Han passat només unes setmanes des que Aitana va publicar Cuarto azul i encara no ens l’hem pogut treure del cap. Després d’una trajectòria marcada per èxits com Spoiler, 11 Razones o Alpha, aquest quart disc representa un gir. És més llarg, més honest i més íntim. Aitana escriu des del dolor, des de la reflexió i, sobretot, des de l’interior de la seva habitació pintada de blau, un espai on s’ha trobat amb si mateixa.

El disc comença en un espai fosc i tancat, ple de ruptures, inseguretats i silenci. Tal com va explicar en el seu documental Metamorfosis, disponible a Netflix, l’artista ha passat per una depressió. Temes com 6 de febrero o Segundo intento retraten l’Aitana més vulnerable i reflecteixen un procés de dol emocional. Però Cuarto azul no es queda aquí. A mig camí, Luz de la mañana obre una escletxa cap a la llum, cap a la festa, l’amistat i la recuperació. Una segona part més clara, més viva, que brilla gràcies a cançons com Conexión psíquica o La chica perfecta.

Tot i això, aquest projecte no es pot entendre només per les cançons. També parla del que vol dir ser dona jove en la indústria musical espanyola. De la pressió per ser perfecta fins al morbo de la premsa sensacionalista. De com, fins i tot quan intenta protegir la seva intimitat, el seu silenci es converteix en titular. Amb aquest disc, Aitana es despulla emocionalment i alhora desafia el sistema que li ha exigit sempre un somriure i ser una nena innocent.

En aquest episodi de Donant La Nota, ens acompanyen les fans d'Aitana Júlia Paz i Martina Sopena per analitzar per què aquest treball és un punt d’inflexió en la carrera d’una de les artistes amb més èxit d’Espanya.