Cada cop és més gran la conscienciació que es té sobre les malalties mentals i la divulgació que se'n fa sobre aquestes. Tot i això, encara són moltes les realitats que passen desapercebudes i a les quals és important donar veu: és el cas de la depressió postpart. El Diari de Barcelona ha contactat amb dues expertes per tal que puguin explicar què és i allò que comporta: Neus García Guerra, psicòloga clínica i psicoterapeuta, i Anna Torres, psicòloga clínica especialitzada en la recerca en el camp dels trastorns bipolars i depressius.

"La depressió postpart és un episodi caracteritzat per un estat depressiu gran part del temps", descriu Anna Torres. "La dona comença a sentir un desinterès pel seu nadó, no té ànim, es troba que no sap que li passa", afegeix García. “Ho viu com molt inadequat, com si fos una mare dolenta", amplia. Allò que sent la mare xoca amb la realitat "idealitzada" que s'explica de la maternitat socialment, fet que agreuja la situació. Acostuma a aparèixer just després del part, però també pot manifestar-se "durant l'embaràs" o, fins i tot "després d'un mes de donar a llum", indica Torres.

Cal fer un incís per diferenciar aquesta afectació d'una tristesa transitòria després del part —també coneguda com a baby blues o maternity blues—. Segons Neus García, la depressió postpart és un "estat més persistent", acostuma a durar més de dues setmanes, és més intens i "afecta la funcionalitat". "Si allò perdura i es va instal·lant, aleshores sí que és la depressió postpart", assenyala la psicòloga clínica i psicoterapeuta.

La importància del tractament

Si hi ha una falta d'actuació professional és possible que la depressió "es cronifiqui", que s'allargui durant un llarg període, indica Torres. És important tenir present que "el nadó és qui pot sortir més malparat", apunta García, ja que depèn en un cent per cent de la figura materna. La dona experimenta "un patiment terrible" en el moment de passar per aquesta situació sentint-se com una "mala mare". Aquesta situació pot arribar a tenir implicacions en el cercle proper, ja sigui en el mateix nadó tant com en la parella.

García exposa l’existència de la depressió postpart també en homes: “No fa massa que s’està mirant. La simptomatologia en ells és més complicada de relacionar amb la depressió, però pot succeir”. La psicòloga subratlla que sovint l’afectat “tendeix a evadir-se, sortir de festa o a tenir relacions amb algú altre”, aquestes reaccions, però, conclou, amaguen una altra realitat: “Molta por, no saber què fer o no veure’s capaç per ser pare”. 

Visibilització

Ambdues expertes coincideixen en el fet que actualment s'està mostrant més aquesta realitat. En aquest sentit, García assegura que els moviments que representen a la "mare imperfecta", reivindiquen i són necessaris. Assegura, també, que és "un fenomen més comú del que sembla" perquè no s'explica gaire: "És una vivència que fa vergonya, perquè la dona ho sent com una cosa que no hauria de passar-li, llavors no ho diu i fa veure que tot va bé". Tant García com Torres assenyalen la importància de la divulgació, ja que "pot ajudar moltíssim" a mares que estiguin en la mateixa situació.

S'estima que una de cada deu dones que donin a llum patirà una depressió postpart “independentment de la seva edat, cultura, ètnia o nivell socioeconòmic”, afegeix Torres.  “Una bona divulgació pot permetre a aquestes identificar allò que passa, no sentir-se soles i entendre que és “una cosa normal que es pot atendre”, apunta García. Torres exposa que “el dia Mundial de la Salut Mental Materna -instaurat l’any 2016-, el primer dimecres de maig, ha ajudat a visibilitzar-ho” i assenyala la importància de “visibilitzar no tan sols la depressió postpart sinó “la salut mental materna en tota la seva varietat”.

Representacions al cinema i a la televisió

Durant aquests darrers anys han estat diverses les produccions que han apostat per una recreació realista del que és i comporta la maternitat. És el cas, per exemple, de la pel·lícula espanyola Cinco Lobitos que relata les dificultats i la necessitat d'ajuda present en el període de maternitat a través de la figura d'Amaia i la seva mare. Per la seva banda Tully, un film americà, tracta de ple les afectacions psicològiques que pot comportar l'esgotament de ser mare. Ambdues representacions s'allunyen de la idealització instaurada socialment del que és la maternitat.

Algunes sèries també han abordat la depressió postpart, és el cas de Vida Perfecta, una producció espanyola protagonitzada per Leticia Dolera. La segona temporada d'aquesta gira entorn el que implica el trastorn de salut mental i les afectacions de sentir-se distanciat del teu fill. A escala catalana també hi ha representació, concretament en la telenovel·la de TV3 Com si fos ahir. Un dels personatges amb més pes a la sisena temporada, la Carla (Sara Diego) que no entén ben bé que li passa, es veu incapaç de relacionar-se amb el seu fill. A mesura que avancen els capítols s'investiguen les possibles causes i les maneres a com poc a poc es pot anar solucionant.

Des del Diari de Barcelona hem pogut entrevistar a l’actriu Sara Diego i parlar de com ha estat representar la depressió postpart en una producció televisiva.