Quan les protestes contra el president sirià Baixar al Assad van esclatar fa deu anys en el marc de les revoltes àrabs, molt pocs s'imaginaven que aquelles mobilitzacions derivarien en el conflicte més sagnant del segle XXI. Els 10 anys de guerra civil han deixat 387.000 morts documentades (una tercera part són civils), 205.000 persones desaparegudes que es creuen mortes, 5,7 milions de refugiats, 6 milions de desplaçats interns i 4,8 milions de nens nascuts durant el conflicte. Darrere de cada xifra hi ha una persona i, per tant, una història de patiment.

Malgrat la poca presència als mitjans de comunicació, la guerra encara continua en algunes parts d'un país, que potències mundials com els EUA, Rússia, l'Iran, Turquia o Israel, han convertit en un camp de batalla on les potències posen les armes i els sirians les vides.

Un conflicte que, el periodista i membre de l'equip de coordinació del Diari de Barcelona, ha cobert des del seu esclat l'any 2011. Aquesta és només una petita selecció en ordre cronològic dels milers de fotos preses durant tota aquesta dècada. 

Totes les imatges per David Meseguer Mañá.

En la imatge de capçalera, un grup de sirians refugiats a Turquia reclamen la caiguda del règim. (Juliol de 2011)

Un nen refugiat sirià en territori turc mostra un cartell denunciant la repressió armada del govern sirià contra la població civil. Milions de sirians vieuen en l'actualitat a Europa després d'haver arriscat la seva vida al mar. (Juliol de 2011) 

Un milicià de l'opositor Exèrcit Sirià Lliure trepitja una pancarta amb la imatge del president Baixar al Assad amb base militar al nord de la provincia de Lataquia. (Juliol de 2012)

Un grup de combatents de l'Exèrcit Sirià Lliure es desplaça cap al front de guerra al nord de la província de Lataquia. Els grups islamistes van acabar fagocitant i fragmentant l'oposició siriana. (Juliol de 2012)  

Un combatent adolescent amb un tatuatge de la "Síria lliure" al nord de la província de Lataquia. (Juliol de 2012)

Milicians de l'Exèrcit Sirià Lliure preparen armes i queviures al nord de la província de Lataquia. (Juliol de 2012) 

Nens sirians juquen amb un tanc capturat per l'oposició a l'exèrcit sirià en un carrer de la població d'Azaz, al nord de la província d'Alep. (Agost de 2012) 

Civils kurdo-sirians passegen al costat d'un cotxe amb un cartell dels líders kurds Massud Barzani —esquerra— i Abdullah Öcalan —dreta— a la ciutat d'Afrín. El juliol de 2012 els kurds van fer-se amb el control de tres enclaus al nord del país. (Agost de 2012)  

Roj ensenya kurd als alumnes de la població de Kafr Safra, al nord de la província d'Alepo. Una de les primeres mesures dels kurds és l'ensenyament de la seva llengua a les escoles després de gairebé cinc dècades prohibida pel govern de Damasc. (Agost de 2012) 

Un edifici d'Alep afectat per un bombardeig de l'aviació de l'exèrcit. Del juliol de 2012 al desembre de 2016, aquesta ciutat va quedar dividida entre la zona controlada pel govern de Damasc i l'oposició. Finalment, les tropes lleials a Baixar al Assad van recuperar el seu control amb l'ajuda de Rússia. Actualment, els kurds encara controlen el barri de Xeik Maqsud. (Novembre de 2012)

Joves sirians observen la guerra en directe des d'un turó del barri de majoria kurda de Xeik Maqsud, a la ciutat d'Alepo. (Novembre de 2012)

Tres homes parlen en un despatx de l'ajuntament de Jindires, al nord de la província d'Alep. D'ençà que van començar a controlar el territori, els kurds van organitzar-se a l'àmbit administratiu i militar. (Novembre de 2012)

Manifestació als carrers de Jindires, a la regió kurdo-siriana d'Afrín, apelant a la unitat kurda a Síria. Històricament, i malgrat ser un poble sense estat propi, els kurds sempre han estat dividits política i militarment. (Març de 2013)

Dues milicianes kurdes vigilen les posicions d'Estat Islàmic a la regió d'Afrín, al nord de la província d'Alep. Les Unitats de Protecció de la Dona han protagonitzat una doble lluita pel reconeixement del seu poble i contra el patriarcat que representen organitzacions extremistes com el Daeix. (Novembre de 2013) 

Un milicià kurd de les Unitats de Protecció Popular (YPG) mostra un pamflet informatiu d'Estat Islàmic durant el setge al qual va sotmetre a la regió d'Afrín del setembre de 2013 fins al gener de 2014. (Novembre de 2013) 

Enterrament d'un milicià de les YPG mort en enfrontaments amb Estat Islàmic a la regió d'Afrín, al nord de la província d'Alep. Més d'11.000 combatents kurds han perdut la vida contra els extremistes. (Novembre de 2013)

Janda Welat, una jove miliciana de les YPJ, somriu durant un instant de relaxament al front de guerra contra Estat Islàmic a la regió d'Afrín. Mesos més tard va morir en un bombardeig del règim sirià a la ciutat d'Alep. (Novembre de 2014) 

Milicians kurds intercanvien trets amb el Daeix a la província de Hasaka. (Juny de 2014)

Enterrament d'un polític kurd mort després d'haver patit un atac amb cotxe bomba a Qamishlo, la capital del Kurdistan sirià. (Juny de 2014)

Malle Asmar, un jove combatent cristià, posa davant la càmera a l'interior d'una església destruïda pel Daeix. La irrupció d'Estat Islàmic i l'ocupació turca al nord de Síria han provocat l'exili de més de 150.000 cristians de la província de Hasaka, la gran majoria cap a Europa. (Juny de 2014) 

Dones kurdes fan el símbol de victòria durant l'enterrament de tres milicians kurds a la regió de Shehba, nord de la província d'Alep. (Agost de 2018)

Campament de gitanos originaris d'Afrín a la regió de Shehba. El gener de 2018, Turquia i els seus aliats de l'oposició siriana van llançar una ofensiva sobre l'enclavament kurdo-sirià d'Afrín i van provocar el desplaçament de més de 300.000 persones. (Agost de 2018) 

Bandera i cartells de suport al president sirià Baixar al Assad, al nord de la província d'Alep. El suport rus ha estat vital perquè la família Assad s'hagi mantingut en el poder. (Agost de 2018) 

L'església de Santa Maria, a la vila de Tel Nasri, va ser destruïda per Estat Islàmic l'abril de 2015. (Agost de 2019) 

Tel Nasri, a la província de Hasaka, és una vila que Estat Islàmic va buidar de cristians i Turquia "va omplir" de kurds.  Els membres de la família Sheikho juntament amb 540 persones originàries d'Afrín viuen en aquest poblet a la vora del riu Khabur. (Agost de 2019)

Sabater de la família Waqqas, originària d'Afrín, en una casa abans habitada per cristians que van fugir quan Estat Islàmic va atacar la vila el 2015. (Agost de 2019)