[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Redacció
Publicat el 16 de setembre 2020

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica, que inclou l'anul•lació de les condemnes per raons ideològiques durant el franquisme. Entre elles, la de l'expresident de la Generalitat afusellat Lluís Companys. L'avantprojecte de llei, que actualitza la impulsada per l'executiu de Rodríguez Zapatero l'any 2007, també preveu la il.legalització de fundacions que "amb recursos públics" facin apologia a la dictadura o d'altres que incitin a l'odi i la violència contra les víctimes del franquisme.

La llei, que comença la seva tramitació, també contempla una resignificació del Valle de los Caídos per convertir-lo en un cementiri civil, la creació d'una fiscalia de sala al Suprem, d'un cens nacional de víctimes, un mapa de fosses o un banc d'ADN per identificar les víctimes. La norma preveu sancions de fins a 150.000 euros per als que la incompleixin. La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ha afirmat que es tracta d'una llei "per trobar-nos tots".

La fundació Francisco Franco
Tot i que Calvo no ha concretat si la Fundació Francisco Franco s'emmarcaria en els supòsits que contempla la llei, fonts del govern espanyol han detallat que aquelles que facin apologia al franquisme o incitin a l'odi contra les seves víctimes seran "contraris a l'interès general" i podran ser objecte "d'extinció". En aquest sentit, han explicat que serà Cultura qui insti "judicialment a la seva extinció".

També declararà nuls els judicis i sentències de tribunals franquistes. Entre ells, el de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys, afusellat fa 80 anys. "Els considerarem nuls de ple dret d'acord amb el nostre ordre constitucional", ha dit Calvo. En aquest sentit, ha afirmat que no es poden reconèixer aquells que "van estar sotmesos a judicis sense garanties, condemnats i executats".

L'avantprojecte promourà, a més, l'exhumació de víctimes amb l creació d'uns cens nacional i un banc d'ADN. També s'aprovaran ajudes per a la recuperació de les restes de víctimes de la dictadura. En aquest sentit, Calvo ha dit que l'estat es farà càrrec de la localització dels cadàvers i de "rendir-los el tribut que es mereixen".

"No sabem a ciència certa amb el mapa de fosses al que ens hem d'enfrontar ni el nombre de víctimes sense identificar que tenim", ha insistit. "El banc d'ADN oferirà la garantia d'identificació i mobilitzarem els recursos públics necessaris per identificar i poder enterrar-los amb la pau que es mereixen", ha afegit.

Una fiscalia especial
La normativa, que tindrà una llarga tramitació, també contempla oferir un tribut a l'exili i la creació d'una fiscalia de sala al Suprem. La "reparació" també es contempla des d'una perspectiva de gènere, amb especial incidència a les dones represaliades per la dictadura, el col•lectiu gitano i el dels represaliats per la seva "condició sexual".

El Valle de los Caídos, un cementiri civil
En relació al Valle de los Caídos, Calvo ha explicat que l'objectiu és "resignificar" l'espai per convertir-lo en un cementiri civil protegit pel Patrimoni Nacional on "els dos bàndols de la guerra tinguin pau". En aquest sentit, l'executiu està encara en fase de debat sobre si es mantindran elements tant identificatius del complex com l'enorme creu.

En aquest sentit, l'objectiu és "explicar" el moment en què es va construir el Valle de los Caídos i com es va fer. També esbrinar quines empreses hi van participar per abordar possibles reconeixements i actes de reparacó i investigar la identitat de les persones anònimes que hi ha enterrades procedents de fosses comunes.

A més, contempla la retirada dels títols i condecoracions "amb connotacions de caràcter polític" que es van atorgar a personatges "imprescindibles" pel cop d'estat, la dictadura i la "repressió". No ho seran, en canvi, aquells que no tingui vinculació política, tot i haver estat lliurats en el mateix període.

La nova llei que tramitarà el Congrés també contempla que els arxius espanyols puguin se consultats per obtenir informació relacionada amb les fosses i les víctimes i dues dates commemoratives: el 31 d'octubre i el 8 de maig.

A diferència de la llei del 2007, aquesta contempla un règim de sancions que poden anar des dels 200 als 150.000 euros. Entre les més greus (penades amb entre 10.000 i 150.000 euros) hi ha, per exemple, el trasllat de víctimes de la Guerra Civil o de la dictadura sense autorització administrativa, la destrucció de fosses de víctimes de la guerra o manifestacions on s'enalteixi la Guerra Civil o la dictadura, que poden anar d'infraccions greus a molt greus.

Reconeixement i reparació
Calvo ha assegurat que tot i que s'ha anat "tard", "el govern ha decidit anar on s'havia d'anar". "No seríem una gran democràcia si ni fóssim capaços d'enfrontar-nos al nostre passat com han fet altres països", ha afirmat. En aquest sentit, ha dit que aquesta llei "té molt a veure amb el passat però també amb el present i el futur" i que persegueix dos objectius. Per una banda, la defensa i el coneixement del "nostre passat democràtic" i, per l'altra, el reconeixement, la reparació i la justícia per a les víctimes.

També ha dit que espera que compti amb els màxims suports possibles i que tothom s'hi pugui "reconèixer". La previsió és que es pugui portar a aprovació al Congrés durant el primer semestre de l'any 2021. Ara, s'obre el període de recollida d'informes dels diferents ministeris implicats i després haurà d'enfrontar la fase d'informes preceptius del Consell Fiscal i del CGPJ.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —