Diari de Barcelona
Publicat el 24 de desembre 2020

Han passat 208 anys, 2 mesos i 24 dies d’ençà de l’1 d’octubre de 1792 que va néixer el Diario de Barcelona. Aquest 24 de desembre de 2020, que escrivim l’epíleg a les 34 Petites històries del Diari, publicades des del 30 d’abril al renovat Diari de Barcelona, acabem amb uns petits apunts sobre què ha significat el més longeu dels diaris europeus, amb l'excepció del londinenc The Times, nascut quatre anys abans.

Diari local sense notícies polítiques ni militars sota l’Antic Règim, amb el fundador Pedro Pablo Husón i, més tard, amb Antoni Brusi Mirabent.

Diari oficial de l'ocupació napoleònica, amb redactors francesos i afrancesats.

Diari liberal acomodatici durant el Trienni Constitucional.

Diari reticent al liberalisme amb Eulàlia Ferrer, vídua de Brusi, defensora a ultrança del privilegi reial d’edició.

Diari liberal conservador amb Antoni Brusi Ferrer, líder d’un mercat del qual la repressió expulsa els diaris més avançats durant l’accidentat segle XIX.

Diari que promou l’enderrocament de les muralles, la urbanització de l’Eixample i la construcció del canal de Suez, impulsat pel qui fou cònsol de França a Barcelona, Ferdinand de Lesseps.

Diari innovador amb la impremta de vapor i el primer corresponsal de guerra a Itàlia i al nord d’Àfrica.

Diari de suport al primer intervencionisme polític català als governs d’Unió Liberal.

Diari que accepta el destronament d’Isabel II i promou la restauració d’Alfons XII, el qual premia el segon Brusi amb el títol de marquès.

Diari que orienta l’opinió burgesa i conservadora amb els articles dominicals de Joan Mañé i Flaquer.

Diari que perd el domini del mercat davant el preu més baix d'El Telégrafo i l’èxit d'El Diluvio com a diari popular republicà.

Diari que decau davant La Vanguardia amb el declivi intern de la família Brusi.

Diari que s’oposa a la Solidaritat Catalana i és salvat econòmicament per Damià Mateu Bisa i altres monàrquics, animats per Alfons XIII.

Diari que deriva cap a l’extrema dreta i s’oposa obertament a la II República.

Diari confiscat per Estat Català durant el primer any de la guerra civil.

Diari ressorgit sota el franquisme de la mà de l’alcalde Miquel Mateu Pla i del comte de Godó.

Diari que practica un monarquisme i un catalanisme moderats sota l’ombra vigilant de la censura franquista omnipotent.

Diari que promou la democràcia i el catalanisme ja en els anys previs a la mort de Franco.

Diari que pateix la retirada del comte de Godó i d’Artur Suqué i la confusió i l’arbitrarietat de Josep María Santacreu, el darrer propietari.

Diari que agonitza amb fórmules improvisades d’autogestió dels treballadors. abandonats a la seva sort.

Diari que reneix en català en els anys olímpics, per iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, que recupera la capçalera que durant dos segles ha dut l’escut de la ciutat.

Diari que assaja els formats digitals de la mà de Barcelona Televisió.

Diari que reneix digitalment el 30 d’abril del 2020, gestionat pel estudiants de Periodisme i la col·laboració d’altres graus de la Universitat Pompeu Fabra, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

208 anys, 2 mesos i 24 dies fins avui, d’un Diari que és tot un perfil històric de Barcelona.

I que ho sigui per molts anys.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —