Una infermera al CAP de Castelldefels.
Una infermera al CAP de Castelldefels.
Per Joana Cabratosa Pons
Publicat el 25 de gener 2022

“Som gent que cuidem a l’altra gent”, afirma Carolina Roig, metgessa d’atenció primària de Cassà de la Selva, que explica sobre el personal de la salut en general: “ens costa molt consultar quan estem malalts nosaltres”. La coordinadora del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) apunta al Diari de Barcelona que només observant el seu entorn "hi ha molta gent que compleix els criteris de trastorn de salut mental i no demana ajuda”.

Això es deu al fet que els professionals de la salut estan formats i educats per ajudar als altres, no per ajudar-se a si mateixos. A més, la sisena onada de la Covid i la nova variant òmicron, que s’ha propagat més frenèticament que cap altra, han tensat de valent els professionals dels serveis essencials, que ja portaven el pes de cinc onades a l'esquena. 

Des de l’inici de la pandèmia, un motiu que ha portat als professionals de la salut a demanar ajuda ha sigut, entre d’altres, la por al contagi (no tant per un mateix sinó vers les famílies o l’equip de treball). En el seu moment, a més, va afectar la falta d’equips de protecció i trobar-se davant de pacients que havien de morir.

Tot plegat, i tal i com explica el director de la Fundació Galatea, Antoni Calvo, “en una situació molt crítica d’anar absolutament disfressats, on l’un i l’altre només es veuen els ulls”. A més, també ha afectat l’exposició al desconsol de les famílies i una situació d'estrès constant a les zones d’atenció directa al pacient. 

Amb l’evolució de la pandèmia i la incertesa que aquesta comporta, han anat apareixent nous motius d’angoixa com la sobrecàrrega i el fort cansament dels professionals, el desbordament de la demanda assistencial als hospitals i a l’atenció primària, i el fet d’haver de deixar de banda altres patologies per centrar-se en la Covid. A més, la falta de recursos i l’evolució incerta dels pacients fan que els professionals d’aquest àmbit hagin de prendre decisions complexes en poc temps, generant dilemes morals i culpa.

Tot això en una sisena onada de la Covid que ha posat els centres de salut més enllà del seu límit i obliga a posar el focus en el tema de la salut mental dels que són els nostres cuidadors. 

“Cuidar-se és un imperatiu”

Tot i que algunes d’aquestes iniciatives ja existien abans de la pandèmia, la Covid-19 ha posat sobre la taula la necessitat de canals d’ajuda i acompanyament pels professionals de la salut. Un exemple d’això és la línia telefònica d’assistència psicològica dirigida a sanitaris de la Fundació Galatea, impulsada durant l’inici de la pandèmia pel Ministeri de Sanitat i la Fundació “la Caixa”.

El director de la fundació, Antoni Calvo, ha explicat al DdB que el seu objectiu és donar a conèixer el paper de l’associació a tots els centres de salut i demana fer difusió del número d’assistència emocional, el 900670777. Tot això, sota la premissa de que “per a un professional de la salut, cuidar-se no és una opció sinó que és un imperatiu ètic i deontològic, perquè no és possible fer bé la teva feina si no et cuides”.  

Segons dades de la Fundació Galatea, des de l’inici de la pandèmia més de 2.200 professionals de la salut han utilitzat el canal d’acompanyament psicològic que posa a disposició la institució i s’han realitzat més de 8.100 sessions. A més, Calvo afirma que està creixent molt la demanda d'intervenció en equips de treball. Molts d’aquests grups “han patit canvis en un entorn de tensió molt complicat a causa de mudances del lloc de treball o de defuncions, entre d’altres”. Per això, explica el director de la fundació, últimament “s’estan sol·licitant moltes més intervencions d’ajuda psicològica en el si dels equips i no tant a escala individual”.

Cuidar-se, per tant, ha arribat a suposar una exigència pels professionals de la salut, i per això cal tenir en compte que és molt important la figura d’aquests canals d’ajuda. Cal fer-ne difusió i parlar de l’autocura del personal sanitari. En aquest sentit, Omar Habbab, infermer de l’Hospital de Girona, creu que “tot i que oficialment s'afirma que hi ha suficients vies d’ajuda, realment no és així”.

L’infermer del Josep Trueta lamenta que no és com a l’inici de la pandèmia, on durant l’horari laboral es feien sessions amb psicologia, sinó que “simplement et donen el número de telèfon i tu assimiles si tens problemes i hi truques”. Per això, explica Habbab, “si no ets capaç d’assumir que tens problemes —cosa que els passa a la majoria dels professionals sanitaris— directament no demanes ajuda”. 

"Tossuts", amb tot el que això implica

D’una banda, els professionals sanitaris coincideixen en què són "tossuts" a l’hora de no consultar. Roig, metgessa de metges del PAIMM, afirma que les dades no indiquen que hi hagi hagut un augment considerable de consultes a causa de la pandèmia, però que això es deu al fet que “hi ha gran part del professional sanitari que no consulta”. En aquesta línia, el president de la Fundació Galatea explica que “com que no estan formats per ajudar-se a si mateixos, al personal de la salut els costa molt ser conscients que poden tenir un problema”.

Intentant contrarestar aquest fet, des de la fundació s’ha posat en marxa l’aplicació Galatea. Aquesta és una app pel mòbil que, tal com ha explicat al Diari un dels seus impulsors, “dona la possibilitat de fer-se una autoavaluació de l’estat emocional de cadascú per veure si és necessari demanar ajuda”. 

D’altra banda, també coincideixen en què són "tossuts" a l’hora de deixar la feina. Els professionals de la salut amb qui ha parlat el DdB han volgut deixar clar el fet que costa molt trobar a algú que ho hagi deixat, perquè realment és una cosa que passa poc: de per si, els sanitaris són molt tenaços en aquest sentit.

En aquesta línia, Antoni Calvo, president de la Fundació Galatea, declara que un estudi fet a l’estiu del 2020 ja va determinar que prop d’un 2’5% del personal sanitari s’havia plantejat deixar la professió. Tot i això, ha explicat Calvo al DdB, “és complicat que aquest pensament s’acabi materialitzant” i que “el fet de penjar la bata es dona més en els casos d’edats properes a la jubilació, on aquesta s’avança”.

Burnout, la síndrome del treballador cremat

Tot i que la pandèmia ha impactat clarament la salut mental dels nostres cuidadors, és cert que molt abans ja es podia considerar una professió de risc. Tal i com explica Antoni Calvo, “abans de la Covid ja sabíem que la percepció de mala salut mental de les professions sanitàries era superior a la de la població general”. D'aquí que els professionals d’aquest àmbit presentin unes xifres molt elevades en risc de malalties de salut mental i en la síndrome del treballador cremat, més conegut com a burnout. Una altra de les mesures impulsades per la Fundació és el podcast sobre aquesta síndrome que publiquen a les seves xarxes.

El causant d’aquesta síndrome, detalla la metgessa Carlonia Roig, és “l’estrès a la feina de forma crònica i continuada, que porta a un esgotament físic i mental important”. I, evidentment, la pandèmia ha exagerat el risc patir-lo. La metgessa de metges afirma que avui en dia la síndrome del burnout cada cop té més presència a causa de “l'estrès de viure una cosa que no havíem viscut mai, quelcom desconegut, que, a més, no controlem”.

D’altra banda, Omar Habbab afirma que tots els professionals de l’àmbit sanitari, en major o menor mesura, senten com a seva la síndrome del treballador cremat. El que lamenta l’infermer de l’Hospital de Girona és que moltes vegades, a l’hora d’assignar recursos, aquest fet no es té en compte. 

Encara hi ha molts estigmes

La Marató de TV3 de l’any 2021 va tenir com a tema central la salut mental. Això va suposar un gran pas en la visibilització d’aquest tipus de malalties, tal com explica la metgessa del PAIMM, el programa d’assistència psicològica adreçat a metges que té més de 20 anys d’història. Malgrat tota aquesta difusió que s’ha fet, explica Roig, “encara hi ha molts estigmes i nosaltres com a professionals també els tenim”. 

De fet, el president de la Fundació Galatea afirma que, tot i que ara se'n parla més, “encara hi ha molta por a aquest estigma de la salut mental”. És un dels motius que pot portar als professionals a no demanar ajuda, el temor que consultar els pugui generar una mena de marca que afecti la seva reputació.

Per això, per combatre aquest estigma —a part de la visibilització de les problemàtiques de salut mental— és molt important la confidencialitat en aquests programes d’ajuda. El president de la Fundació Galatea afirma que, davant d’aquesta recança a demanar ajuda, cal cuidar molt la confidencialitat i protegir el personal sanitari que acudeix a la fundació.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —