Crazy for views
Per Òscar Campos Mulet
Publicat el 13 de maig 2022

Fitxa tècnica
Títol: Crazy for Views: Era of the Attention Whore
Títol original: 시청률에 미친 피디들
País: Corea del Sud
Cadena: Korean Broadcasting System (KBS)
Any de producció: 2021
Gènere: Documental experimental


Crazy for Views: Era of the Attention Whore és un concepte meta-televisiu amagat sota la forma d’un documental experimental amb sortides còmiques. Amb la companyia insistent d’efectes de so remitents a l’imaginari tecnològic i una estètica del desktop documentary que fa de l’entorn digital de YouTube un llenç fílmic, el programa aconsegueix subordinar la seva forma al seu contingut. Quin és el contingut? En essència, dos productors de televisió —Yong-jae i Young-joong— obrint un canal de YouTube i competint per veure qui dels dos es fa amb més seguidors, cadascun tractant de jugar les seves cartes: el primer amb la seva joventut i espontaneïtat com a arma, el segon explotant la seva condició de pare de tres fills. Mentre el text avança, el subtext ho fa el doble, vehiculant tota una reflexió al voltant de la situació televisiva de l’avui. I és que, en realitat, el documental no és tant una carrera de dos creadors televisius per assolir a YouTube tants seguidors com els sigui possible, com la carrera de dos creadors televisius per inserir-se als nous mitjans, entendre els seus mecanismes i fer d’ells continguts televisius. En aquest sentit, Crazy for Views: Era of the Attention Whore és la televisió parlant-se a si mateixa i en veu alta. Allà hi rau la seva metafísica. I en la foscor d’un panorama televisiu contemporani on les generacions que venen gairebé no veuen televisió i el televisor és vist com una joguina trencada, el documental deixa entreveure una mena de llum singular: el futur de la televisió resideix a acostar l’espatlla als nous mitjans i plataformes com YouTube —on hi ha les noves audiències— i procurar que els nous mitjans i plataformes li acostin l’espatlla a ella.

Més enllà del discurs meta, la peça reflexiona sobre l’obsessió per la popularitat. En aquest pols per aconseguir seguidors, Young-joong fracassa amb només 300, alhora que el jove Yong-jae aconsegueix l’èxit amb 30.000. El documental deixa clar que hi ha molts indicadors en joc i naturalitza que no tothom pot tocar el triomf. Que, simplement, mentre uns triomfen, altres es frustren, i per a la resta el món passa. Tot això metaforitza bellament el sistema audiovisual: així com les persones volen l’atenció d’altres, els actors de l’audiovisual estan en una permanent baralla per l’atenció de l’audiència. I té sentit que aquesta reflexió subjacent sigui feta per una televisió pública, exigida per continguts socials.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —