[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Joan Cebrián i Maria Campins
Publicat el 15 d’octubre 2020

Baladre del jardí de la ciutat, / baladre”. "La Flora Urbana" que descrivia Josep Carner a Arbres el 1953 va tornar a reviure aquesta setmana al Jardí Interior de la Casa de la Misericòrdia. El Barcelona Poesia, que durarà fins al proper 18 d’octubre, va arrencar ahir amb una taula rodona sobre el poeta català en commemoració al 50è aniversari de la seva mort. Sota la moderació de Marc Rovira, poeta i editor de La Lectora, els tres conferenciants, Jordi Marrugat, Ignasi Moreta i Maria Sevilla, van rendir tribut a Carner alabant o desmuntant la seva figura i discutint sobre el seu llegat.

A les 18.00, una de les hores crues de la tarda dins d’un atípic octubre, el Jardí Interior de la Casa de la Misericòrdia va ser envaït per la literatura. “Carner rediviu” cridava a la comunió entre les antigues i les noves generacions que comparteixen la passió per la poesia catalana. Reunides sota la florida del jardí, però separades alhora per les mesures de seguretat contra la Covid-19, la taula rodona va començar amb una declaració d’intencions.

Marrugat, llicenciat en filologia catalana, crític literari i editor, es va declarar carnerià, mentre al costat contrari, Moreta, editor i doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, va demostrar en el seu discurs inicial per què seria la seva principal oposició. Entre dues terres es troba Sevilla, escriptora i docent catalana associada a la Universitat de Barcelona, que sota la seva espontaneïtat i el seu dinamisme representava les veus més joves i feministes dins d’un món que a vegades peca de ser arcaic.

El debat es va anar filant a partir de tres punts clau: la tradició poètica, el seu paper dins la història de Catalunya i finalment, la poesia de Carner avui en dia. Un cop Rovira va guiar i convidar els conferenciants a exposar les seves inquietuds de manera ordenada, les diferències entre carnesians i anticarnesians van aflorar ràpidament.

L’argument combatiu de Moreta va defensar que afirmar que Carner és el poeta més gran de Catalunya ens presenta un mal panorama de la literatura catalana. Les seves idees van ser un xoc amb el pensament del carnesià Marrugat, que va sortir en la defensa del poeta noucentista amb l’explicació d’algunes de les seves aptituds més sorprenents.

Maria Sevilla i Ignasi Moreta en la taula de debat

Sevilla va caminar entre els dos extrems amb una visió d’una generació jove que ha llegit Els fruits saborosos a l’escola i que s’ha trobat amb un Carner entès com a l’excel·lència poètica. A “Carner rediviu” l’escriptora va aprofitar per aprofundir en les peculiaritats de la seva poesia sense posicionar-se com a carnesiana o contrària.

Amb la foscor de la tarda el debat va anar agafant intensitat i les opinions divergents es van fer més evidents. El que hauria pogut ser un homenatge a la figura de Carner en la celebració del 50è aniversari de la seva mort va ser un debat enriquidor que va posar sobre la taula les opinions crítiques que desmunten la seva figura. Tot i així, es va poder comprovar que segueix oberta la fissura entre carnesians i anticarnesians, que amb ulls de lladre fan que els versos de Carner segueixin vius avui en dia.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —