[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 16 de maig 2020

La pandèmia de la Covid-19 ha iniciat una nova crisi mundial en tots els sectors, i l’econòmic n'és un dels més afectats. Des que es va aturar bona part de l’economia arran de l’estat d’alarma, han sorgit molts dubtes sobre com es pot fer front a la crisi. Davant aquesta situació, el paper de les criptomonedes s’ha convertit en objecte de debat durant les darreres setmanes, ja que alguns experts asseguren que podrien funcionar com un actiu refugi.

Això significa que no només en mantindrien els beneficis, sinó que fins i tot podrien arribar a incrementar-los gràcies a la independència que tenen dels governs i bancs. Però, com és possible? Primer cal conèixer una mica més aquest sector tan complex. 

Què són les criptomonedes?

Qui més qui menys, pràcticament tothom ha sentit parlar de les criptomonedes, però encara és un món molt desconegut per a la majoria. Són monedes de lectura digital que utilitzen tècniques especials de xifrat i registre provinents de la tecnologia de cadena de blocs, la qual s’encarrega de regular la creació d’aquestes noves monedes.

El bitcoin va ser la primera criptomoneda i va ser creada el 2009 per algú del qual se'n desconeix la identitat. La base d’aquest projecte era crear una unitat de valor electrònic que no necessités la intervenció d’un intermediari. Així doncs, es permetrien intercanvis de valor entre persones de forma totalment anònima i segura. Des d’aleshores, han anat sorgint centenars de criptomonedes més, amb característiques i valors diferents. 

 

Segons ha explicat el criptoanalista Tomàs Sallés al Diari de Barcelona, no deixen de ser un projecte matemàtic i criptogràfic que genera unitats de valor. Cadascuna ha estat creada amb funcionalitat específica i tenen un valor diferent i únic. En definitiva, Sallés les defineix com a "unitats de valor no fiscalitzat que intenten escapar del control dels països". 

Els avantatges de les criptomonedes

L’avantatge principal és que "dóna una eina a l’individu per transferir valor de forma ràpida i independent, sense estar subjecte a la supervisió d’un estat o banc ni als possibles riscos d’una intervenció o bloqueig per part del govern", assegura Sallés. És a dir, elimina qualsevol mena d'intermediaris i cedeix a la persona la capacitat i el poder per gestionar el seu capital de manera totalment anònima. 

A més, Sallés assegura que "moltes de les criptomonedes estan protegides de la inflació", un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus quan hi ha una emissió excessiva d’una moneda. Aquest benefici es deu al fet que algunes criptomonedes tenen una quantitat finita. És el cas del bitcoin, per exemple, el qual té un límit de 21 milions de monedes: un cop s’assoleixi aquesta quantitat ja no se’n produiran més.

Com afecten les criptomonedes a la situació actual?

A causa de la pandèmia, molts països no deixen d’endeutar-se per combatre el coronavirus. El Fons Monetari Internacional ja preveia el passat mes d’abril que Espanya deurà aquest 2020 més diners del que suposa el conjunt de la seva economia. El deute públic saltaria del 95,5 % del PIB que va tancar el 2019 a un 113,4 % enguany, el seu màxim en més d’un segle. D’altra banda, els Estats Units han emès més de tres bilions de deute públic, l'emissió més alta de deute del país des de la Segona Guerra Mundial. 

Segons el criptoanalista, aquests deutes i les polítiques que estan fent servir els països i les entitats globals són "molt inflacionàries a llarg termini perquè s'estan emetent grans quantitats de capital i, per tant, s'està diluint el valor de les monedes". Considera, doncs, que això tindrà un impacte en el futur, ja que "la inflació es dispararà i caldran més bitllets per comprar el mateix que podies comprar abans amb menys".

Per tant, les criptomonedes juguen en un altre nivell en aquest moment de crisi i han despertat un gran interès. "La situació que estem vivint ha suposat un despertar per a molta gent que s’ha adonat que allò que tenia establert com a segur realment no ho era tant", explica Javier Hermosilla. És un dels socis fundadors de Kuailian DP, una empresa basada en la tecnologia de cadena de blocs que treballa amb l'ethereum, la segona criptomoneda més important del mercat.

Kuailian DP depèn d’un recurs totalment digital, ja que genera ingressos passius a través de la verificació de transaccions o del contingut que emmagatzema la tecnologia de cadena de blocs. Per tant, Hermosilla assegura que l’impacte que ha tingut el coronavirus sobre l’empresa i el mercat de les criptomonedes ha estat "pràcticament mínim, ja que són un valor refugi". Estem en un moment en el qual abunda la incertesa i la desconfiança en els governs. Per tant, "ara que el petroli està caient i els governs no deixen d’endeutar-se, molta gent acaba buscant una solució alternativa per fugir de l’economia tradicional", apunta Hermosilla.

Així doncs, aquesta situació podria tenir un impacte positiu en el sector de les criptomonedes, ja que "afavoreix una migració de capital a tall de protecció cap a monedes digitals o altres alternatives fora del sistema habitual, com el bitcoin, l’ethereum o altres criptomonedes similars", defensa Sallés. En aquest sentit coincideix amb Hermosilla, el qual considera que estar confinats ha fet que la gent tingui més temps "per pensar, reflexionar i veure que hi ha més opcions per generar ingressos que les que tenien habitualment sobre la taula". 

L'impacte del coronavirus en el món de les criptomonedes

Des que es va iniciar la crisi del coronavirus, el comportament de les diferents criptomonedes, com el bitcoin o l’ethereum, ha sigut força similar. Van tenir una pujada el febrer, una caiguda accentuada el març, però una recuperació posterior i progressiva fins a recuperar-se per tornar al seu valor anterior. 

Dmitry Pankin, un dels més de 34.000 inversors que té Kuailian DP avui dia, assegura que va notar aquesta disminució del valor de l’ethereum quan es va decretar l’estat d’alarma, ja que els ingressos passius que rep per part de l’empresa es van reduir força. "Vaig passar de cobrar uns 0,020 ethereums cada dia —una xifra que es correspon a uns quatre dòlars— a cobrar-ne la meitat, aproximadament", afirma Pankin. De totes maneres, comenta que això només va durar uns dies, ja que després els ingressos van anar augmentant progressivament "fins a arribar als mateixos nivells que abans". 

La recuperació de l’economia tradicional, però, encara es troba en un punt totalment incert. Per això, Hermosilla defensa que "cal començar a plantejar-se en què estem dipositant la nostra confiança, si ho fem en tecnologia inalterable com és el cas de la cadena de blocs o la seguim dipositant en mans de persones que han estat corruptes durant molts anys i que han fet les coses malament". Davant la situació actual, doncs, creu que és un bon moment per educar sobre les criptomonedes i la tecnologia sota la qual treballen, ja que "porta transparència allà on no n'hi ha hagut mai", afegeix.

Un "or digital"

Avui dia, el bitcoin té un valor d’uns 8.400 dòlars aproximadament i varia en funció de la demanda. Durant els últims dos anys, s’ha disparat tant que fins i tot es podria considerar com una mena d'"or digital”. Així ho defensava a EFE Javier Molina, el portaveu a Espanya d’eToro, una plataforma d’actius múltiples que ofereix inversions en accions i criptomonedes: "El bitcoin cotitza a mercats de futurs reguladors i, com que està deslligat de la resta del mercat, podria convertir-se en una reserva de valor, com un or digital". 

No obstant això, altres experts dubten sobre la funcionalitat i l’auge de les criptomonedes. Encara que ara es troben en una situació similar o lleugerament millor a l’anterior a la pandèmia, també van patir una forta caiguda el mes de març. Per això, l’economista i cap de l’empresa d’inversions Allianz Global Investors, Stefan Hofrichter, defensava en unes declaracions a EFE que ell no considera que les criptomonedes siguin un actiu refugi: "no són segures perquè depenen d’un algoritme, la qual cosa les fa volàtils". 

Gràfic que mostra la variació del valor del bitcoin durant el darrer any. Font: BTC Direct

Aquesta volatilitat fa que molts inversors no s’arrisquin a apostar per aquest mercat, encara que empreses com Kuailian DP asseguren haver notat un augment de la demanda des de finals de febrer i, sobretot, des de l’inici del confinament. Això es deu al fet que "la situació actual ha canviat tot el paradigma mental de la gent", pensa Hermosilla. Per això, creu que es produiran canvis "molt grans" durant els pròxims anys en els àmbits econòmic i tecnològic.

Alguns bancs, com el Deutsche Bank, ja asseguraven el passat mes d’abril que la crisi de la Covid-19 podria accelerar l'interès per les monedes digitals, la qual cosa suposaria un auge de les criptomonedes. De tota manera, són moltes les teories i opinions que existeixen avui dia i el futur dels diners fiduciaris —aquells que estan recolzats per la confiança de la societat i no es basen en el valor de metalls preciosos— encara és molt incert.

— El més vist —
— El més vist —