Són dos quarts de vuit de la tarda i la Plaça de les Olles està plena de gom a gom. Ens obrim pas entre la multitud que ocupa les terrasses cervesa en mà. El rebombori és aclaparador, però ens arriben bocins de converses sobretot en anglès. Sembla que estiguem buscant l'última taula lliure, però no: fent cantonada amb el Carrer de les Dames ens espera Mariposa Negra, on hem quedat amb el cocteler Luca Corradini.

El primer que crida l'atenció en entrar és el vitrall que penja del sostre, il·luminat per la claror que encara irradia el dia. Els colors es retorcen en espirals, creant formes que recorden a mans i peus. I sota, una cita: "La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai no ha succeït". Així obre l'escriptor Carlos Ruiz Zafón la seva novel·la Marina, sobre un doctor clandestí del barri del Born que extreia la sang de les papallones negres per a esquivar la mort.

Una segona vida

Precisament, el llibre és el protagonista a l'inici de la nostra conversa amb Teresa Sáez, la màrqueting mànager de la cocteleria: "Ha estat la novel·la preferida del Luca des que la va llegir en italià amb 12 anys". La Teresa i el Luca es van conèixer a Londres, on durant 12 anys el cocteler va impulsar la seva professió treballant en diverses cocteleries emblemàtiques.

Però el seu somni era iniciar un negoci propi, i tenia clar que havia de ser a Barcelona. L'oportunitat va presentar-se quan va conèixer el seu soci José Carlos Infante: tots dos van obrir Mariposa Negra el 2 de juny de 2021. La cocteleria ha estat inclosa en el top 5 mundial del rànquing de Time Out International a millor cocteleria, sense haver arribat encara al primer aniversari.

La pandèmia va endarrerir l'obertura de la cocteleria, però el Luca Corradini i el José Carlos van aprofitar l'aturada de dos anys per a construir-ho tot. Des de la primera rajola del terra fins a l'última làmpada del sostre han estat fabricades a mà: "Vam treballar cada dia, de dilluns a diumenge, amb materials reciclats. Volíem donar-los una segona vida, com feia el doctor Mijail Kolvenik amb les seves criatures", explica la Teresa.

Entrar a Mariposa Negra implica endinsar-te en un món de misteri guarnit amb peces deformades: cada detall de l'estètica del bar té un perquè. El gris metàl·lic de la barra imperfecta contrasta amb la fusta pintada amb espirals que guarneix les prestatgeries i les parets, i les taules es tenyeixen amb formes verdes irregulars. El vitrall és l'únic element encarregat, en aquest cas a l'artista Ricardo Llopico: "Les espirals inspiren fantasia, que és el que som. Mostren les mans i els peus que utilitzava el doctor Kolvenik per a recrear els cossos dels morts", destaca la mànager.

Ceràmica imperfecta

Els gots i plats de ceràmica que s'amunteguen a la prestatgeria de begudes són la joia de la corona de la cocteleria i el tresor del Luca: "M'agrada el treball manual. Tot i això, ningú aquí és ceramista professional". El que distingeix les begudes de Mariposa Negra són precisament els gots que les acompanyen. A l'hora de crear-ne una, el Luca pensa en un recipient que concordi amb ella. Ho anomena 'Mind to Reality': "Segons els seus elements i aromes requerim un tipus de vas o un altre. Un got ampli, per exemple, permet extreure millor les aromes del còctel", assegura el cocteler.

El taller on Corradini fa de les seves idees una realitat es troba al pis de dalt del local. Per arribar-hi, pugem unes estretes escales d'espiral. La calor del petit taller ens bufeteja la cara en arribar, però l'espai ens deixa realment sense aire. Desenes d'eines pengen de la paret de fusta, i les prestatgeries de metall són plenes de recipients de ceràmica.

L'eix central de l'estança, el que fa possible la màgia, és la impressora 3D: "El Luca dibuixa els gots amb un programa de modelatge 3D, i amb aquest prototip confecciona el motlle per a fer-los després amb ceràmica", explica la Teresa. Quan el bar tanca a les 2 h i s'apaguen les llums del local, el cocteler puja al taller a continuar fabricant.

Un cop extreta la ceràmica del motlle, Corradini dona el cop de gràcia per aconseguir la forma irregular. El resultat són vasos únics: no n'hi ha dos amb la mateixa forma, ni amb la mateixa cromàtica. "La part més bonica és pintar després el got perquè tingui els mateixos colors que el còctel", confessa la Teresa. La mateixa tècnica s'utilitza per a fer cendrers, gerros, abeuradors de mascota, làmpades i palletes.

Quan tornem a ser a baix, coneixem per fi el forn on es cou la ceràmica. El Luca aixeca la tapa, recalcant que pesa molt, i veiem que dins hi ha incomptables palletes preparades per a la fase final: cuinar-se a una temperatura de 1.300°.

L’art de fer còctels

També a la nit, el cocteler buida les seves idees en les begudes de nova creació i instrueix els empleats. "Per treballar aquí has d'aprendre l'art de la ceràmica, i la impressió 3D", confessa el cocteler. El Francis acumula només tres setmanes d'experiència com a bartender de Mariposa Negra i ja coneix la carta i els secrets d'elaboració: "Rebem sessions de training cada setmana. És el millor equip amb què he treballat". De fet, el Luca també ofereix masterclasses de cocteleria als seus clients: duren dues hores i inclouen quatre begudes.

Quan li preguntem pel seu còctel preferit, Corradini ens confessa entre rialles que és la beguda menys demanada, el Noche y Niebla: una explosió en el paladar de ginebra, tintura de valeriana, vi blanc amb camamilla, licor de violeta i regalèssia. "És un còctel molt fort, especial i tècnic. Potser jo tinc el paladar més desenvolupat perquè estic acostumat a concentrar-me en els sabors. Quan em demanen consell, però, sempre soc honest als meus gustos", afegeix.

La Teresa, en canvi, es decanta pel Mariposa Gimlet, elaborat amb eucaliptus rosat, meló, i la seva ginebra artesanal, la Boatyard Gin Mariposa Negra Edition. L'ampolla neix de la col·laboració amb la destil·leria irlandesa Boatyard, que treballa amb productes orgànics. Van contactar amb ells per oferir-los una ginebra personalitzada que barregés la cultura irlandesa amb la mediterrània.

"La base és la seva recepta original, però hi afegeixen meló pell de gripau i limequats. Té tres cops més de càdec, i quan la poses a un got amb gel es torna blanquinosa", explica la mànager. L'etiqueta, amb uns dibuixos sobre color verd que recorden a les criatures de Carlos Ruiz Zafón, detalla un sorprenent grau d'alcohol del 46%.

La Teresa i el Luca ens expliquen que no només la ginebra és artesana, sinó tots els seus licors, fets pel mateix cocteler en col·laboració amb marques locals. Situades a la prestatgeria inferior, les ampolles de ceràmica que els emmagatzemen criden poderosament l'atenció: són una gran explosió de colors a la vista. Un client satisfet va dir-los en una ocasió que era el primer licor de taronja que tastava amb gust real a la fruita.

Una experiència sensorial

Precisament, aquest licor de taronja és clau en un dels còctels que més triomfa de la carta: el Melancólico, elaborat amb rom especiat, limequats, llima, orxata, llúpol i clara d'ou. També són molt aclamats l'Iguana Surviver, amb tequila, llimona, pinya, ruca i àloe vera, i el Malaostia, que porta limoncello, alfàbrega i crema. Ens donen l'opció de tastar les joies del Mariposa Negra. La coctelera que ens els prepara és més veterana que el Francis i ens confessa, entre rialles, que el seu nom és Ginebra.

El fet de ser a la cocteleria ja impressiona per l'estètica, però l'experiència no es completa fins que no et serveixen un còctel. L'expectació per a descobrir quin got complementa la beguda que has demanat és inevitable. Mentre esperem, prenem consciència de l'impecable repertori musical de la cocteleria amb artistes com The Doors, Chubby Checker, The Mamas & The Papas, o Pink Floyd. Quan tenim davant el Melancólica i el Malaostia, ens impacten la bellesa i la particularitat del cromatisme i la forma.

Tastar un còctel del Mariposa Negra és una experiència sensorial completa. Cada got té una ergonomia particular i interessant al tacte. Depenent de la zona on apropes el nas per a sentir les seves aromes, t'envaïxen olors diferents. La vista s'escapa inevitablement cap a la superfície del got: en el primer glop, comprovem que cada taca aporta un sabor diferent i entenem realment el concepte d'explosió de gustos al paladar. A cada nou glop apareixen noves formes que es poden endevinar com s'acostuma a fer amb els núvols. L'experiència, però, continua un cop beus l'última gota: al fons del got t'espera un dibuix misteriós.

"En aquest bar hi ha invertits somnis i il·lusions. Intentem ser més que un simple negoci: la història, el disseny i el llibre en què està inspirat encaixen a la perfecció amb El Born", assegura Luca Corradini quan ens acomiada, ja de nit. El sol ha baixat durant les dues hores que passem visitant la cocteleria. Sortim per la porta de Mariposa Negra i som capaces d'apreciar la transformació del local: la foscor el fa lluir vertaderament.