En defensa dels personatges avorrits - Diari de Barcelona
Anàlisi Euphoria
En defensa dels personatges avorrits
Lexi Howard, d’'Euphoria', s’ha convertit en l’heroïna de la normalitat en una sèrie que és coneguda per tot el contrari
L’amiga que no t’interromp quan parles, la que t’agafa una trucada a les 3 de la matinada quan estàs de mental breakdown, la que et deixa els seus llibres anotats, i la que porta xiclets a la bossa i sempre te n’ofereix un abans de demanar-li. La girl next door, la normal, l’avorrida, la que es queda asseguda al sofà en una festa mentre veu a les altres ser les protagonistes a la pista de ball. La Lexi Howard, personatge secundari d’Euphoria, és aquest tipus de persona. I en aquesta darrera temporada ens ha fascinat. Enmig d’una voràgine de personatges extravagants que destaquen per les seves cotilles de cuir, maquillatges de tots colors, drogodependència o dinàmiques tòxiques amb les seves parelles, ella representa un oasi de tranquil·litat.
— out of context euphoria (@ooceuphoria) February 1, 2022
L’encant de ser normal
La normalitat que representa la Lexi és l’excepció dins el món d’Euphoria, la sèrie del moment, que ha convertit Twitter en un camp de mines d’spoilers cada dilluns. El seu personatge s’ha convertit en tot un èxit a les xarxes, precisament per la seva relatabilitat, és a dir, la facilitat d'identificar-se amb ella, sobretot des de l’estrena dels darrers episodis on, per fi, se li està donant més pes.
En un moment on en l’entreteniment mainstream es premien i es valoren més les protagonistes femenines fortes, decidides i valentes —característiques casualment associades a la masculinitat—, el personatge de la Lexi, que no destaca precisament per cap d’aquests adjectius, és una alenada d’aire fresc. Perquè en realitat totes ens sentim una mica Lexi Howard en algun moment o altre.
q increíble como TODAS somos lexi pero dentro de la serie ella es única
— copy of ambar (@louaylories) January 18, 2022
A l’ombra de la Cassie
En les discussions familiars ella acota el cap i calla, en les fotos de grup s’amaga darrere les seves amigues per no sortir, i no sap acceptar cap compliment. Nascuda en un entorn familiar hostil —el pare abandona la família i la mare és alcohòlica—, la Lexi creix també a l’ombra de la seva germana gran, la Cassie, que rep sempre el focus d’atenció i validació masculina, ja que és pràcticament una Afrodita baixada de l’Olimp.
És aquest contrast entre les germanes el que crea una dinàmica molt interessant entre les dues. Mentre la Cassie tria una disfressa molt sexy per la festa de Halloween, la Lexi decideix anar de Bob Ross, un pintor americà dels anys 90, i tothom es riu d’ella. Està clar que les dues germanes són pols oposats i, tot i compartir habitació, sembla que mai es troben.
Quan no ets el main character ni de la teva història
Ella és el Sancho Panza del Quixot, el Robin del Batman, el Doctor Watson del Sherlock Holmes, el Ron Weasley del Harry Potter —merda, no trobo exemples de dones… La Lilly Truscott de la Hannah Montana?—. La mateixa Lexi se sent personatge secundari en la seva vida, però això ha començat a canviar aquesta temporada, quan comença a prendre decisions per ella mateixa, convertint-la en la protagonista preferida dels espectadors.
— out of context euphoria (@ooceuphoria) January 19, 2022
— out of context euphoria (@ooceuphoria) January 21, 2022
Ella mateixa ho explica en el tercer capítol, on trenca la quarta paret i s'adreça al públic en una espècie d’episodi de desassociació de la realitat. En aquesta escena, la Lexi ens diu que a vegades li encantaria viure dins d’una pel·lícula per poder dir ¡corten! en qualsevol moment dur del qual vol escapar. (Si és que aquest personatge ens té a totes dient "bua eske soy yo literal").
Totes les trames d’Euphoria estan tacades de violència, drogues i toxicitat. La de la Lexi és l’única que, de moment, queda lliure de tot aquest desgavell tan característic de la sèrie. Tanmateix, això pot acabar ben aviat, perquè a cap persona d'Euphoria que guanya l’estatus de personatge principal se li posa el camí fàcil.
Ridiculitzar la feminitat?
La setmana que ve per fi tindrem un episodi que tot apunta a que se centrarà en la Lexi. Els fans de la sèrie ho demanen des de la primera temporada, i ara, finalment, ja el tenim aquí.
Fins ara, el valor de la Lexi es trobava en el fet que, malgrat ser un personatge que sempre quedava en segon pla darrere de la seva germana, la petita de la família no adoptava una actitud de pick me girl (quan una dona menysprea altres dones, sovint a causa de l’enveja, per aconseguir validació masculina inconscientment necessària per ella).
Quan la Lexi decideix disfressar-se de Bob Ross ho fa perquè vol, i no fa sentir malament a la Cassie per haver escollit un outfit més suggeridor. Tot i que en alguns moments sí que denota algun repunt de superioritat, mai l’expressa, potser per timidesa o potser per l’estima que sent per la seva germana.
En el proper capítol, la Lexi estrena l’obra de teatre sobre la seva vida i les seves amigues a l’institut, que ella mateixa ha escrit. El drama està assegurat. Caldrà veure amb quina llum decideix retratar a les seves companyes, i si cau en clixés misògins a l’hora de descriure personatges com la Cassie, caracteritzada per una personalitat que representa els valors de la hiperfeminitat més exagerada. Titllada de només preocupar-se per l’aspecte físic i els nois, i de ser una bleda, veurem si la Lexi tria aquesta visió superficial de la seva germana gran.
