Finalitzaré la meva participació en aquesta secció amb el plat més fort (una no pot marxar amb qualsevol cosa entre mans): aquest és un curt que guardava amb ganes fins a trobar el moment de recomanar-ho. Potser perquè quan pensem en el sentit vital dels curts d'animació i la seva raó d'existir, aquest és el que, a parer meu, defineix millor les seves virtuts. I no és que es tracti de l'opció més fàcil precisament.

De tan sols 3 minuts de durada, amb una absència total de diàleg i un 'perquè de tot plegat' més aviat abstracte, Puparia és una experiència única. L'espectador podrà entrar a un univers personal i ric en detalls que alhora no acabarà d'entendre. Un curt ben curt que comença la casa per la teulada i, tot i això, funciona. Es tracta d'un material ple de contradiccions exitoses, No és casual que compti amb tantes visites a les plataformes i amb un amor incondicional per part del públic.

No tothom disposa d'un estudi amb desenes de recursos empaquetats perquè expressis la teva idea de la millor manera possible (els de comunicació audiovisual coneixem massa aquesta sensació de precarietat artística), però potser vendre el teu projecte a mans alienes implica cert sacrifici a allò que va néixer amb tu. Puparia no apareix des de la facilitat; va ser un procés de tres anys on l'autor va treballar de forma autònoma, sumant la dificultat tècnica del dibuix tradicional que utilitza.

Però sense aquests factors el resultat final no seria el mateix, ja que l'impacte ve per la perspectiva tan única que presenta al món amb tan poca duració. Els que ens obsessionem amb crear coses, esperant que el món ens les accepti tal com són, potser només veiem l'èxit un cop la idea es converteix en el fet avaluable i monetari. Del procés també se'n pot gaudir. L'art també va de fer-se (i desfer-se). Així doncs, gaudim tant com Puparia.