Deu dels dotze barris més pobres de Barcelona no tenen cap llibreria
Per ACN
Publicat el 23 d’abril 2022

Deu dels dotze barris amb una renda més baixa de Barcelona no tenen cap llibreria. Segons una anàlisi de dades de l'ACN a partir del directori de llibreries de l'Ajuntament, entre les zones més pobres, només el Raval i el Besòs i el Maresme en tenen. Les zones més riques concentren el 61% dels establiments, tot i que només hi viu el 33% de la població de la ciutat. En canvi, 25 dels 73 barris de la capital catalana no en tenen cap, i 21 d'ells estan per sota de la renda mitjana barcelonina. El Gremi de Llibreters lamenta les dades i, la seva presidenta, Maria Carme Ferrer, creu que la manca de llibreries "empobreix molt" el seu entorn. A més, en declaracions a l'ACN, demana a les administracions "posar facilitats" per obrir-ne de noves.

Sobre les causes per la distribució asimètrica, Ferrer expressa que, normalment, on el poder adquisitiu és gran, més gent té "formació acadèmica" i "sol ser molt més bona clienta de llibreria". Amb tot, deixa clar que sigui quin sigui el poder adquisitiu, "sempre pot haver-hi lectura" mitjançant, per exemple, les biblioteques, a qui ha encoratjat a que "comprin a les llibreries de proximitat".

El Gremi de Llibreters també recorda que, a banda de la renda, altres factors com la "tradició històrica" de concentració d'activitat comercial en determinats llocs afecten, així com l'augment del preu del lloguer en els anys abans de la pandèmia en barris amb especial pressió immobiliària i hotelera. Segons l'entitat, districtes com l'Eixample havien perdut llibreries, però n'han recuperat recentment. En qualsevol cas, es mostren conscients que "hi ha buits" a la ciutat, i insten la Generalitat i l'Ajuntament de la capital a activar subvencions similars a la línia ara activa per ajudar municipis sense llibreries a implantar-ne.

La mitjana de llibreries a Barcelona és de 19,4 per cada 100.000 habitants, tenint en compte els 322 establiments que consten al directori de l'Ajuntament i les dades de població del padró de 2021. La renda mitjana disponible de la capital és de 20.956 euros, segons l'informe del consistori 'la renda de les llars a Barcelona', publicat el juliol del 2021 amb dades del 2018.

El 85% dels barris amb menys renda també estan per sota de la mitjana de densitat de llibreries

Un 85% dels 49 barris que estan per sota d'aquesta renda també estan per sota de la mitjana de llibreries per persona, mentre que se situen per sobre Sants, Poble-sec, la Font de la Guatlla (amb una de les seves dues llibreries al Caixafòrum), Montbau (amb un establiment del Campus Vall d'Hebron de la UB), i tres dels quatre barris de Ciutat Vella (el Raval, el Gòtic i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera), una de les zones particularment comercials de la ciutat. Entre els 12 barris més pobres de la ciutat, a banda del Raval (51,3 per cada 100.000 habitants), només el Besòs i el Maresme té llibreries (3,8). En concret, però, només una, la botiga del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Just la meitat de barris per sobre de la renda mitjana de Barcelona també es troben per sobre de la mitjana de 19,4 llibreries per cada 100.000 habitants, tot i que la zona més rica, les Tres Torres, es queda per sota (12,2). Barris com el Putxet (10), la Bonanova (15,4) o el Poblenou (14,5) també estan per sota, i n'hi ha quatre sense cap establiment: la Font d'en Fargues, Vallcarca i Penitents, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, i la Vall d'Hebron.

La Dreta de l'Eixample (115,7) és el barri de Barcelona amb més densitat de llibreries, seguit del Gòtic (83,2), l'Antiga Esquerra de l'Eixample (67,4), el Raval (51,3) i la Vila de Gràcia (47,6). En total, els 20 dels 73 barris més rics acaparen el 61% de les llibreries de la ciutat (198) però només compten amb aproximadament un terç de la població (562.541 habitants). 

Per districtes, la desigualtat territorial també coincideix amb la de renda, deixant de banda Ciutat Vella, una àrea de comerços que és alhora el districte més pobre però el més dens en llibreries (46,5 per cada 100.000 habitants). En les nou altres zones, una renda per càpita per sobre de la mitjana barcelonina és sinònim d'un número més alt d'establiments per habitant que la mitjana de la ciutat. L'Eixample és el segon districte amb més densitat (41,2), mentre que Horta-Guinardó (2,9) està a la cua.

Potenciar les biblioteques

Nou Barris és el segon districte amb menys comerços de venda de llibres (5,2), i amb 8 dels seus 13 barris sense cap. En aquest sentit, Albert Recio, vicepresident primer de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i veí de Nou Barris, emmarca el context de poques llibreries al seu districte en el fet que "el consum cultural està associat al nivell de renda". "És normal que un districte amb un nivell de renda més baix tingui menys centres de consum cultural", admet.

En una entrevista a l'ACN, comenta que abans hi havia llibreries al barri que combinaven la venda de llibres amb premsa escrita, però amb la digitalització dels diaris això ha perdut pes i ha liquidat part dels negocis. A això se li ha sumat també l'impacte de les grans empreses de venda per internet.

Amb tot, considera que l'administració i les escoles poden tenir un paper important en suplementar aquesta manca de negocis físics als barris. De fet, creu que l'administració ha de fer un "esforç", però no per promoure llibreries sinó per completar la xarxa de biblioteques municipals, que ja s'ha ampliat els darrers anys. "Així, la gent que vol llegir i no té recursos pot anar a la biblioteca", comenta. Per exemple, menciona que un equipament que està pendent d'impulsar és el de la biblioteca projectada al solar on hi havia la fàbrica La Ideal Plástica Flor, a la Prosperitat.

Segons ell, les biblioteques han esdevingut autèntics "centres de formació cultural", ja que s'hi fan activitats més enllà del préstec de llibres. Als barris obrers, destaca, hi ha pocs recursos. Per això, recorda que allò que realment ha estat important a Nou Barris ha estat l'ampliació del sistema educatiu públic i les biblioteques. "Això ha fet que gent jove hagi tingut accés a cultura", conclou.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —