Es podria dir que els Comuns, malgrat haver perdut dos escons al Parlament, respecte a les eleccions del 2021, no han sortit tan mal parats de la repetició electoral de la qual algunes veus els responsabilitzaven. El 13 de març d’aquest any, l’expresident Pere Aragonès va convocar eleccions anticipades a Catalunya per no poder aprovar els pressupostos, que ja anaven en retard. La raó? La negativa dels Comuns al macroprojecte del Hard Rock. Els morats semblaven haver donat un cop a sobre de la taula cansats d'acceptar les demandes del PSC i d’ERC per intentar treure’s l'etiqueta de ser el soci majoritari dels socialistes, ja sigui en solitari, integrats en Sumar o en un altre projecte polític del seu mateix espai. 

Cinc mesos després, els de Jéssica Albiach han aconseguit el seu objectiu dintre de les possibilitats que el 12M els va deixar: Catalunya té un Govern amb el suport de forces progressistes i el Hard Rock no es farà, o això assegura al Diari de Barcelona el coordinador nacional dels Joves Ecosocialistes, l’organització juvenil dels Comuns, Dani Sosa. 

Sosa, graduat en Ciències Polítiques i Gestió Pública per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha participat en les llistes de Badalona En Comú i en les de Sumar – En Comú Podem per a les eleccions municipals i generals, respectivament, del darrer any. 

“És possible que aquest govern de majoria es doni amb la integració dels Comuns, però potser no”, afirma Sosa sobre una possible entrada dels seus en el Govern de Salvador Illa, però sigui com sigui, assenyala que “s'haurà de valorar conjuntament quina és l'estratègia del bloc”: “Crec que no és el mateix si entrem els Comuns al govern, que si entrem amb ERC”, apunta.

Quina valoració fas del nou govern?
És un govern que tampoc sorprèn massa, no és gaire diferent del que proposava el Govern alternatiu. Han presentat una proposta amb molts dels noms que ja coneixíem, noms de tradició socialista que estaven treballant com a diputats des de fa molt de temps, que poden donar recorregut a les seves polítiques. De moment, cautela. Hi ha alguns perfils que ens poden agradar més, alguns menys, però estem encara al principi i tampoc cal sentenciar si una àrea funcionarà millor amb relació a una persona. A veure també quin és el ‘sottogoverno’, que és molt probablement qui acabarà fent la feina. 

El nomenament de Ramon Espadaler com a nou conseller de Justícia i Qualitat Democràtica ha provocat certa polèmica per les seves declaracions sobre el matrimoni homosexual i els ajuts a les escoles que segreguen per sexes. Com veus aquesta elecció? 
Tampoc ens enganyem, és un govern del PSC. El PSC es presenta amb una escissió d'Unió Democràtica de Catalunya que no es va voler fer independentista. Però sí que és veritat que és un perfil que molesta i que ve d'una tradició política que és molt llunyana a la nostra. De partida ja no compta amb la nostra confiança perquè és una persona d'un perfil determinat, més enllà d'aquestes declaracions que ha tingut, que condemno fermament i que no estic absolutament d'acord amb cap d'elles. Poques sorpreses al voltant d'aquesta figura i poques expectatives també. Honestament, crec que es notarà la baixada respecte a una consellera que ha fet molt bona feina, com ha sigut Gemma Ubasart, avançant en molts temes, inclús molts d'ells que són polèmics. També sorprèn molt que Afers Religiosos passi de Presidència a Qualitat Democràtica. Entenent que estem en un país que ha d’avançar cap a la laïcitat, que una persona democristiana sigui l'encarregada de gestionar els afers religiosos també és una cosa bastant a tenir en compte.

Veiem també altres consellers propers a Junts, com Miquel Sàmper com a conseller d'Empresa i Treball, i alguns membres del ‘sottogovern’ d’ERC. Si entenem això com una picada d’ull a altres formacions, creieu que us han deixat de banda en aquest sentit?
Jo crec que no és una picada d'ull, sinó que és una jugada molt intel·ligent per part del PSC, perquè parteixen d'uns estigmes amb els quals volen acabar i un d'ells és el tema de la política lingüística. Com s’han de guanyar la confiança poden aprofitar una persona que ja ha estat treballant, que ha sigut una proposta independent d’ERC, de la mateixa manera que han fet amb Cultura. Crec que és una aposta bastant intel·ligent per part dels socialistes, perquè són persones que ja hi eren i no han de proposar una figura nova, sinó que ja els hi val amb una persona d'un perfil potser més independent. 

Està clar que hi ha una important diferència de vots, el PSC en té 42, Esquerra 20 i vosaltres 6, però aquests 6 són imprescindibles. Creus que els socialistes donen per fet aquests 6 vots?
Jo crec que no perquè l'acord que es va assolir amb els Comuns és un acord ambiciós, que frena el Hard Rock, que prioritza l'habitatge, que prioritza el medi ambient, que vol acabar amb certs macroprojectes i que vol avançar en altres projectes. No sé si ho donen per fet o no, el que està clar és que, com es va veure al final del mandat anterior, qui no es treballa els suports electorals i parlamentaris al final acaba patint. A partir d'aquí no val només fer-se la víctima, com va fer l'anterior govern, perquè no van negociar els pressupostos amb els Comuns. El cas dels socialistes és exactament igual. 

Vols dir que el suport durant tota la legislatura no està garantit?
Aquest és un acord d'investidura, no és un acord de legislatura, si no respecten els acords veurem fins on arriben. Crec que és important que sàpiguen que aquests 6 vots no els tenen garantits, tampoc els d’ERC. Veurem també quina és la tònica de la legislatura i com van avançant aquestes relacions, que s'han de reformular i reconstruir ponts. Esperem que el PSC no tingui la temptació de comptar amb Junts, que tot i que es diguin paraules molt lletges, com va ser el cas de la investidura, quan es parlen dels seus temes es busquen molt ràpidament.

"Els socialistes i Junts en algunes polítiques es troben i estan molt d'acord."

Teniu por que el PSC faci un canvi de mirada i busqui tirar endavant mesures, amb les que no esteu d’acord, amb el suport de Junts
Doncs ho veurem, nosaltres estarem perquè no sigui així. Illa en el moment de la investidura ja reconeix que els suports imprescindibles que ell vol són els que li faciliten la investidura, però això no treu que s'hagin de fer grans acords del país que no han de ser excloents. Això no vol dir tampoc que s'utilitzi Junts com una pota fora del Govern per acabar aplicant les polítiques en les quals estan d'acord. Perquè els socialistes i Junts en algunes polítiques es troben i estan molt d'acord. 

I després de veure la composició del govern, us plantegeu entrar-hi en algun moment?
Són coses que ja es veuran. El Govern està compost, per tant, ja no pots entrar-hi. Hi ha com una configuració i una estabilitat per als pròxims mesos. Crec que també és una cosa que s'haurà de valorar conjuntament en quina és l'estratègia del bloc. Crec que no és el mateix si entrem Comuns al govern, que si entrem amb Esquerra per garantir una majoria que doni estabilitat al govern. No és el mateix que tinguis un govern d’entesa de progrés catalanista que tinguis un govern de socialistes amb el suport de dues forces que, aritmèticament, donen una majoria possible per tirar les coses endavant, però que, al cap i a la fi, no ens uneix més enllà d'alguns acords. 

Creus que a ERC estarien disposats a entrar al Govern?
Dins d'Esquerra Republicana, en el moment que decideixen si fan suport o no, s’han jugat moltes coses, han sigut valents, els mesos vinents també poden ser tan valents com ha estat fins ara, com avança també el seu congrés, i en definitiva com poden donar cobertura a aquest govern. Jo crec que hauria d'avançar la relació, no sé si és entrar o no entrar, però sí que està clar que Catalunya el que necessita és un govern ampli d'esquerres i de majories.

L'estabilitat que necessita Catalunya és un Govern amb ERC i Comuns? 
Aquesta estabilitat es pot donar d'aquesta manera, però també d'altres. Crec que ara mateix aquesta estabilitat es pot donar i no hi ha un govern de tres. Però hi ha un govern que té la confiança. A les legislatures es deixen 100 dies per poder jutjar i veure certes coses, de moment encara tot això no ho sabem. És possible que aquest govern de majoria d'entesa es doni amb la integració de Comuns, però potser no, potser és el govern que tenim, i hem d'avançar en això de moment. Hem de veure com evoluciona aquest govern, quines polítiques es podrà donar suport més enllà de l'acord, i sobretot el compliment de l'acord que es va presentar per fer avançar el país.

Al Govern hi ha una macroconselleria que inclou Habitatge, que és una de les vostres principals lluites. Hi hauria la possibilitat que adoptéssiu la conselleria d'Habitatge? Podríem veure l'Ada Colau com a consellera d'aquesta?
És una proposta que ja s'ha plantejat al govern de l'Estat, i els socialistes no van tenir la valentia de poder cedir-nos Habitatge, i per això no existia aquesta possibilitat. Si no existia al govern de l'Estat, dubto que passi a Catalunya. Primer, s'han de donar unes sinergies que ara no existeixen. Són futuribles molt llunyans que no estan en l'actualitat ni a la realitat de com s'han fet les negociacions, ni fins i tot la realitat de les relacions parlamentàries a l'anterior legislatura.

Salvador Illa no ha nomenat cap vicepresidència, seria el lloc de Jéssica Albiach? 
No ho sé. Crec que això forma més part de les negociacions i ara no estem en aquest escenari. També hem de ser conscients que tenim sis vots, que són imprescindibles per a la garantia d'aquesta legislatura, però que són sis vots. Hem de ser molt conscients sobre quina és la força que tenim de cara a afrontar això. Si no, els socialistes fan sempre el "abrazo del oso" i no acabes portant-les a terme perquè et deixen avançar fins on et deixen avançar. Crec que això també és important de cara a veure quines són les futures configuracions. Crec que ara no existeix aquest espai perquè es donin aquestes converses.

"El partit socialista té moltes ànimes i una d'elles també respon a tenir el suport de grans elits econòmiques"

Una de les altres carpetes del preacord és la lluita pel canvi del model turístic. Creieu que aquest canvi es pot fer amb el PSC com a soci?
No, definitivament no. Ho estem veient a Barcelona, el govern de Collboni no està posant impediments als turistes. Veurem si en el compliment de l'acord aquestes voluntats es donen, però el PSC com a tal no és una garantia de limitar el turisme ni a Barcelona ni enlloc. El partit socialista va molt a les mans d'algunes elits econòmiques i també respon a certs interessos. El partit socialista té moltes ànimes i una d'elles també respon a tenir el suport de grans elits econòmiques. Està a l'acord i esperem que a partir d'aquesta l'hi doni compliment per poder continuar amb els nostres suports. Però no és una garantia.

El model turístic i el Hard Rock ha estat els principals esculls durant les negociacions? 
Jo no he format part directament de les negociacions i no tinc una resposta definitiva. Però hi ha sempre els temes que costen més i el Hard Rock ha sigut una bandera, que sembla que han deixat tirada molt ràpidament els socialistes amb la voluntat de construir acords. També han tirat altres banderes com que mai veuríem l'amnistia i l'hem acabat fent. Per tant, l'important amb el partit socialista és saber apretar-lo i saber per on apretar-lo, perquè al final acabi fent polítiques d'esquerra.

Segons el preacord, el Govern no facilitarà projectes com el macrocasino Hard Rock i s'acabarà amb el privilegi impositiu que havien tingut aquests projectes. Això assegura que el Hard Rock no es faci a Catalunya?
Sense subvencions el Hard Rock no tira endavant. Per arribar a Catalunya demanava una sèrie d'ajudes o de privilegis que li havia d'oferir la institució, com era el cas de la modificació del joc. Si no existeix això, i si no existeix una cobertura pública que doni espai a la creació d'aquest projecte, això no serà una realitat. El macrocasino més gran d'Europa havia de comptar amb el públic, per això s'havia donat el debat públic, jo crec que no es farà.

Dintre del model de país dels socialistes, trobàvem també el quart cinturó i l'ampliació de l'aeroport. Què passarà amb això?
La B-40 es va dir i està a l’acord que no es farà. Aquest acord avança cap a no fer el Hard Rock i no fer la B-40. No serà amb nosaltres que s'ampliï l'aeroport. Nosaltres ara mateix portem l'alcaldia del Prat i hem estat sempre un actiu en contra d'aquesta ampliació. La gent del Prat ha votat en contra d’aquesta ampliació i esperem que s’escolti a la ciutadania. Els socialistes no són una garantia per no ampliar l'aeroport, no ho son, tampoc ho era ERC, que en públic deia una cosa, en privat, una altra, i acaba virant molt el discurs.

Però no n'hi ha cap perquè el PSC no tiri endavant aquesta ampliació?
No hi ha hagut un pacte com a tal.

"Vull que vagin bé les coses en habitatge, no tinc moltes esperances, però crec que en treball les coses sí que aniran bé"

La principal carpeta del preacord entre el PSC i Esquerra era el canvi del model de finançament de Catalunya. Com ho valores tu?
Ho valoro positivament, perquè obre noves finestres, obre noves portes, per poder parlar de més coses. Crec que el model de finançament que necessitem és un model de justícia i de solidaritat. Un model de finançament també obre la porta a poder parlar amb profunditat de quin tipus de model és, no només per Catalunya, sinó pel conjunt de l'Estat, de quines són les relacions de les comunitats autònomes amb l'Estat central. Perquè no és normal que tinguem fiscalitats potser més progressistes a algunes comunitats autònomes, i que altres comunitats autònomes, en canvi, facin dúmping fiscal.

És una sortida del procés?
És important que després d'un conflicte polític que ha sigut gran, com ha sigut el procés, es trobi una sortida política més enllà de l'amnistia, que ha sigut una resposta política cap als polítics i cap a diferents entitats. Però també és important una sortida política pel conjunt de la ciutadania i crec que aquest impacte fiscal pot ser aquesta sortida. 

Després de veure algunes reaccions, especialment d’alguns dirigents del PSOE nacional, creieu possible que es pugui tirar endavant? 
També es deia que hi havia alguns socialistes que deien que no aprovarien l'amnistia, però l'amnistia s'ha acabat aprovant. Per què no es pot aprovar un nou model de finançament? Les primeres declaracions mostren que s'està reobrint el debat del finançament. Crec que hem d'anar endavant. S'ha de mirar quines són aquestes particularitats. Ja existeixen models particulars de finançament, estan al País Basc i a Navarra. 

Què esperes del nou executiu en clau juvenil?
Tota persona jove que sent parlar d'habitatge es porta les mans a la cartera perquè l'edat d'emancipació mitjana a Catalunya és de 30 anys. Això vol dir limitar els permisos a certs poderosos que fan negoci de l'habitatge, com a bé de mercat, i això no pot ser, perquè l'habitatge, més enllà d'un bé de mercat, és una necessitat. 

(...)

També es podria avançar molt en treball. Confio que des de Catalunya es faci molta cosa en treball, perquè tenim una ministra de Treball del govern de l'Estat que prioritza i vol que a Catalunya les coses vagin bé. Vull que vagin bé les coses en habitatge, no tinc moltes esperances, però crec que en treball les coses sí que aniran bé, perquè Catalunya sempre ha sigut un motor de treball, i això vol dir garantir drets, ho ha de voler dir, i per tant avançarem en aquesta línia amb el govern de Salvador Illa.