[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per EFE i Redacció
Publicat el 30 de desembre 2020

El sector cultural ha viscut el seu 'annus horribilis' el 2020 a conseqüència del coronavirus, en impactar de ple les restriccions en l'oferta de cinemes, teatres o en la música en directe. El confinament, però, va suposar un augment de la lectura i del consum de la cultura digital; uns hàbits que el sector espera que el facin ressorgir el 2021.

Un informe del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va certificar al novembre les pèrdues milionàries que ha suposat per a tots els sectors culturals la pandèmia de la Covid-19, que a finals de juliol havia portat 5.888 empreses catalanes i a 52.997 empleats a estar en situació d'ERTO.

L'any va començar amb bons resultats en els primers mesos de 2020, que van canviar dràsticament després de les restriccions sanitàries. Dels 45 milions d'euros de facturació de les indústries culturals al gener, es va passar a només 8 milions d'euros en el moment més crític per al sector, al mes d'abril.

Així, aquest any ha estat "el pitjor de la història de la indústria musical catalana", segons les associacions que han elaborat l'Anuari de la Música 2020.

Pèrdues milionàries

La Covid-19 va obligar a anul·lar 16.500 concerts i produccions a Catalunya, una aturada de l'activitat que ha perjudicat especialment la indústria del directe, amb unes pèrdues econòmiques estimades en 88 milions d'euros, fet que suposa una reducció de la facturació del 87% respecte a 2019.

També les pèrdues d'ingressos dels principals equipaments musicals a causa de la cancel·lació de la programació d'activitats són milionàries, encapçalats pel Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana, amb més de 10 milions cada un.

Quan el passat mes de març la pandèmia va colpejar Europa, estaven a punt de començar les grans gires internacionals de la primavera i l'estiu, i totes es van haver d'anul·lar, a l'igual que els grans festivals, com Primavera Sound o Sónar.

Les Nits del Fòrum del Primavera Sound va ser un dels pocs festivals de l'estiu.

Durant el curt respir que la pandèmia va donar durant l'estiu, alguns festivals més petits van aconseguir celebrar uns pocs concerts a l'aire lliure prenent mesures mai vistes, com col·locar cadires a tot tipus d'espectacles, separar els assistents per grups de convivència i l'ús obligatori de mascaretes.

Sales emblemàtiques de Barcelona, com Razzmatazz i Apolo, fa deu mesos que estan tancades i encara no han obert perquè, tot i que al desembre es van flexibilitzar les mesures decretades, l'aforament marcat segueix fent inviable la reobertura.

L'anul·lació de concerts en directe va donar pas a la imaginació, amb molts músics que han ofert concerts per les xarxes des de casa i aconseguint alguns d'ells convertir-se en fenòmens internacionals, com el grup Stay Homas.

El tancament d'espais escènics durant diversos mesos i la reobertura amb limitacions en els aforaments ha suposat que els teatres catalans hagin deixat d'ingressar 30,5 milions d'euros, amb més de 5.300 funcions cancel·lades de 510 espectacles i 850.000 espectadors menys respecte la temporada anterior.

S'agreuja la precarietat

Els teatres privats són els que més han patit les conseqüències econòmiques d'aquest forrellat i molts actors s'han quedat sense feina, sovint sense cap prestació per desocupació perquè es mouen en un sector precari on no tots estan donats d'alta a la seguretat social.

Per als més afectats per la crisi, tant actors com tècnics i altres professions relacionades amb les arts escèniques, l'associació ActúaAyudaAlimenta (AAA) ha repartit menjar en diverses ocasions.

Un panorama desolador que ha posat el sector a la corda fluixa, on segueix estant perquè l'actual límit d'aforament del 50% no és viable, segons els empresaris teatrals. Per 2021, el sector espera que es reconegui que el teatre és segur si es prenen les mesures adequades i es flexibilitzin els aforaments el més aviat possible fins a un 70%.

Un altre dels sectors culturals més afectat per la pandèmia ha estat el cinema, que, de la mateixa manera que els teatres i les sales de concert, s'ha vist obligat a reduir els seus aforaments a percentatges que els empresaris consideren inviables.

El Gremi de Cinemes de Catalunya va avaluar en prop de 450.000 euros el que deixaven de recaptar per cada setmana de tancament de les sales.

Festivals en línia

Una de les activitats promocionals de cinema, els festivals, es van veure alterats així mateix per les restriccions sanitàries i la responsabilitat i van traslladar la seva activitat a les plataformes digitals.

El principal certamen cinematogràfic de Catalunya i segon més important del panorama espanyol, el de Cinema Fantàstic de Sitges, va poder mantenir la presencialitat de gran part de la seva programació, encara que amb menys pel·lícules i un nombre limitat de convidats, majoritàriament artistes espanyols.

El Festival de Cinema Fantàstic de Sitges va poder dur a terme una edició híbrida.

L'absència de turistes, tant estrangers com nacionals durant els mesos centrals de l'any va colpejar especialment a alguns museus, sobretot, als de la Fundació Gala Dalí, la Fundació Miró, el Picasso i, en menor mesura, el MNAC i el MACBA, museus que a més van veure alterades les seves programacions i van optar per prorrogar algunes de les exposicions que van inaugurar en els mesos de febrer i març.

Un any amb dos diades de Sant Jordi

El confinament dels mesos de març i abril va fer pensar que el sector del llibre seria un dels més perjudicats per la pandèmia perquè suposava no poder celebrar Sant Jordi, una data en la qual, en els últims anys, es van facturar més de 22 milions d'euros i es van vendre 1,6 milions d'exemplars.

Aquest any el 23 d'abril va tenir caràcter telemàtic i el que va acordar la Cambra del Llibre de Catalunya va ser convocar per al 23 de juliol el Dia del Llibre i de la Rosa, que es va celebrar de forma atípica, amb restriccions, i que va suposar un 25% del recaptat al Sant Jordi de 2019.

La diada del Sant Jordi d'estiu, a la plaça Independència de Girona.

En els últims mesos, però, el sector s'ha anat recuperant i fa uns dies, el president del Gremi d'Editors de Catalunya, Patrici Tixis, calculava que en tancar l'any les vendes del sector disminuiran al voltant d'un 5% amb respecte a 2019, perquè, malgrat tot, s'ha "incrementat l'índex de lectura".

Continguts audiovisuals a l'alça

Malgrat l'acumulació de dades negatives, els sectors amb continguts digitalitzats han trobat una oportunitat durant la pandèmia per consolidar els seus productes en els hàbits culturals, com les plataformes de continguts audiovisuals, que van incrementar el nombre d'abonats en un 52%, amb Netflix aconseguint els 2,7 milions.

En la mateixa línia, la demanda de llibres electrònics es va incrementar un 410% respecte del mateix període del 2019 i la facturació dels mateixos va augmentar un 269% l'abril respecte al mateix mes de l'any anterior.

La Generalitat, que ha declarat la Cultura com bé essencial, ha hagut d'activar aquest any diferents ajudes que sobrepassen els 40 milions d'euros per sostenir el ja tradicionalment debilitat sector cultural.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —