[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Mar Grau
Publicat el 09 de setembre 2020
Temps de lectura 5 minuts

Consuelo Chacartegui és vice-degana del grau de Relacions Laborals (UPF), professora titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social i Doctora en Dret per la UPF. Avui el Diari de Barcelona l'entrevista perquè ens aclareixi la situació actual pel que fa als ERTOs, les relacions laborals, el teletreball, etc. I també analitza com, tot això, ha repercutit als estudiants. 

Què busca un ERTO?
Un ERTO seria el que s'utilitza per no haver de fer un acomiadament o una extinció contractual. Per tant, en aquest sentit el que busca és la pervivència de la relació laboral i que el contracte no quedi extingit perquè això, sobretot en les circumstàncies actuals, és l'últim que es vol i és la preocupació bàsica del Ministeri d'Ocupació.

Són la millor solució?
No. Abans dels ERTOs és millor recórrer a altres figures perquè al cap i a la fi el treballador acaba veient suspesa la seva relació laboral, cobrarà l'atur però rebrà una disminució important del que percebia fins aleshores com a salari. És preferible recórrer abans a una adaptació de jornada, al teletreball o a la reordenació del temps de treball, que també va adaptar el decret. La mesura de l'ERTO és intermèdia per no arribar a l'acomiadament però tampoc no és idònia perquè el treballador no manté la totalitat de la seva retribució, els seus ingressos disminueixen el 30% i, al cap de 6 mesos, el 50%. És millor que un acomiadament, però no és idoni.

A més a més, molts no l'han cobrat.
Aquest és el problema, sobretot sembla que ve pel col·lapse del SEPE (Servei públic d'ocupació estatal), ja que no està actualitzada la situació de tots aquests treballadors. Diem que fan falta professors i sanitaris però també, pel que fa al tema social, fa falta fer una borsa de persones que puguin treballar per descol·lapsar el servei públic de treball estatal i poder donar ingressos mínims a aquestes persones, perquè hi ha milers de persones que no han cobrat.


"Qualsevol crisi acabaria enfonsant el model de negoci que tenim perquè és el primer que cau: la gent abans de dinar o sopar prescindeix dels serveis"


Com pot ser que estigui tan col·lapsat?
A vegades és tan absurd i senzill com que l'Excel que posa a disposició de les empreses el SEPE té camps totalment tatxats i està dissenyat d'una manera totalment automàtica. I si l'empresa no omple el formulari com cal ja es descoordina tot. Entre això i el col·lapse hi ha milers de treballadors que no tenen cap culpa del que està passant i que no cobren. Jo per això penso que la tercera branca de necessitats de personal públic seria tot el que té a veure amb reforçar els serveis públics en el pla laboral i les prestacions per a l'atur, perquè si no, encara que tinguis bones normes que puguin donar el matalàs a la gent però no tens mitjans, estem igual. Les voluntats polítiques són bones però fan falta recursos.

A Alemanya el percentatge a cobrar va augmentant, i en canvi aquí va disminuint i passa del 70% al 50% al cap dels sis mesos.
Veiem que la cobertura d'Espanya és molt baixa, tant de bo tinguéssim una cobertura com la dels països nòrdics, millor inclús que la d'Alemanya, allà fins que la persona no troba un nou lloc de feina l'atur perviu i va acompanyat de formació. Posar en marxa tot això només per la Covid seria un monstre però sí que aquesta pandèmia ha palesat que necessitem sistemes de protecció molt més forts. No podem seguir amb sistemes tan retallats com els que tenim. Aquí ens hi han portat les retallades en la prestació d'atur dels governs conservadors, bàsicament el del PP. La situació de la caixa de la Seguretat Social ara mateix és molt precària i aquí tenim un problema.

Trobes que s'han allargat prou els ERTOS fins a finals de desembre?
No, jo crec que s'hauran de tornar a allargar necessàriament, i t'ho dic per una senzilla raó: encara que s'hagi inventat una vacuna, que no serà, com estarà la societat espanyola i el teixit productiu empresarial al desembre? Si no hem estat ni capaços d'adaptar-nos a l'economia verda, una cosa de la qual se'n parla des d'abans del 2011 amb la llei de Sostenibilitat del govern de Zapatero... Espanya és un dels països que més ha notat la pandèmia en l'àmbit econòmic i es necessiten molts mesos per fer un canvi. 


"Tenim una cultura molt ancorada en el passat i una concepció del treballador com a fraudulent"


Quina creus que és la situació d'Espanya en comparació amb els altres països?
Jo penso que hi ha hagut un desbordament total per culpa del model productiu que tenim, ens hem vist atropellats per les circumstàncies per no haver posat abans en marxa un canvi de model. Penso que el govern estatal ha fet "el que havia de fer" en el sentit que ha intentat posar-hi les eines, però és clar, per molt que hi posis les eines si tens un teixit empresarial basat en el sector serveis i turisme, t'enfonses. Qualsevol crisi acabaria enfonsant el model de negoci que tenim perquè és el primer que cau: la gent abans de prescindir del dinar o del sopar prescindeix dels serveis.

Molts d'aquests ERTOs acabaran essent EROs perquè les empreses s'acolliran a petites escletxes legals per poder-los acomiadar?
Teòricament no es podran acomiadar fins passats sis mesos, això és el que diu la llei. A més a més, l'ordenament laboral disposa de controls d'inspecció necessaris per si una empresa té la temptació de saltar-s'ho. S'anuncia que no es consentirà que la gent pugui fer fraus d'aquest tipus i personalment crec que hi haurà molt control i reforç de personal.

Aquests ERTOs no consumeixen la prestació d'atur del treballador, no?
En principi no, teòricament en aquest sentit queda intacte. Però un error molt important que hi ha és que no s'hi computen els fills dels treballadors. Molts no cobren l'ERTO, però és que a més a més, les prestacions no s'estan cobrant en la quantia que corresponen. Teòricament a l'hora de calcular la prestació s'incrementa en funció dels fills que tens, però en aquest cas el govern tracta tothom com si no tingués fills.

Com a vice-degana del grau de Relacions Laborals de la UPF, quin impacte ha tingut pel que fa a les pràctiques dels estudiants?
Hem optat per fer totes les pràctiques no presencials perquè la situació...

No se sap quan acabarà.
És que mai no ha millorat. Si mires enrere, encara que haguem passat de fases la situació no ha millorat. Sí que hi va haver un moment en què la corba es va estabilitzar però quan l'estat d'alarma es va acabar ja va tornar a pujar. Davant d'això, li has de dir a l'estudiant que faci les pràctiques no presencials perquè després venen canvis imprevistos. Molts estudiants no ho entenen, però és la universitat qui ha de vetllar per la seguretat de l'estudiant i perquè acabi les pràctiques en les millors condicions.

Per què una empresa que sempre ha tingut convenis de pràctiques i ja els té lligats pot dir que ja no ofereix pràctiques?

Sí, la contractació és lliure perquè respon a unes necessitats econòmiques de l'empresa. Si parléssim de l'Administració Pública, és diferent, si hi ha una oferta d'ocupació pública, aquesta s'ha de complir, però una empresa privada sí que té total llibertat, ells s'adaptaran a les seves necessitats. És molt diferent la situació d'un conveni de pràctiques d'un estudiant, a qui no es podria aplicar un ERTO, a la d'un contracte de pràctiques, on la persona ja està graduada i sí que té dret a l'atur.


"No podem seguir amb sistemes tan retallats com el que tenim, que ens hi ha portat les retallades en la prestació d'atur dels governs conservadors, bàsicament el del PP"


Moltes empreses s'han retirat de la vostra borsa de treball de les universitats?
​​​​​​​Al principi hi va haver molta reticència perquè es negaven a fer pràctiques no presencials. "Tenim molts treballadors i complim totes les mesures", ens deien, però jo no puc fer de Mosso d'Esquadra anant a la seva empresa per comprovar si ho compleixen, jo sóc la responsable acadèmica.

Quanta reticència pel teletreball...
​​​​​​​Ara la gent s'adona que s'havia d'estar preparat pel teletreball tant per als seus treballadors com per als estudiants. A Espanya hi ha com una cultura de la presencialitat absurda que provoca que siguem un dels països per la cua, el tercer segons les estadístiques, del teletreball. Tenim una cultura molt ancorada en el passat i una concepció del treballador com a fraudulent, com si aprofités per fer oci si teletreballa. Això s'ha de canviar, el teletreball no és un frau.

És per la seguretat dels treballadors i estudiants en pràctiques.
​​​​​​​Clar, moltes empreses no tenen la ventilació suficient ni tenen les mesures de seguretat ben resoltes. Som el país que encapçala els sinistres, els accidents de treball i les malalties professionals. Ara no serà una excepció, les empreses no es tornaran súper respectuoses amb la llei de prevenció de riscos laborals. Llavors, almenys mantenim els treballadors fora de l'àmbit de risc i permetrem-los treballar des de casa.

Aquest tarannà de presencialitat també el tenen els estudiants?
​​​​​​​Sí, molt, i sobretot jo el que no els recomano és allargar la carrera per això, penso que és totalment un error. Molts han decidit allargar i fer un cinquè curs per fer un altre conveni de pràctiques, o per teletreball o perquè prefereixen una altra empresa. Crec que els perjudica perquè els tanca altres portes en el món laboral, portes que exigeixen el títol i, a més, al currículum queda marcat que has tardat més. Allargar un grau artificialment per fer un conveni en pràctiques, per mi, és pan para hoy y hambre para mañana.

Consuelo Chacartegui, Vice-Degana del grau de Relacions Laborals (UPF) i professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —