El govern espanyol aprovava el passat 19 de maig el projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que marca unes pautes per a una societat més sostenible després de la superació de la crisi del coronavirus. La nova legislació, que encara ha d’aprovar el Congrés, preveu que l’Estat espanyol sigui neutre d'emissions de diòxid de carboni (CO2) de cara a l'any 2050, entre d’altres mesures. L’avantprojecte de llei, basat en l'Acord de París, té com a eixos fonamentals la transició energètica i la lluita contra l'emergència climàtica i estableix mesures, com:

— La Moncloa (@desdelamoncloa) May 19, 2020

Tot i que ecologistes, activistes i científics celebren que el govern espanyol hagi fet aquest pas - és la primera llei a Espanya per combatre el canvi climàtic -, també veuen amb escepticisme moltes de les mesures que proposen. De fet, després que l'executiu aprovés el projecte de llei, Greenpeace va sortir a denunciar que eren mesures poc ambicioses i haurien d’anar més enllà. 

Per analitzar amb més detall l’avantprojecte de llei, i conèixer les contradiccions i mancances que els experts apunten, hem parlat amb en Jordi Garcés, coordinador del Grup de Qualitat Atmosfèrica del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya. 

Què et sembla, a primera vista, el projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica?
És un projecte de bones intencions, ja que reconeix que hi ha un problema. En aquest cas és la primera llei que existeix a Espanya que reconeix que hi ha un problema i que diu que posa els mitjans per solucionar-lo. Són molt bones intencions, però parla de terminis molt llargs i s’ha de veure com es van implementant totes les mesures.

És coherent reduir les emissions apostant per les Zones de Baixes emissions? 
Una cosa són les accions per mitigar el canvi climàtic, i una altra la qualitat de l’aire. Tot i que el 25% de les emissions de CO2 siguin de trànsit rodat, s’han de promoure accions destinades sobretot a afavorir la qualitat de l’aire i la salut pública.

Un cartell avisa als conductors que entren a la Zona de Baixes Emissions de Barcelona a la sortida 5 de la Ronda de Dalt. Foto:ACN

Els municipis de més de 50.000 habitants hauran de tenir-ne obligatòriament a partir del 2023...
A Barcelona si realment s’hagués pogut implementar correctament hauríem vist com dràsticament baixaven els vehicles. Però no perquè la gent estigui conscienciada, sinó per la capacitat sancionadora de l’Ajuntament. La gent no farà passos per una mobilitat més sostenible fins que no l'hi obliguin.

Espanya veu coherent la reducció del 20% d'emissions de CO2 per al 2030...
Mentre que Europa estava plantejant un sistema de reduccions per al 2030 amb una baixada del 45-55%. Això és una de les coses que més em sorprèn d’aquesta llei.

Hi haurà més punts de recàrrega elèctrica per a cotxes, però el govern no ajudarà en la compra d’aquesta mena de vehicles, com sí que fa Alemanya...
Alemanya, i altres països del Nord d’Europa, donaran diners a qui compri un cotxe elèctric. Aquí les mesures són totalment insuficients. Per exemple, podrien començar per eliminar l’IVA en la compra d’un cotxe elèctric o altres bonificacions (peatges o aparcaments urbans). Si realment volen descorbanització el 2050 no tenen més remei que incentivar de debò els cotxes elèctrics. 

Pla detall d'un cotxe elèctric en un punt de recàrrega. Foto:ACN

Diuen que “és un text amb àmplia participació, que dona resposta a les demandes de la societat i als suggeriments i al·legacions rebuts durant el procés d'elaboració”.  Creus que és cert?
En teoria és una de les lleis que més s’ha posat a exposició pública. Les al·legacions, si n'hi ha hagut, tampoc sembla que s’hagin considerat excessivament. Bàsicament és un text basat a intentar seguir les pautes europees. 

La península Ibèrica i, sobretot, la conca mediterrània és una de les zones d’Europa més susceptibles al canvi climàtic...
Això s’hauria de plasmar en una llei pròpia i no en intentar redactar lleis que vinguin d’Europa. Sí que es poden agafar punts clau comuns, però és evident que cada país té singularitats diferents.

La gestió de l’emergència climàtica ha de ser una competència estatal, tal com marca la llei?
Crec que aquí les comunitats autònomes hi tenen molt a dir, ja que cada territori té una idiosincràsia i afectacions pròpies i han de controlar i adaptar de manera diferenciada les accions contra el canvi climàtic. Sí que parlen que a partir del 2021 cada comunitat autònoma pugui fer el seu pla de clima, però el fet que quedin les competències en mans de l’Estat és massa genèric i centralitzat.

El nou marc retributiu d’energies renovables s’atorgarà a través de subhastes...
Les subhastes només beneficiaran a les grans elèctriques i als grans consumidors. El que realment s’hauria de fer, com a Alemania, són les instal·lacions comunitàries. Per exemple, un poble que té un generador que és completament sostenible perquè genera tota l’energia per a ells i a sobre els genera excedent per revendre al mercat.

La descorbanització dels sectors de l’economia espanyola per al 2050 és una data massa llunyana?
Crec que tot plegat tendeix més a neutralitzar les emissions, que no pas a un descens real d'emissions que et pugui portar a una descorbanització total. Si tu no intentes revertir la despesa d’energia, no sé si realment podràs arribar a descarbonització el 2050. El fet que hi hagi 35% menys de demanda energètica està bé, però realment estan promovent l’eficiència energètica dels edificis? No s’ha filat prou prim en aquest sentit i les poques ajudes que hi ha hagut han volat realment de pressa, com sempre. 

— La Moncloa (@desdelamoncloa) May 19, 2020