La devastadora dana que va afectar molts municipis de la comarca valenciana de l'Horta Sud a finals d’octubre ha deixat una empremta profunda en molts aspectes de la vida quotidiana, i les escoles n’han estat una de les principals víctimes. En un dels barris més afectats d’Orba, a Alfafar, la normalitat escolar encara queda molt lluny, mentre mestres i alumnes lluiten per adaptar-se a les circumstàncies excepcionals derivades del desastre natural.

És el cas del CEIP ORBA, l’única escola pública del barri, que aglutina les etapes d'infantil i primària. El desbordament del barranc va arrossegar tots els cotxes del voltant cap a dins de l’escola causant desperfectes que encara no s’han reparat. La Marilo, la directora, explica al Diari de Barcelona que els danys s’han estès per tots els edificis que conformen el centre: “El d’administració, el principal, el Moncloa que és de primer cicle, el pavelló d’infantil i el gimnàs, allà on miris”, exposa. 

CEIP Orba després de la dana

Els alumnes han estat derivats a altres escoles mentre es busca una altra solució. “Fem classe a l’altra escola del poble, la Fila, on caben unes 400 persones perquè no ha patit tant i allà hi convivim dos centres”, comenta la Marilo. Per ara, els alumnes i professors del CEIP Orba es troben a l’espera de la finalització dels barracons per poder començar a impartir els coneixements amb els seus respectius grups. “Ara barregem dues classes: estem ajuntant els grups A i B”, explica; i això fa que les aules siguin més petites, però amb més alumnes. “Cada grup està compost entre 38 i 40 alumnes i dos professors, un de cada centre”. 

Davant aquesta situació, els alumnes necessiten un espai per poder parlar del que han viscut, no només la part acadèmica, també l’emocional. Per això, a través de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (FAMPA) de la Comunitat Valenciana, l’alumnat de 5è i 6è del CEIP ORBA va poder marxar la setmana passada de colònies. “Aquesta primera presa de contacte que vam tenir amb els grups d’aquests cursos va ser genial”, afirma la directora. Agraeix que era un entorn natural i salubre, perquè l’escola després de la dana “era una situació de polseguera contínua, de no poder respirar”. 

Sobre si els alumnes estan rebent una bona educació, la Marilo remarca que es tracta “d’una situació de catàstrofe, no és una situació puntual que passa tantes vegades”. “S’ha de fer una atenció molt més emocional, però sense separar la rutina de matèries, d’activitats, que també ho demana l’alumnat”. En aquest sentit, la directora exposa que “el que volen els alumnes és anar a classe perquè han estat un mes sense fer-ho”. 

CEIP Orba després de la dana

En paral·lel, l’escola s’ha adaptat a la situació actual. “Sabem com és una atenció individual per a cada alumne i, evidentment, això ho tenim molt en compte”, subratlla la Marilo. Així doncs, mentre aquesta situació perduri els membres de l’escola seran transportats al centre La Fila en sis autocars pagats per la Conselleria d’Educació valenciana. “Els recullen i els retornen a la Rambla principal del barri”, afegeix. 

Pel que fa a les famílies, la directora lamenta la tessitura en la qual moltes d’elles es troben. Orba compta amb la presència de molts habitatges en planta baixa, pròpies de les edificacions dels anys setanta. Per tant, en aquestes condicions “el 20% del barri ho ha perdut tot”, entre ells alguns alumnes que han de continuar formant-se dia rere dia. Tanmateix, el centre ha esdevingut un suport per a molts nuclis en diferents àmbits: “Trucàvem a cada llar cada setmana per veure que necessitaven, per intentar canalitzar les emocions i oferir allò que fes falta”. 

La directora reconeix la incertesa sobre el futur: “Hem estat quatre setmanes fora de l’escola, i ningú ens ha dit amb seguretat què passarà amb el nostre centre”. La falta d’informació clara sobre les reparacions i la reconstrucció de l’escola genera un ambient de desconcert i frustració entre la comunitat educativa. La Marilo explica que, tot i les inspeccions realitzades pels tècnics, encara “no hi ha previsió de què passarà”. Tant pares com mestres es troben esperant una resposta concreta que, fins al moment, no arriba. 

A aquesta sensació d’incertesa s’hi afegeix la desigualtat de les condicions entre centres. “Les escoles privades i concertades ja han obert i estan en ple funcionament, i, en canvi, aquesta, que és pública i que ha patit més danys, encara es troba així”, lamenta la directora.

CEIP Orba després de la dana

“Potser la Conselleria d’Educació té altres prioritats”, comenta, detallant com la falta de plans concrets sobre la tornada als centres és cada cop més insostenible. “La dana ha passat el 29 d’octubre, estant al desembre qualsevol dels centres afectats hauria de tenir ja en un paper quina és la planificació per a la tornada dels nostres centres, però no el tenim”. 

Davant la situació, la directora confessa que creu que passaran el curs a l’escola de la Fila, encara sense saber les previsions que té la Conselleria d’Educació pel seu centre. Tot i això, ressalta que “no és un any perdut per a un nen. És un any diferent”, i explica que els continguts es donaran igualment, però “el més important és que els nens se socialitzin”. “Anirem de mica en mica, però s’han de posar les piles”. 

Aquest curs el CEIP ORBA fa 50 anys, però lluny d’on fins ara havia crescut i s’havia situat la seva vida. Tots els fitxers i documentació del centre han estat destruïts deixant enrere records de tot un barri. “És com si l'escola física hagués desaparegut, no la humana perquè som nosaltres”, conclou la Marilo. 

Pares i nens, els principals afectats

Els alumnes, tot i viure en un context de destrucció al seu voltant, també han de continuar endavant. L’Adam i l’Iván, dos nens de Catarroja, parlen de com l’escola els ajuda a evadir-se de la tragèdia. “La tornada ha estat bona, però trista perquè veure la gent desesperada per les seves cases m’ha commocionat”, diu el primer. 

En la mateixa línia es mostra l’Iván, que “es veu bé” per tornar a l’escola, però no a aquells companys que no poden perquè “no tenen casa o per la mort d’un familiar”. Ambdós alumnes celebren no haver estat derivats a altres instituts d’altres localitats i confessen que anar a l’escola els fa “oblidar més les coses, estic amb els amics i no estem pensant en el tema”, diuen. 

“A l’hora del patí no parlem d’això, intentem evitar el tema i no en solem parlar gaire”, afirmen. Per fortuna, cap d’ells ha patit grans afectacions, només la mare de l’Iván, que ha perdut el seu cotxe. Només fa una setmana que ambdós alumnes van retornar a les classes, quan van abordar la situació amb els seus docents, un temps que els ha servit enyorar el seu dia a dia: “Hem trobat a faltar l’escola per veure els nostres amics”. 

La Lidia, mare de dos nens que va veure en primera persona les conseqüències de la catàstrofe, explica les dificultats logístiques que afecten les famílies de Paiporta: “Com ha passat tant, no ens han comunicat, no ens han tingut al dia. Hi ha hagut molta mala organització”. El seu fill gran, Samuel, de 15 anys, ha estat traslladat per ella a un institut de Picanya per poder continuar els seus estudis perquè l’accés a l’escola La Sénia, el seu centre original, és impossible. L’escola havia estat utilitzada inicialment com abocador de cotxes i ara està rodejada de vehicles, residus, fang i un ambient insalubre.

El jove ha començat les classes a Picanya, però el seu institut de Paiporta continua fent classes en línia i, a més, no gestiona el trasllat d’expedient. “Diuen que els han d’avaluar perquè allà tenen la meitat de les notes perquè la primera avaluació acaba al desembre”, explica indignada la Lidia. “El meu fill, ara què ha de fer? És que no ho sabem, no ens ho expliquen. I jo veig que es frustra, no ho vol demostrar, però es frustra”, lamenta la mare.

Va decidir traslladar-lo perquè, segons va informar la Conselleria d’Educació, als pares de Paiporta: “O reubiqueu els vostres fills, o ho fem nosaltres”. Aquesta solució no sembla prou, ja que “als pares ens diuen que reubiquem els nens, però què vol dir això? Posar-los a un autobús i portar-los a l’escola? No, només et diuen on hi ha places i tu ja fas el que puguis”, es qüestiona la Lidia.

Els problemes de transport, especialment per a aquelles famílies que han perdut els vehicles o que no tenen accés a un mitjà de transport, ha afegit més dificultats. “Jo soc una de les més afortunades perquè el meu cotxe es va salvar, però que passa amb les famílies que no en tenen?", reflexiona.

Patí del CEIP Orba 

Expressa la seva indignació davant la “desorganització absoluta” de la Conselleria: “És una catàstrofe que ens ha vingut gran. No ens han comunicat res clarament, i ara estem pagant les conseqüències. A mi em preocupa la salut dels meus fills, que no tenen accés ni un camí segur per arribar a l’escola”.

Les famílies que han hagut de desplaçar-se, ja sigui per falta d'infraestructures, la inseguretat als voltants de les escoles o la falta de recursos, es troben atrapades en un sistema que no els ha proporcionat respostes. Les aules continuen buides, les classes es realitzen de manera discontínua i els pares i professors esperen a veure com s’organitzen les pròximes setmanes amb l’esperança de poder reprendre una certa normalitat.

Però, mentre això passa, les víctimes de la desorganització continuen sent els nens, que són els qui paguen el preu més alt en aquest caos.