continuar el festival amb centenars d’artistes d’allà.
Per fer-ne, cal saber-ne
El vídeo de presentació del Cuarentena Fest que ofereix el Primavera Pro demostra que no tots els artistes van tenir especial cura de la imatge que donaven durant el concert. Fons bojos, vestimentes còmodes i un so i una il·luminació no sempre adequats. Marco Octavio i Carla Luq, del SAE Institute, van oferir una masterclass al Primavera Pro sobre els aspectes artístics i tècnics que cal tenir en compte a l’hora de fer lives.
“El consum d’streaming ha crescut un 10% a Espanya i la indústria musical s’enduu un 21% d’aquest consum”, van apuntar. A més, van recalcar que és quelcom amb el que tant les marques com els artistes es poden diferenciar i que no només està tancat als concerts, sinó que també es poden oferir formacions, entreteniment o sets de DJ, per exemple.
Les claus perquè l’streaming tingui impacte, explicava Luq, són conèixer bé l’audiència, definir i diversificar el contingut, cuidar la imatge, tant de l’entorn, com del look, com del pla triat, i interactuar amb els espectadors, entre d’altres. Igual que un concert en directe, a més, s’ha de saber promocionar bé, ja que per un artista pot tenir tants beneficis com poder fer un espectacle més econòmic, disposar de contingut enregistrat per fer-ne ús posteriorment i iniciar col·laboracions amb marques.
Octavio va recordar que hi ha tres tipus d’streamings: fets des del mòbil, des de l’ordinador o un fals directe. Aquest últim, diu, és l’únic que permet un bon so, el qual, juntament amb altres aspectes tècnics, és essencial.
Quan tenim el com, decidim l’on
Més enllà del que pugui fer el mateix artista, la plataforma mitjançant la qual es fa el directe també pot influir en la qualitat del mateix. “Al principi es va plantejar la idea d’Instagram però no ens semblava ideal, tot i que és el lloc on els artistes tenien el màxim de seguidors”, relata Cantó sobre el procés de triatge de la millor plataforma per emetre el festival. “Després vam pensar en fer un canal de YouTube en comú però finalment vam pensar que era millor que cadascun emetés des del seu canal, el que tenia altres problemes derivats”, afegeix. Escollir un aparador, doncs, no és una decisió fàcil.
A banda de les xarxes socials, darrerament han aparegut noves plataformes específiques per fer livestreamings, com és el cas d’El Susurro, que també s’ha donat a conèixer al Primavera Pro. Creada pel cantautor Daniel Cros, l’espai permet als músics monetitzar els seus concerts online i als espectadors poder gaudir d’una experiència interactiva. Més popularitzades estan Twitch, que es va posar molt de moda sobretot durant el confinament a través dels gamers, o OnlyFans, que, malgrat fer-se famosa pels continguts que ofereixen models eròtiques, ara ha ampliat l’oferta “i és una manera de donar accés només a la teva comunitat i que l’audiència pugui contribuir d’alguna forma”.
Així ho afirmava Frankie Pizá, expert en divulgació musical i membre de Vampire Studio en una de les conferències del Primavera. Ell va destacar que tant Youtube com Spotify son una mica decepcionants pel que fa a la monetització i que, en aquest sentit, ell creu que Patreon és de les més rellevants. “Et permet fer qualsevol cosa, des de podcasts fins a música i textos, perquè puguis autocapitalitzar-te els continguts”, subratllava.
El paper de les sales en aquesta revolució
Davant aquest nou escenari, les sales de concerts es pregunten com poden aprofitar els seus espais amb el format streaming, i si es pot convertir en un nou model de negoci.
Xulio Vázquez és soci fundador de Noad Cultura Digital, una agència creativa d’autor que sota el lema “la cultura serà digital, o no serà”, aposta fermament per la tecnologia com a motor de transformació de la vida i la societat. Vázquez considera que fa temps que la cultura és digital, des que es poden gravar concerts amb els mòbils i per això creu que l'streaming és “una gran oportunitat per les sales i és un deure treure’n profit”.
Tot i així, adverteix que “s’ha d’anar amb cautela perquè hi ha molta precarització al sector per adaptar-se als nous temps”. Per això creu que en aquest futur s’ha d’apostar per “una perspectiva col·lectiva, associativa i comuna”, especialment en el cas de les sales petites.
United We Stream és una de les primeres iniciatives que va néixer en aquesta línia. Fundada inicialment a Alemanya, s’ha expandit per diverses ciutats i ha arribat a Barcelona i Madrid. Es tracta d’una plataforma impulsada per la comunitat de clubs amb l’objectiu de crear “el club digital més gran del món”.
Funciona com un únic canal online on es transmeten via streaming continguts creats des de diversos espais per tal “mostrar la diversitat de l’escena cultural i musical”. Els esdeveniments d’aquesta plataforma són gratuïts, però es demana al públic que faci donacions voluntàries per ajudar a pal·liar la situació dels clubs.
Sobre monetització no hi ha res escrit
Les possibilitats d’innovar i revolucionar el sector amb eines digitals són infinites. Però al darrere de cada iniciativa o proposta nova sempre emergeix la mateixa qüestió: com monetitzar-la.
Gonzalo Gil, membre de United We Stream, explicava en una conferència al Primavera Pro que les donacions que la plataforma demanava funcionaven bé a Berlín, perquè fer aquest tipus de pagaments “forma part de la seva idiosincràsia.” No succeeix el mateix al sud d’Europa, i per això Gil proposa buscar fórmules alternatives. “Per tal que la gent se senti còmoda fent una donació i no els sembli que és a fons perdut, que rebi alguna cosa a canvi, com ara un abonament de 6 mesos per un club”, proposa.
Altres opcions a explorar són capitalitzar l’aforament virtual d’un esdeveniment i vendre entrades com si es tractés d’un concert físic. Aquí també entren en joc altres productes afegits, com pot ser la venda de marxandatge o meet & greets virtuals. Fins i tot es contempla la possibilitat de treure profit de continguts previs a l’streaming i també monetitzar de “forma passiva” el directe un cop ha finalitzat com una peça audiovisual.
Aquest trasbals al món digital també implica pensar en com adaptar el paper dels múltiples agents del sector: discogràfiques, editorials, agències de contractació i representació, etc. Dins d’aquests elements, l’streaming suposa un cop més un repte en la gestió dels drets de propietat intel·lectual a causa de la diversitat de plataformes i la possibilitat d’emetre continguts globalment.
Dani Cantó: "encara no ha aparegut un model fiable que pugui ressucitar la música post-Covid". Foto: Malena Ramajo
Quin futur ens espera?
Fa un any ni ens ho plantejàvem, però ara ens preguntem si el live streaming serà capaç de substituir els concerts en directe tal com els coneixíem fins ara. La tònica general entre tots els ponents del Primavera Pro és que això no passarà, però que l’streaming ha arribat per quedar-se. Xulio Vázquez assegura que "la tecnologia s'obrirà camí" i prediu que l’evolució serà semblant a la del ticketing: mentre abans es compraven les entrades als mateixos locals, fa pocs anys que sobretot es fa per Internet mitjançant plataformes intermediàries.
Des d'una altra perspectiva, altres creuen que la tecnologia no ho és tot, i que el valor emocional i la connexió dels artistes amb els fans és més important. Fruzsina Szép, la directora artística de Lollapalooza Berlin, defensa que vol continuar fent festivals analogics. "Fans i artistes es volen veure i sentir-se mútuament, i això és una cosa que la tecnologia no pot substituir, no som robots", defensa.
Rick Salmon, director d'ATC, una empresa anglesa de representants d'artistes, no hi està d'acord i planteja l'streaming com un format nou que "creativament parlant és una experiència molt alliberadora." Salmon creu que sí és possible crear una atmosfera íntima i única que afegeixi valor emocional a l'experiència d'artistes i fans.
Dani Cantó creu que no s'ha d'entendre l'streaming com una cosa absoluta, sinó que admet diversos formats i pot ajudar a apropar encara més alguns artistes amb el públic, i d'alguna manera complementar tant els directes com els vídeos musicals gravats. Malgrat tot, Cantó adverteix que "encara no ha aparegut un model fiable que pugui ressucitar la música post-covid i mentrestant cauran com fitxes de dominó molts agents que formaven part d'aquesta mal anomenada indústria".
