De constitucions, al món, n'hi de molt diverses. N'hi ha algunes que aposten per la centralització i altres que són federals, algunes reforcen la igualtat i els drets socials i altres fomenten el lliure mercat, algunes que són monàrquiques i altres republicanes. Hi ha estats que tenen la columna vertebral establerta en un llibre intocable i altres que opten per anar fent sense deixar-ho per escrit. L'àmplia varietat es deu a la diferència en els contextos en que es redacten. Moments curts en comparació a la vigència que tenen els textos que treuen a la llum. Així, es podria dir que la redacció d'una constitució és un fet històric excepcional, dels que n'hi ha un per generació -o generacions.

Precisament, en aquest moment es troba Xile des que el 2019 les mobilitzacions socials van inundar els carrers per protestar contra una constitució que no deixava espai per a res que volgués existir fora del mercat. El país ha viscut des de 1980 amb una constitució escrita per la dictadura militar encapçalada per Augusto Pinochet que va aturar la via xilena al socialisme en assassinar el 1973 al president Salvador Allende.

Ara, aquest mes de juliol, la convenció constitucional, encarregada de proveir al país una nova Carta Magna, ha entregat al president el text que s'haurà d'aprovar en un referèndum el quatre de setembre. Parlem del procés i dels canvis que suposa el nou text amb l'assessora de la convenció i doctoranda de Ciència Política a la Universitat de Girona, Natalie Sofía Rojas. 

Vostè ha estat assessora d'una membre de la comissió que ha redactat la nova constitució. Quin paper ha tingut en el procés?
Jo sóc... Riu. Era, ja no ho sóc que la convenció s'ha acabat, assessora de Carolina Vilches, convencional constituent del Moviment de Defensa per l'Accés a l'Aigua, la Terra i la Protecció del Medi ambient. 

Cada membre de la convenció tenia un assessor?
No, n'érem quatre i la veritat és que no sobrava ningú perquè el termini que tenien era molt curt. Hi va haver un any per a fer el reglament, la fase de recopilació de les propostes populars i al febrer va començar la redacció de les normes. Ens dedicàvem a escriure les normes que després debatien ells per a arribar a les versions finals. També vaig treballar en el discurs, la negociació i les normes transitòries... Ara que ho explico, he fet una mica de tot!

En poc temps…
Sí i teníem clar que no hi hauria cap pròrroga del senat. I això de les normes transitòries va portat molta discussió, van ser dues setmanes que van semblar anys. L'última jornada va acabar a les deu de la matinada de l'endemà. Va ser sacrificat, com autoexplotar-se. Però venim del moviment estudiantil i això era com quan a la universitat discutíem tota la nit si volíem una educació gratuïta, però ara de veritat. Hem construït la dignitat en la indignitat laboral.

Com va viure la responsabilitat històrica d'haver de redactar una constitució?
Doncs amb por. Riu. Fa pocs dies que vam entregar el text i encara no m'ho crec. A més, em van demanar que participés de la comissió de drets fonamentals en què es parlava d’educació perquè jo havia estat en les mobilitzacions estudiantils. I vinc d'una zona on es roba l'aigua. Així que venia amb una motxilla d'experiències i ideològica. Obligatòriament havia de tornar a fer alguna cosa amb el que havia après estant a Catalunya i havent estudiat fora.

El resultat la satisfà?
Ha quedat molt bé. És un document que es pot millorar, i això és part del joc democràtic, però tota la nostra generació és allà. I mirem al futur perquè és una constitució per als pròxims trenta o quaranta anys. I si cal fer algun canvi, serà benvingut. Però potser en un mes et dic una cosa diferent.

La constitució vigent a Xile és de 1980, de la dictadura de Pinochet...
Això és el més fonamental del nou text, les millores democràtiques que suposa. La dictadura xilena és part de la història recent i tot s'hi remet. No és com a Espanya, que s'evita parlar de la dictadura perquè “és una cosa del passat”, com he sentit sobretot de molta gent gran. No hi ha museus de la memòria històrica importants, no se'n parla. Aquí, a Xile, la nova constitució ve a curar ferides. 

"S'estableix la paritat de gènere en tots els estaments de l'Estat, el dret a l'habitatge i es reconeix que Xile és un país plurinacional i indivisible"

Quina és l'essència del text constitucional que vau entregar?
És fruit de les mobilitzacions. La constitució dels 80 mercantilitzava tots els drets socials: educació, salut, sistema de pensions... tot és privat. De fet, parla d’accés a l'educació en lloc de dret a l'educació, que és una diferència significativa. Recollim això, recuperant els serveis socials i posant èmfasi en el respecte a la natura. És un fet d'avantguarda, a Xile, per primer cop, la constitució reconeix la natura com a subjecte de drets. 

(...)
I més, també s'estableix la paritat de gènere en tots els estaments de l'Estat, s’assegura el dret a l'habitatge, es canvia el model de pensions. I es reconeix que Xile és un país plurinacional i indivisible, en referència als pobles i nacions indígenes, respecta la seva organització i considera oficials les seves llengües allà on tenen densitat demogràfica.

Fins al dia d’entrega del text definitiu heu estat immersos en un procés constituent, que per si mateix ja és força extraordinari. Comencem pel principi, com es forma aquesta convenció constitucional que ha de redactar la nova carta magna?
Va ser un procés com el de les eleccions al parlament amb particularitats. Per exemple, s'incorpora la paritat de gènere i el sistema zebra en les eleccions, que consisteix a fer que totes les llistes siguin encapçalades per dones i els següents llocs vagin alternant home-dona. També es poden presentar independents després de molts anys de vetar tota participació fora del sistema de partits. Això va fer que la convenció constitucional fos molt diferent del que s'ha vist històricament als parlaments.

I aquesta diversitat que hi ha en la convenció, és representativa de la societat xilena?
Sí, molts analistes han dit que és l'únic òrgan que suposa una radiografia de com és la societat xilena, sobretot perquè hi ha una representació representativa dels pobles originaris. L'espai de la dreta diu que és una constitució indigenista, però els escons reservats per als pobles indígenes són 17 d'un total de 154, són una minoria! I és representativa també pel que fa a gènere, per aquests mecanismes durant l'elecció, que van fer que fins i tot algunes dones haguessin de renunciar el seu lloc a la convenció per cedir-lo a homes. Així que sí, fins i tot l'acadèmia xilena ha constatat que és representativa, encara que hi hagi mitjans que mantenen que no ho és.

En quins punts hi ha hagut més problemes per arribar a acords?
En la mineria. Ha quedat com en la constitució del 80 amb l'afegitó que ha de respectar la natura i l'establiment de zones d'exclusió minera. És així perquè hi havia un sector que pugnava per la nacionalització del coure i un altre pels royalties (fórmula similar a un permís d'explotació) i no es van trobar. 

"És la nova o la vella. No hi ha una tercera via"

Posant la vista al quatre de setembre, quin serà el resultat del referèndum?  
A hores d'ara les enquestes diuen que va guanyant el No. Però amb Boric ja va passar, que les enquestes no el donaven per guanyador fins al dia que va guanyar. Amb dues setmanes de porta a porta va capgirar els resultats. S’ha de tenir en compte que les enquestes indiquen que el 48% de les persones no entenen el llenguatge en què està escrita la constitució perquè és molt tècnic i jurídic. Així que toca baixar-ho a un llenguatge més col·loquial per explicar el contingut. 

Si guanya el No, cau tot el text i es torna a la de 1980? 
Sí. El procés s'ha construït d'acord amb unes normes establertes en l'Acord per la Pau, al qual es va arribar en el moment mobilitzacions de 2019. Tot el procés ha respectat aquestes regles, que també marquen que si el nou text perd el plebiscit, queda vigent la constitució de 1980. 

És un tot o res.
La nova o la vella. No hi ha una tercera via com estan reivindicant alguns sectors de la Concertació, com l'expresident Ricardo Lago. No hi ha una via jurídica que porti a una nova convenció constitucional o procés constituent.

La nova constitució estableix, per primera vegada a Xile, que l'Amèrica Llatina i el Carib són la zona prioritària de les relacions internacionals. Es revertirà la tendència històrica de viure d’esquena a la regió?
La no-relació de Xile amb l'Amèrica Llatina és una herència de la dictadura, la idea, gairebé chavista, que diuen aquí, d'una regió unida no va arribar. També perquè fins ara aquests canvis i noves relacions eren considerades inconstitucionals. I aquest canvi té a veure amb el fet que tenim un govern diferent dels que hem tingut des del retorn a la democràcia. I a ningú no se li escapa que Boric no és Salvador Allende, però sí que és una manera diferent de fer política.

El nou text constitucional i Gabriel Boric van molt lligats?
Sí, i no. Hi ha una qüestió generacional que no es pot obviar, és real. Hi ha certa coincidència entre el govern i la constitució. Però en les últimes dues setmanes el govern ha intentat desmarcar-se. El president ja ha demanat que el referèndum constitucional no s'utilitzi per avaluar el govern, que també és una forma de preparar-se per si el text fracassa. 

Per tant, no veurem a Boric implicant-se en la campanya?
No pot. El govern només pot informar del procés, no poden posicionar-se políticament. En una entrevista quan feia poc que havia estat escollit va afirmar que volia que s'aprovés la nova constitució i això ja li va costar algunes crítiques. També hi ha la demanda d'un advocat que creu que la informació és una campanya en favor de l'aprovació, però no ha arribat més lluny.

En tot cas, els partits de govern sí que faran campanya...
Per l'Apruebo, sí.

"A Espanya haurien d'apostar per un procés constituent"

Serà una campanya esquerra-dreta com la de les presidencials, ara amb l'esquerra al costat de l'aprovació i la dreta al No?
Sí i a més està creixent la polarització. Ha passat com a Catalunya amb el procés, hi ha amics que s'han enfadat o distanciat pel que ha passat des del 2019 en endavant. Jo era a Barcelona fins al de desembre de l'any passat i hi ha molts amics que ja no tinc i és pel meu paper en el procés. I ja hi ha qui diu que si guanya Boric i la nova constitució serem una altra Veneçuela, han arribat a utilitzar en campanya el terme Chilenzuela i recorren als fantasmes de l’esquerra llatinoamericana.

És una situació similar a la prèvia al cop d'estat de 1973, amb dos bàndols molt enfrontats i que un no reconeix la legitimitat de l'altre.
Les condicions materials del context són molt diferents, sobretot perquè el 1973 érem en plena guerra freda. Bé... ara sembla que hi tornem a ser. És una pregunta que feu molt els periodistes estrangers, si tenim por que passi el mateix.

Per què?
La dictadura va fer que a Xile hi hagi un buit gegant d'educació cívica en una generació sencera, que fa que aquests discursos s'estableixin en el sentit comú i apareguin aquestes pors. Però no és el mateix escenari. 

D’acord. Ambdós costats reconeixeran els resultats o un canvi de majories podria modificar alguns articles dels quals no se'n reconeix la legitimitat?
El document contempla que els punts que no han estat implementats no poder ser canviats. Així, fins que no s'apliqui la càmera de les regions, semblant al que són les autonomies espanyoles, no es pot eliminar o modificar. I serà un procés gradual d'almenys deu anys. I el text és millorable, absolutament, de fet hi ha qui parla d'"aprovar per reformar", com el Partit Socialista. Jo no hi estic d'acord, però crec que es pot millorar i cal que sigui possible, no posar-hi un cadenat i fer-la hermètica com l'anterior.

La constitució espanyola i la xilena comparteixen força coses més enllà que es redacten amb dos anys de diferència. Sobretot perquè ambdues tenen un pes fort de les dictadures. Les veu similars?
Si mires tesis de les facultats de ciències socials veuràs que molt sovint Xile es compara amb Espanya, tant per la redacció de les constitucions com la forma en què es fa la transició i també com apareixen aquestes noves forces com Podemos i el Frente Amplio aquí. I sento que a Espanya s'haurien d'avorrir amb tantes reformes constitucionals i apostar per un procés constituent.

I quines similituds i diferències hi ha en els dos textos constitucionals?
Que les dues tenen un cadenat per a fer difícils els canvis. Però hi ha una diferència molt gran en el contingut. La xilena recull el llegat neoliberal de Pinochet, que és possible perquè l'ideòleg, Jaime Guzmán, que no m'agrada però reconec que era brillant, va fer una constitució perquè quan governés "l'enemic" no tingués marge de maniobra política. En canvi, la constitució espanyola no té aquest bagatge neoliberal. Més enllà de les retallades en les crisis, Espanya és un estat social, hi ha seguretat social, un salari mínim... Si comparem el cost de la vida amb Xile, són gairebé iguals, però el salari mínim aquí és de 350€!

Posem-nos en un escenari de futur: el quatre de setembre la constitució és aprovada. En quinze o vint anys com haurà canviat l'escenari de Xile?
Serà un estat de dret i una democràcia real. No m'agraden els termes elit i casta, i encara menys classe política, però sí que serà una democràcia oberta a la gent que ve dels moviments socials, que surti de l'americana i la corbata. Això per un costat, i els drets socials per l'altre. No pot ser que tinguem naturalitzat que cal pagar pels serveis socials. Jo sóc sociòloga i pagava 500 euros mensuals per la universitat. És el sistema dels gringos, que has de demanar un crèdit i ara estic endeutada. Potser per la gent que no ha crescut en la privatització i el sistema neoliberal, pot semblar forassenyat que la universitat pública es pagui fins al punt de quedar endeutat, però és un gran canvi. 

En cas de ser aprovada, quina importància tindrà en el seu entorn?
Això t'ho responc des de l'emoció: La constitució és un tresor. Perquè és força avançada, mirant-ho des de la disciplina del dret, sobretot perquè estableix la natura com a eix troncal. Més enllà de la paritat de gènere, el feminisme, la salut, què fas sense aigua? Sense aigua no hi ha res. I això va ser clau a l'inici, dèiem: "Sense aigua no és constitució". I és un problema al qual ens enfrontem nosaltres, però també Mèxic i el sud de l'Estat espanyol també, pel gran consum dels alvocats. 

Hi ha grans canvis pel que fa a l’aigua, doncs?
Sí. Perquè a Xile tenim moltes dificultats amb això. Hi ha un estudi de la Universitat de Xile que analitza 92 constitucions i la de 1980 és l'única que reconeix l'aigua com un element privat i comerciable. La nova posa fi a això. Per revertir una situació que permet aquests paisatges que s'anomenen d'acumulació, que es produeixen quan planten moltíssims alvocats amunt de les muntanyes, i les comunitats al voltant es queden sense aigua i han de buscar-la a altres llocs perquè el riu s'ha assecat.