El Fòrum Salut Mental i Addiccions ha alertat sobre la manca de recursos per paliar la situació en el camp de la salut mental a casa nostra. Aquesta organització, que representa entitats del tercer sector, demana a la Generalitat un pla específic per afrontar l’impacte en salut mental de la Covid-19, ja que la pandèmia i la crisi estan incrementant els problemes mentals i les addiccions.

Segons l'OMS, l’assistència en salut mental s’ha vist disminuïda pràcticament en la totalitat del planeta i Catalunya no se’n salva. “Mentre continuem en una pandèmia mundial, necessitem un moviment en salut mental perquè n'hi hagi un augment massiu i s'inverteixi en els serveis de salut mental a nivell nacional i internacional", ha dit el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, en motiu del Dia Mundial de la Salut Mental.

Enric Arqués, president del Fòrum Salut Mental i Addiccions, en declaracions a Diari de Barcelona, recorda que “la situació ha afectat a tothom”, tot i que preocupen sobretot els col·lectius que han estat a prop de “vivències difícils”, com “la incertesa i la precarietat laboral”. Des del Fòrum, i amb consonància amb l'OMS, auguren que els problemes mentals aniran a més i que “molts processos de recuperació poden anar enrere”.

Més trastorns que mai

Segons Arqués han augmentat sobretot els trastorns relacionats amb l’ansietat i la depressió, així com les addiccions a l'alcohol o les pantalles. Aquests trastorns, en molts de casos, de nova fornada, encara estan silenciats per l’estigma social. El president del Fòrum posa com a exemple d’aquest estigma la poca demanda, en comparació amb el que seria d’esperar, d’alguns programes específics per a professionals.

Segons una enquesta acabada de publicar per Creu Roja a nivell internacional, la pandèmia de Covid-19 va afectar de manera negativa la salut mental de la meitat de les persones enquestades, o com a mínim així ho van viure. L’entitat afirma que la situació de pandèmia “ha agreujat malalties mentals ja existents, n'ha generat altres de noves i ha limitat encara més l'accés a serveis de salut mental".

El Fòrum recorda que en altres crisis no es va prioritzar la salut mental i que ara “l’emergència no deixa pas a la urgència, i la urgència no deixa pas a allò important”. Tot i això, Arqués apunta que aquesta setmana el Departament de Salut “sembla que està començant a concretar les mesures”. El Fòrum també demana un “pla d’acció específic” al Departament de Benestar Social, que compta amb molts més recursos econòmics.

El sistema de salut mental a Catalunya és un sistema concertat en què les entitats ofereixen els serveis a les xarxes públiques. És el que anomenen un “sistema de cooperació público-social”, en el qual les entitats del tercer sector, sense afany de lucre, donen un servei públic. És per això que demanar més diners per a aquestes entitats és demanar més diners per al sistema públic de salut. 

El confinament

Arqués explica que durant el confinament i l’absència de l’escolaritat presencial preocupaven sobretot els infants i adolescents; ara mateix, els preocupa molt la gent gran, “que té moltes limitacions de contacte social”. També recorda que les dones de més de 45 anys ho tenen més difícil per obtenir ajuda.

El president de l’organització recorda que en salut mental “els mitjans telemàtics són un gran complement, però la presencialitat és imprescindible” i que la dificultat a l'hora d'afrontar trastorns mentals va molt lligada a la situació socioeconòmica i més en moments en el quals els recursos socials disminueixen, com és el cas d’un confinament.

Què fer si tenim algun problema de salut mental

Arqués recorda que és molt important no esperar i demanar ajuda com més aviat millor. Cal superar la por a l’estigma i “comunicar-ho a la gent de confiança”. I tot i la situació del sistema públic de salut, cal buscar ajuda al Centre de Salut Mental de Zona o en una consulta al metge de capçalera, encara que sigui via telemàtica.