[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Pablo Mérida
Publicat el 17 d’octubre 2020

En Dani (Mario Casas) és un bon noi que ha passat els últims anys cuidant el seu pare malalt. Quan l'home finalment mor, decideix complir el seu somni de viatjar. La nit abans de marxar coneixerà la Mila, una noia sensual i inquietant a parts iguals que el portarà a viure situacions veritablement extremes.

No mataràs ens presenta la pitjor nit en la vida d’en Dani. David Victori vol que acompanyem el protagonista en el seu descens a l'infern i ho aconsegueix de bon tros. Amb plans tancats i enganxats a en Dani, Victori aconsegueix crear una atmosfera completament opressiva de la qual no podrem escapar. Tant el protagonista com els espectadors ens veurem atrapats en aquest malson perfectament orquestrat i absolutament draconià.


Sense comptar amb grans mitjans, Victori treu suc a totes les escenes i el resultat són unes seqüències àgils i extremadament tenses que funcionen a la perfecció. Es nota en com no decau pas la tensió durant tota la pel·lícula; fins a les acaballes del film estarem amb un ai! al cor patint pel protagonista. Cal destacar, però, que No matarás compta amb dues parts ben diferenciades: una primera part pausada, en què se’ns presenta els personatges, i una segona part que avança a un ritme vertiginós, farcida d’escenes cada cop més fortes i esbojarrades.

Aquest contrast també es fa evident en la banda sonora. Durant la primera part està formada per cançons de tall indie que, personalment, crec que no acaben de cassar del tot amb el to general de la pel·lícula. En la segona part, però, es deixa pas a una banda sonora molt més adient de tipus electrònic, que acaba de rematar l’atmosfera opressiva de les escenes més frenètiques.

Però si la pel·lícula funciona és gràcies a l’excel·lent interpretació de Mario Casas. L’actor fa un canvi de registre notable en aquesta pel·lícula amb la qual ens mostra uns dots com a actor més que competents. En Dani no és el personatge xulesc i essencialment pla, prototípic de gran part de la filmografia de Casas (com oblidar l'Hache de Tres metros sobre el cielo o l’insuportable Marco de la sèrie Instinto?).

En Dani és més ben aviat un noi ingenu, però que patirà una forta evolució durant la història; la seva candidesa inicial s’anirà perdent a mesura que la Mila, una femme fatale en tota regla, el porti pel camí de la perdició i tregui el pitjor d’ell mateix. Casas aconsegueix copsar aquesta evolució a mesura que mostra com es va tornant més salvatge escena rere escena, un exercici subtil que compleix a la perfecció.

Estic segur que els amants d’en Mario Casas gaudiran com mai de No matarás. Cal dir també que si no en sou especialment fans, aquesta proposta pot ser una bona oportunitat per reconciliar-vos amb l’actor, que en aquesta pel·lícula us sorprendrà positivament.

En resum, sens dubte és un dels films més colpidors que podem trobar actualment en cartellera i el considero un dels thrillers més destacables de la temporada. Si no heu tingut oportunitat de veure aquesta proposta al Festival de Sitiges, no dubteu en donar-li una oportunitat ara que s’estrena als cinemes.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —